Estudiar… quina poca concentració!!!
I mentre jo estudiava la Roby feia un pastís de xocolata per portar a casa de l’Angelo (o Querubino, perquè ell em diu Lola... aunque me gusta!, que sopem allà.
Bo, doncs el tio ha fet pasta amb salsa ragú per a tots, i per a mi amb tomàquet sol. No està mal...
Després del sopar hem anat al Pratello la Roby, l’Stefano, un amic seu i hem acabat a la Piazza Maggiore. Avui no he begut res, desintoxicació!
miércoles, 3 de junio de 2009
martes, 2 de junio de 2009
EL PERRO RASTAS...
Desrpés de passar el matí corregint la relazione de les pràctiques amb la Roberta he marxat al Festival Antifeixista amb la Violeta. En arribar hem anat directes a la Ciclo oficina (per cert, li hem de dir al Miquel, al Sebas, a l’Arnau i a l’Albert que aquest projecte és súper interessant!!!!) per arreglar-nos les bicicletes. I res, la càmera de la roda de darrera està trencada i no es pot arreglar… Però resulta que en Joao en té una! Li poso a la bici i després mirem el fre perquè obstacultitza la roda de darrera. Decideixo, després que em convencin en Joao i en Claudio, de canviar el fre de darrera i posar-lo al davant, que no en té. Almenys així la bici pot funcionar. I bueno, amb l’ajuda d’aquest dos mossos i altres que han vingut he pogut arreglar la bici. M’agrada molt perquè t’ensenyen com fer-ho, no t’ho fan ells! Bueno, tot i que t’ajuden, és clar!!
Després en Vito, el noi que tocava el tamburello ahir a la nit s’ha posat a tocar-lo i la Violeta s’ha interessat. Ell ens ha ensenyat una mica de tècnica (sembla fàcil però ni de conya!) i després hem anat a veure un espectacle d’una clown molt bona!
La Violeta volia marxar però jo no encara, així que l’he acompanyada a la porta i allà m’he trobat a l’Enrico, l’Alessandro i la Francesca, així que m’he qudat amb ells acabant de mirar cosetes. Llavors ha vingut en Joao i hem anat a mirar un concert que feien de música africana. Mentre escoltàvem el concert hem conegut un noi d’Uruguai que venia empanadilles i n’hi hem comprat unes quantes, perquè estava afamadíssima!!!! I hem xerrat amb ell tota la nit. L’Enrico i els altres també eren per allà i un gos amb rastes es passejava. Flipeu, mireu la foto!
Quan ha acabat tot la festa ha continuat amb música de cd i ja hem acabat estirats tots per terra fent petar la xerrada i coneixent gent de tot el món! Què fantàstic!
Despedida d’en Joao… que marxa fent autoestop a París a una conferència i després torna a buscar la seva bici i a seguir el seu viatge...
Alla fine, altra volta alle 5 della matina, ritorno a casa con la bicicleta guidata per Vito!
Després en Vito, el noi que tocava el tamburello ahir a la nit s’ha posat a tocar-lo i la Violeta s’ha interessat. Ell ens ha ensenyat una mica de tècnica (sembla fàcil però ni de conya!) i després hem anat a veure un espectacle d’una clown molt bona!
La Violeta volia marxar però jo no encara, així que l’he acompanyada a la porta i allà m’he trobat a l’Enrico, l’Alessandro i la Francesca, així que m’he qudat amb ells acabant de mirar cosetes. Llavors ha vingut en Joao i hem anat a mirar un concert que feien de música africana. Mentre escoltàvem el concert hem conegut un noi d’Uruguai que venia empanadilles i n’hi hem comprat unes quantes, perquè estava afamadíssima!!!! I hem xerrat amb ell tota la nit. L’Enrico i els altres també eren per allà i un gos amb rastes es passejava. Flipeu, mireu la foto!
Quan ha acabat tot la festa ha continuat amb música de cd i ja hem acabat estirats tots per terra fent petar la xerrada i coneixent gent de tot el món! Què fantàstic!
Despedida d’en Joao… que marxa fent autoestop a París a una conferència i després torna a buscar la seva bici i a seguir el seu viatge...
Alla fine, altra volta alle 5 della matina, ritorno a casa con la bicicleta guidata per Vito!
lunes, 1 de junio de 2009
EL MILLOR DIA DE FESTIVAL
Merdaaaaaaaaaaaaaa!! Ja som al juny i això ja s’acaba….!!!!!!!!!
Després d’estudiar una mica al matí i agobiar-me un munt, començo a trucar a tothom per anar al Festival socialle delle culture Antifasciste però ningú no pot… Bueno, doncs me’n vaig sola! I a les 18h pillo el bus, arrivo al Festival i em poso mans a la feina!
Avui hi havia una taula de discussió molt interessant sobre “la reforma Gelmini, de la crítica d’un gran moviment nacional al cas ciutadà de les escoles elementals Loghena”. Els estudiants de la facultat de Scienze della Formazione (ciències de l’educació), presenten la feina que han estat fent durant tots aquests mesos des de l’anunci de la reforma.
La reforma, entre d’altres coses, pretén:
1. Reduir el personal (de dos educadors més un auxiliar per aula passen a 1)
2. Formació de classes pont ( els alumnes immigrants que no sàpiguen parlar italià passaran els mesos de setembre-desembre en una aula a part per aprendre la llengua. Després hauran de fer un examen: si el passen podran gaudir de l’educació amb la resta de companys, sinó no podran entrar a l’escola fins l’any següent)
3. Nota numèrica
4. La reducció del temps d’escola ( mitja jornada, mentre els mestres defensen el temps complert)
Així doncs, els estudiants de Scienze della Formazione han fet un gran treball en petits grups, cada grup sobre un d’aquests temes, analitzant-los i cercant solucions mitjançant el teatre dell’opresso. Ens han explicat com s’han organitzat i després han passat el torn de paraula a mestres de les escoles que estan lluitant dia a dia. Ha estat molt interessant perquè fins i tot hi ha hagut pares que han intervingut en la taula rodona.
Tot seguit he trobat en Joao i hem anat a mirar un passe del documental “Re/sisters, donne e resistenze contemporanea”, que comparava la resistencia històrica i les noves formes de resistència des del punt de vista del gènere, entrevistant a 4 dones polítiques.
Quan ha acabat hem anat a buscar sopar i ens l’hem menjat mentre miràvem el documental “Una scuola coi fiocchi”, sobre la primera escola primària que ha ocupat les aules a Bologna en contra de la reforma Gelmini. Infants, pares, mares i mestres, tots units per una mateixa causa, creant resistència dins l’escola, les places i carrers. M’ha emocionat molt veure’l perquè em sembla un procés molt bonic i enriquidor per a tota la família, però sobretot pels infants, perquè així poden entendre què és això de la reforma de l’escola de la que tothom parla, la qual està movent grans masses, i tot per ells, per la seva educació. He recordat els temps en què vam ocupar l’institut “Pau Vila” durant una setmana contra la Guerra de l’Irak, i la passada ocupació de les facultats universitàries, dues experiències que em van fer créixer molt com a persona.
Quan van acabar, va començar un musical “NUDOeCRUDOTEATRO: Sull’italia calavan le bombe”; un magnífic espectacle conduit per tres noies on barrejaven història, música i teatre. Tracatava d’una espècie de diari (com el diari de l’Anna Frank) que relatava una nena durant els anys de la Segona Guerra Mundial i com les seves expectatives anaven decaient, la seva innocència esdevenia tristor i com les seves il·lusions desapareixien amb els anys. Una fantàstica obra.
A continuació, un grup de tetre de Verona, ha presentat el seu espectacle. Primer han sortit un home i una dona vestits de Papa amb una pancarta rosa que deia “ Layca Frozzezione” (Layca: com el gos, Frozzezione: Frozzo és una manera de dir Gay + processió). I després dues noies han representat un magnífic espectacle basat en tot de frases dites per polítics en un moment o altre de la disputa sobre la homosexualitat. Imitaven a cada un d’ells mentre deien barbaritats sobre l’homosexualitat, coses indignants. S’han fet un curro!!!
Sabieu que Verona és la zona més feixista de l’Itàlia? Es veu que quan Mussolini va dimitir no li quedava una altra) va fugir de l’Itàlia i a Verona van crear-se moviments de resistència feixista, esdevenint amb el temps una ciutat que commemora un cop a l’any el feixisme…
El millor dia de tots del Festival Sociale delle Culture Antifasciste, respecte els continguts!!!
Després d’estudiar una mica al matí i agobiar-me un munt, començo a trucar a tothom per anar al Festival socialle delle culture Antifasciste però ningú no pot… Bueno, doncs me’n vaig sola! I a les 18h pillo el bus, arrivo al Festival i em poso mans a la feina!
Avui hi havia una taula de discussió molt interessant sobre “la reforma Gelmini, de la crítica d’un gran moviment nacional al cas ciutadà de les escoles elementals Loghena”. Els estudiants de la facultat de Scienze della Formazione (ciències de l’educació), presenten la feina que han estat fent durant tots aquests mesos des de l’anunci de la reforma.
La reforma, entre d’altres coses, pretén:
1. Reduir el personal (de dos educadors més un auxiliar per aula passen a 1)
2. Formació de classes pont ( els alumnes immigrants que no sàpiguen parlar italià passaran els mesos de setembre-desembre en una aula a part per aprendre la llengua. Després hauran de fer un examen: si el passen podran gaudir de l’educació amb la resta de companys, sinó no podran entrar a l’escola fins l’any següent)
3. Nota numèrica
4. La reducció del temps d’escola ( mitja jornada, mentre els mestres defensen el temps complert)
Així doncs, els estudiants de Scienze della Formazione han fet un gran treball en petits grups, cada grup sobre un d’aquests temes, analitzant-los i cercant solucions mitjançant el teatre dell’opresso. Ens han explicat com s’han organitzat i després han passat el torn de paraula a mestres de les escoles que estan lluitant dia a dia. Ha estat molt interessant perquè fins i tot hi ha hagut pares que han intervingut en la taula rodona.
Tot seguit he trobat en Joao i hem anat a mirar un passe del documental “Re/sisters, donne e resistenze contemporanea”, que comparava la resistencia històrica i les noves formes de resistència des del punt de vista del gènere, entrevistant a 4 dones polítiques.
Quan ha acabat hem anat a buscar sopar i ens l’hem menjat mentre miràvem el documental “Una scuola coi fiocchi”, sobre la primera escola primària que ha ocupat les aules a Bologna en contra de la reforma Gelmini. Infants, pares, mares i mestres, tots units per una mateixa causa, creant resistència dins l’escola, les places i carrers. M’ha emocionat molt veure’l perquè em sembla un procés molt bonic i enriquidor per a tota la família, però sobretot pels infants, perquè així poden entendre què és això de la reforma de l’escola de la que tothom parla, la qual està movent grans masses, i tot per ells, per la seva educació. He recordat els temps en què vam ocupar l’institut “Pau Vila” durant una setmana contra la Guerra de l’Irak, i la passada ocupació de les facultats universitàries, dues experiències que em van fer créixer molt com a persona.
Quan van acabar, va començar un musical “NUDOeCRUDOTEATRO: Sull’italia calavan le bombe”; un magnífic espectacle conduit per tres noies on barrejaven història, música i teatre. Tracatava d’una espècie de diari (com el diari de l’Anna Frank) que relatava una nena durant els anys de la Segona Guerra Mundial i com les seves expectatives anaven decaient, la seva innocència esdevenia tristor i com les seves il·lusions desapareixien amb els anys. Una fantàstica obra.
A continuació, un grup de tetre de Verona, ha presentat el seu espectacle. Primer han sortit un home i una dona vestits de Papa amb una pancarta rosa que deia “ Layca Frozzezione” (Layca: com el gos, Frozzezione: Frozzo és una manera de dir Gay + processió). I després dues noies han representat un magnífic espectacle basat en tot de frases dites per polítics en un moment o altre de la disputa sobre la homosexualitat. Imitaven a cada un d’ells mentre deien barbaritats sobre l’homosexualitat, coses indignants. S’han fet un curro!!!
Sabieu que Verona és la zona més feixista de l’Itàlia? Es veu que quan Mussolini va dimitir no li quedava una altra) va fugir de l’Itàlia i a Verona van crear-se moviments de resistència feixista, esdevenint amb el temps una ciutat que commemora un cop a l’any el feixisme…
El millor dia de tots del Festival Sociale delle Culture Antifasciste, respecte els continguts!!!
Després la Sara i la Roberta m’han donat un passaggio en el cotxe de la Sara i he acabat a la Piazza Santo Stefano fins a les 5 de la matinada amb uns nois que tocaven la guitarra, el clarinet i el tamburello (pandereta), música tradicional italiana, del sud. Molt bonic!
domingo, 31 de mayo de 2009
2o giorno FESTIVAL DELLE CULTURE ANTIFASCISTE di Bologna
Felicitats mama! Avui és el seu sant!
Matí d’estudi.
A la tarda m’ha trucat la Violeta i hem anat amb la bici a la mà al Festival. La portem per arreglar-la, ja que hi ha els nois de l’Xmercato, un altre centre social, que t’ajuden a arreglar-te la bicicleta gràtis. Però quan arribem els nois estan cansats i els diem que deixem la bici allà i l’endemà les arreglarem.
Comencem a voltar. Trobem uns nois que toquen taranteles! Què boniques que són! Tinc ganes d’aprendre a ballar-les!
Després en Joau em diu que fan un documental sobre els immigrants a Almeria, però en francès. Boh, provem de mirar-lo. Va sortir Almerimar! Me va fer una gràcia! Però la veritat és que era una mica dur… Perquè, secondo me, no és difícil trobar feina a Almeria per als immigrants però la seva integració, al meu parer, és molt difícil, no està treballada.
Després hem sopat, que feien menú vegà, i he estat mirant un teatre de titelles per a nens i adults, és a dir, el podien mirar els infants però anava amb un doble sentit. Spettacolo di Burattini “LUTKA”, de la companyia “Il teatrino di carta”.
Llavors hem anat ( també he conegut un noi de Sant Pedor) als concerts. Avui un grup de la Sardenya cantant en dialecte (Dr. Drer & CRC Posse) molt xulos, cantant per la Sardenya independent. Tot seguit han pujat a l’escenari els “Trimuzike in concerto”, un grup de gent de tota la itàlia que toquen diversos instruments que sonaven música folk de tot el món. Molt recomenables!
Avui, en canvi, hem tornat a casa a les 2, en un cotxe, gràcies a un passatge que ens han ofert un italià i una italiana vista la pluja.
"Oh Bella Ciao"
Una mattina mi son svegliato
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
Una mattina mi son svegliato
E ho trovato l'invasor
O partigiano porta mi via
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
O partigiano porta mi via
Che mi sento di morir.
E se io muoio da partigiano
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
E se io muoio da partigiano
Tu mi devi seppellir
Mi seppellire là su in montagna
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
Mi seppellire là su in montagna
Sotto l'ombra di un bel fiore.
E la gente che passeranno
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
E la gente che passeranno
Mi diranno: "Che bel fior"
È questo il fiore del partigiano
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
È questo il fiore del partigiano
Morto per la libertà
Matí d’estudi.
A la tarda m’ha trucat la Violeta i hem anat amb la bici a la mà al Festival. La portem per arreglar-la, ja que hi ha els nois de l’Xmercato, un altre centre social, que t’ajuden a arreglar-te la bicicleta gràtis. Però quan arribem els nois estan cansats i els diem que deixem la bici allà i l’endemà les arreglarem.
Comencem a voltar. Trobem uns nois que toquen taranteles! Què boniques que són! Tinc ganes d’aprendre a ballar-les!
Després en Joau em diu que fan un documental sobre els immigrants a Almeria, però en francès. Boh, provem de mirar-lo. Va sortir Almerimar! Me va fer una gràcia! Però la veritat és que era una mica dur… Perquè, secondo me, no és difícil trobar feina a Almeria per als immigrants però la seva integració, al meu parer, és molt difícil, no està treballada.
Després hem sopat, que feien menú vegà, i he estat mirant un teatre de titelles per a nens i adults, és a dir, el podien mirar els infants però anava amb un doble sentit. Spettacolo di Burattini “LUTKA”, de la companyia “Il teatrino di carta”.
Llavors hem anat ( també he conegut un noi de Sant Pedor) als concerts. Avui un grup de la Sardenya cantant en dialecte (Dr. Drer & CRC Posse) molt xulos, cantant per la Sardenya independent. Tot seguit han pujat a l’escenari els “Trimuzike in concerto”, un grup de gent de tota la itàlia que toquen diversos instruments que sonaven música folk de tot el món. Molt recomenables!
Avui, en canvi, hem tornat a casa a les 2, en un cotxe, gràcies a un passatge que ens han ofert un italià i una italiana vista la pluja.
"Oh Bella Ciao"
Una mattina mi son svegliato
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
Una mattina mi son svegliato
E ho trovato l'invasor
O partigiano porta mi via
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
O partigiano porta mi via
Che mi sento di morir.
E se io muoio da partigiano
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
E se io muoio da partigiano
Tu mi devi seppellir
Mi seppellire là su in montagna
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
Mi seppellire là su in montagna
Sotto l'ombra di un bel fiore.
E la gente che passeranno
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
E la gente che passeranno
Mi diranno: "Che bel fior"
È questo il fiore del partigiano
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
È questo il fiore del partigiano
Morto per la libertà
sábado, 30 de mayo de 2009
FESTIVAL DELLE CULTURE ANTIFASCISTE di Bologna
Buaaaaaaaaaa!! 1 hora de cua a la biblioteca per trobar un lloc! Però al final m’he cansat i he marxat a casa a esstudiar… Però, a la fi, memòria de pràctiques (relazione) acabadaaaaaaaaaaaa!!!!
I per celebrar-ho he trucat a la Greta i la Sara, per anar al “Festival Sociale delle Culture Antifasciste”, situat al Paro delle Caserne Rosse i que durarà 4 dies. Han muntat vàries carpes, un súper menjador (moooolt ben muntat), la gent pot acampar amb la seva tenda de campanya, boh, rollo Tàrrega, però amb un altre objectiu. S’hi poden trobar xerrades, teatre, música, etc., tot al voltant de la cultura antifeixista.
I quan la Sara i la Greta han decidit marxar jo he trobat a la Violeta, una noia de Granada, que estava amb la Carmen, italiana, i un altre noi portugués, en Joau. Sabeu, aquest noi ha vingut en bicicleta des de Portugal i porta 7 mesos viatjant en bici (Espanya, Itàlia i ara se’n va a Grècia). Caram, eh? Quin home més interessant!
He estat en una xerrada de Teatre dell’opresso, súper interessant, on han parlat de com funciona aquest tipus de teatre i de la xarxa que s’ha creat a itàlia (RATA) de grups de teatre dell’opresso.
Després han fet tres actuacions. Eren dos monòlegs i una lectura de cartes.
Els que més m’han agradat han estat “Mi padre partigiano”, que l’ha fet un noi romà, que ha començat en italià però que a mesura que avançava utilitzava més el dialecte. Ha fet una versió de la obra original, escrita en els anys 70. Tracta d’un home d’uns 50 anys, que està mirant la tele i de sobte li apareix al davant el seu pare (un noiet de 18 anys mort durant la guerra), del qual tan sols n’havia sentit a parlar i vist una fotografia. El seu pare li dóna conversa, què fas davant d’aquest aparell? Què has fet a la vida? I li explica què feia ell a la vida. Quan comencen a parlar de política se n’adonen que no tenen les mateixes idees polítiques. Comencen a discutir i apareix el nét ( un noi que freqüenta els centres socials). Li explica al seu avi què són i què hi fan i la obra acaba amb l’avi que marxa feliç veient que la feina que han fet els partigianos ha servit per alguna cosa, tot i que hagi quedat un buit en la societat (els demòcrates conformistes de l’edat del seu fill). El nét marxa tot dient:
“Vaig tenir un avi que va morir comunista i un pare que morirà democràtic…”
Després d’aquest monòleg va sortir una noia acompanyada d’un noi que tocava l’arpa. Llegia unes cartes escrites per una prostituta al diari, i les respostes que rebia. Ha estat molt dur. Tot anava acompanyat d’unes imatges. Molt bonic.
A la fi la gent ha estat cantant cançons de resistència de tot el món i després ja eren les 4 del matí i encara ens esperava la tornada a casa…
I per celebrar-ho he trucat a la Greta i la Sara, per anar al “Festival Sociale delle Culture Antifasciste”, situat al Paro delle Caserne Rosse i que durarà 4 dies. Han muntat vàries carpes, un súper menjador (moooolt ben muntat), la gent pot acampar amb la seva tenda de campanya, boh, rollo Tàrrega, però amb un altre objectiu. S’hi poden trobar xerrades, teatre, música, etc., tot al voltant de la cultura antifeixista.
I quan la Sara i la Greta han decidit marxar jo he trobat a la Violeta, una noia de Granada, que estava amb la Carmen, italiana, i un altre noi portugués, en Joau. Sabeu, aquest noi ha vingut en bicicleta des de Portugal i porta 7 mesos viatjant en bici (Espanya, Itàlia i ara se’n va a Grècia). Caram, eh? Quin home més interessant!
He estat en una xerrada de Teatre dell’opresso, súper interessant, on han parlat de com funciona aquest tipus de teatre i de la xarxa que s’ha creat a itàlia (RATA) de grups de teatre dell’opresso.
Després han fet tres actuacions. Eren dos monòlegs i una lectura de cartes.
Els que més m’han agradat han estat “Mi padre partigiano”, que l’ha fet un noi romà, que ha començat en italià però que a mesura que avançava utilitzava més el dialecte. Ha fet una versió de la obra original, escrita en els anys 70. Tracta d’un home d’uns 50 anys, que està mirant la tele i de sobte li apareix al davant el seu pare (un noiet de 18 anys mort durant la guerra), del qual tan sols n’havia sentit a parlar i vist una fotografia. El seu pare li dóna conversa, què fas davant d’aquest aparell? Què has fet a la vida? I li explica què feia ell a la vida. Quan comencen a parlar de política se n’adonen que no tenen les mateixes idees polítiques. Comencen a discutir i apareix el nét ( un noi que freqüenta els centres socials). Li explica al seu avi què són i què hi fan i la obra acaba amb l’avi que marxa feliç veient que la feina que han fet els partigianos ha servit per alguna cosa, tot i que hagi quedat un buit en la societat (els demòcrates conformistes de l’edat del seu fill). El nét marxa tot dient:
“Vaig tenir un avi que va morir comunista i un pare que morirà democràtic…”
Després d’aquest monòleg va sortir una noia acompanyada d’un noi que tocava l’arpa. Llegia unes cartes escrites per una prostituta al diari, i les respostes que rebia. Ha estat molt dur. Tot anava acompanyat d’unes imatges. Molt bonic.
A la fi la gent ha estat cantant cançons de resistència de tot el món i després ja eren les 4 del matí i encara ens esperava la tornada a casa…
viernes, 29 de mayo de 2009
EXAMEN ITALIÀ
Aquest matí estava morta així que quan m’he llevat he estudiat una micona per l’exàmen d’italià... i quan he anat a agafar el tren... en retard!! Joder… pero que la renfe… boh, he arribat mitja hora tard a l’examen però la profe m’ha dit que no passava res i me l’ha deixat fer igual, i he tingut temps de sobres… ara a esperar la nota! El dia 5 de juny…
I ja tota la tarda perduda perquè entre que venia el tren o no ja eren les 19.30h quan he arribat a Bologna… Després hem sopat, que la Roby m’ha fet un puding de xocolata per postres per celebrar l’examen i hem sortit a la Piazza Santo Stefano.
I ja tota la tarda perduda perquè entre que venia el tren o no ja eren les 19.30h quan he arribat a Bologna… Després hem sopat, que la Roby m’ha fet un puding de xocolata per postres per celebrar l’examen i hem sortit a la Piazza Santo Stefano.
jueves, 28 de mayo de 2009
Concert de Banda Bassotti i Cisco!
Deixo una llaguna de dies... són els dels viatges a Venècia, Florència i Sicilia! Els escriuré, però ara no tinc temps, així que continuo amb el dia a dia, que també és interessant! ;)
Avui ha estat un dia una mica estrany... m’he llevat a les 8 amb la Roby perquè venia l’hidràulic i havia d’arreglar l’aixeta del lavabo. Ma, cazzo! No tindrà hores el matí!!!! Bo, així, almenys, podíem aprofitar la resta del matí. Quan ha acabat (mentrestant jo esmorzava) he començat a estudiar una mica, però m’ha començat a fer mal l’esquena, així que m’he posat al llit i m’he adormit fins les 13.30h!! Quan m’he despertat la Roby estava fent verduretes perquè volia fer el cous-cous però no sabia com fer-lo (amb la recepta que faig jo), així que jo he acabat de fer el dinar. Després de dinar hem anat fora de casa, sota els porxos, a connectar-nos a internet i aleshores he pensat dutxar-me i anar a estudiar… Ben fet! Tarda molt ben aprofitada! Fins les 21.00h a la biblioteca estudiant! Sí, senyora! Així ja no passaria penes aquesta nit quan sortís de festa!
I sí, sí, hem sopat i les dues hem anat direcció la Piazza Maggiore, que hi havia concert de 4 grups, entre ells en Cisco dels Modena City Ramblers ( molt guai) i els Banda Bassotti.
Un cop acabat el concert (on ens hem trobat amb l’Ana, l’Alba, la Blanca i altres amics) he trobat també la Roser, Paloma i Laura de València. Els hem dit que anàvem a piazza Santo Steffano i que després aniríem a la festa de via Zamboni, però al final, després de tocar la guitarra, veure com ballaven la tarantella i ballar una mica, hem tornat cap a casa...
I sí, sí, hem sopat i les dues hem anat direcció la Piazza Maggiore, que hi havia concert de 4 grups, entre ells en Cisco dels Modena City Ramblers ( molt guai) i els Banda Bassotti.
Un cop acabat el concert (on ens hem trobat amb l’Ana, l’Alba, la Blanca i altres amics) he trobat també la Roser, Paloma i Laura de València. Els hem dit que anàvem a piazza Santo Steffano i que després aniríem a la festa de via Zamboni, però al final, després de tocar la guitarra, veure com ballaven la tarantella i ballar una mica, hem tornat cap a casa...
Avanzo di cantiere - Banda Bassotti
Con le mani sento il ritmo di un cuoreche batte per me mentre sogno che non sono più soloberretti verde olivo di nuovo sopra le montagne e l'ArmataRossa che marcia verso le città combatterà egoismo e falsità Lascio i sogni sul cuscino il freddo mi sta ad aspettarepellerossa d'Italia ogni mattino vanno a fà le città spezzerà le sue catene Spartaco lo sa il futuro da solo non cambieràAnni sessanta il boom economico è per la borghesia per gli operaicamionette alla Scelba e tanta polizia '94 a Catania il sangue e la rabbia ti uscirà e chi ci dirà ancora di stare buoni da quale parte sta Dove ci portano pace e progresso chissà...chissà...? tra i sette grandi avrai come adesso la pancia VU-O-TA Il Cavaliere con i Gladiatori fa la pubblicità Stato e Mafia Impresa Italia produce povertà Servi dei servi e lacchè, ricino e manganelli non ci fannopaura i vigliacchi che gridano "A Noi!". Ma chi è...... Sono un avanzo di cantiere rifiuto della società la gente per bene il giorno va a rubare e se la prenderanno piangerà...... Regalerà i suoi anni migliori alla libertà Corto Circuito nel braccio e nel cuore = solidarietà se il qualunquismoti abbassa l'umore lui ti sorriderà se l'egoismo si affaccia al balcone il pugnopartirà Animo forte e rebel non ha rispetto per Santi e Prepotenti su macchine in divisa non sono i suoi eroi. Ma chi è...... Sono un avanzo di cantiere rifiuto della societàla gente per bene il giorno va a rubare e se la prenderanno piangerà......Sono un avanzo di cantiere rifiuto questa società che ti ringrazia a calci nel sedere e toglie il pane a chi non ce l'ha
sábado, 9 de mayo de 2009
GIORNO DI PULIZIA!
Dia de neteja!!! Avui m’he llevat amb ganes de netejar i ho he deixat tot com una patena!!!
I ara, que son les 6 de la tarda... acabo d’arribar a la biblio per estudiar... mama miaaaaa! Qué tard! perqué a les 8 he quedat amb l’Ana, la Greta i en Marc per preparar el viatge a Sicilia que tenim d’aqui a dues setmanes! Estréssssssss!!!!!!!
I ara, que son les 6 de la tarda... acabo d’arribar a la biblio per estudiar... mama miaaaaa! Qué tard! perqué a les 8 he quedat amb l’Ana, la Greta i en Marc per preparar el viatge a Sicilia que tenim d’aqui a dues setmanes! Estréssssssss!!!!!!!
viernes, 8 de mayo de 2009
LA MIA VESPA
Per fiiiiiiiiii!! Últim dia de dentista!!!!!!!!
Avui, després de 3 horetes m’han fet la reconstrucció del queixal i se suposa que no hi hauré d’anar més! Excepte per anar a fer una neteja dental, que invita Andrea! Mi dentista preferido! Jajajajaja!!!!!
Sabeu? Resulta que al juliol va a Barcelona a fer una tesina i m’ha demanat el número del mbl espanyol! Jajajajaja Lo tengo en el bote! ;)
I després, tarda d’estudi a la biblioteca! Flipeu, que aquesta biblioteca està tan sol·licitada que necessites deixar el teu carnet perquè et donin un lloc per estudiar (súper equipat, amb un ordinador i un tros de taula per tu solet! I amb internet! A veure si aprenen aquests de Sabadell i de l‘Autònoma…). I de vegades ha d’esperar perquè està plena i fins que no surti algú no pots entrar! Hi ha més de 300 cadires!!!!!!!! Aix… després diuen que els Erasmus no estudiem... :(
A les 20.00h, l’Ana i jo hem quedat amb la Roser, la Paloma i la Laura per anar a fer l’aperitiu a un parc a prop del carrer Nazario Sauro. Cada setmana la festa tracta d’un tema i avui era “La mia vespa” i el parc, ben petito que és, estava tot ple de vespes de tots colors! I nosaltres sense càmera de fotos! Que rabiaaaaaaa!!! Després ha vingut la Lara i hem anat tots a sopar un piadina al carrer del Pratelo i a la Piazza San Francesco, que està al costat. Ohhh! Quin ambient tan tranquil! Gent amb guitarres, altres amb intruments i cantant tarantes (balls i cançons tipiques del sud!!) i res, a la 1 ja hem decidit plegar veles i tornar al llitet!
Avui, després de 3 horetes m’han fet la reconstrucció del queixal i se suposa que no hi hauré d’anar més! Excepte per anar a fer una neteja dental, que invita Andrea! Mi dentista preferido! Jajajajaja!!!!!
Sabeu? Resulta que al juliol va a Barcelona a fer una tesina i m’ha demanat el número del mbl espanyol! Jajajajaja Lo tengo en el bote! ;)
I després, tarda d’estudi a la biblioteca! Flipeu, que aquesta biblioteca està tan sol·licitada que necessites deixar el teu carnet perquè et donin un lloc per estudiar (súper equipat, amb un ordinador i un tros de taula per tu solet! I amb internet! A veure si aprenen aquests de Sabadell i de l‘Autònoma…). I de vegades ha d’esperar perquè està plena i fins que no surti algú no pots entrar! Hi ha més de 300 cadires!!!!!!!! Aix… després diuen que els Erasmus no estudiem... :(
A les 20.00h, l’Ana i jo hem quedat amb la Roser, la Paloma i la Laura per anar a fer l’aperitiu a un parc a prop del carrer Nazario Sauro. Cada setmana la festa tracta d’un tema i avui era “La mia vespa” i el parc, ben petito que és, estava tot ple de vespes de tots colors! I nosaltres sense càmera de fotos! Que rabiaaaaaaa!!! Després ha vingut la Lara i hem anat tots a sopar un piadina al carrer del Pratelo i a la Piazza San Francesco, que està al costat. Ohhh! Quin ambient tan tranquil! Gent amb guitarres, altres amb intruments i cantant tarantes (balls i cançons tipiques del sud!!) i res, a la 1 ja hem decidit plegar veles i tornar al llitet!
jueves, 7 de mayo de 2009
VIA ZAMBONI de festa!
Buaaaaaaaaa!! Avui estava tan cansada que no he sentit ni el despertador!!! Així que he estat dormint fins les 3... Ufff quin matí més perdut!!
Després he estat a la biblioteca estudiant una estona per alliberar la meva consciència… XD però no funciona eh…?
I aquesta nit hi ha hagut festa a la Via Zamboni!!! El carrer darrere casa meva! I és que aquí surts de casa i et trobes la festa! Jajajaja! No em pregunteu què celebràvem ahir, però…. No importa! Un poquet de Drum&Bass al carrer fins les 4 de la matinada… Però abans de començar la festa al carrer he anat amb la Roser, en Juanjo, en Miguel i la Paloma a un bar de Via del Pratelo (un carrer històric! Era rollo la via Zamboni dels anys 70 i encara es veu gent gran alternativa pels bars del carrer).
I després de beure un “sprich”, la beguda dels aperitius, hem anat cap a la festa!
Allà ens hem trobat amb l’Enrico, el Jean Piero, l’Alessandro i la Giulia! I el Jean Piero i l’Alessandro m’han cantat tot el seu repertori en castellà passant dels Ska-P, la Bella Ciao versió de Boicot, Jarabe de Palo… jajajaja! Són súper divertits!
I nada, que la festa ha acabat a les 4h… i a dormir! Que demà toca dentista!!!!
Després he estat a la biblioteca estudiant una estona per alliberar la meva consciència… XD però no funciona eh…?
I aquesta nit hi ha hagut festa a la Via Zamboni!!! El carrer darrere casa meva! I és que aquí surts de casa i et trobes la festa! Jajajaja! No em pregunteu què celebràvem ahir, però…. No importa! Un poquet de Drum&Bass al carrer fins les 4 de la matinada… Però abans de començar la festa al carrer he anat amb la Roser, en Juanjo, en Miguel i la Paloma a un bar de Via del Pratelo (un carrer històric! Era rollo la via Zamboni dels anys 70 i encara es veu gent gran alternativa pels bars del carrer).
I després de beure un “sprich”, la beguda dels aperitius, hem anat cap a la festa!
Allà ens hem trobat amb l’Enrico, el Jean Piero, l’Alessandro i la Giulia! I el Jean Piero i l’Alessandro m’han cantat tot el seu repertori en castellà passant dels Ska-P, la Bella Ciao versió de Boicot, Jarabe de Palo… jajajaja! Són súper divertits!
I nada, que la festa ha acabat a les 4h… i a dormir! Que demà toca dentista!!!!
miércoles, 6 de mayo de 2009
NICOLETTA COSTA i festaaaaa
I avui si que ha estat una llaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaarga jornada de tirocinio!!!! Mamma mia! Deu hores!!!!!
Aquest matí he anat a trobar els bambini al cinema Rosebud de Reggio Emilia on teniem un incontro amb la Nicoletta Costa, una il·lustradora infantil italiana molt coneguda al país, m’ha recordat la Pilarín Bayés! Què entranyables les dues! I els nins li han fet preguntes sobre la seva vida com a escriptora, molt interessants, li han regalat contes que han escrit i dibuixsat ells i ella els ha regalat un punt de llibre i els ha ensenyat un dibuixos animats que fa poc els han produit.
Després hem tornat a l’escola, hem dinat, els nens han anat a dormir, que un poco más i m’adormo jo també! Quan s’han llevat han berenat i han sortit a jugar al jardí.
Aquest matí he anat a trobar els bambini al cinema Rosebud de Reggio Emilia on teniem un incontro amb la Nicoletta Costa, una il·lustradora infantil italiana molt coneguda al país, m’ha recordat la Pilarín Bayés! Què entranyables les dues! I els nins li han fet preguntes sobre la seva vida com a escriptora, molt interessants, li han regalat contes que han escrit i dibuixsat ells i ella els ha regalat un punt de llibre i els ha ensenyat un dibuixos animats que fa poc els han produit.
Després hem tornat a l’escola, hem dinat, els nens han anat a dormir, que un poco más i m’adormo jo també! Quan s’han llevat han berenat i han sortit a jugar al jardí.
I a les 16.30h hem començat una llarga reunió amb les pedagogues i les mestres de l’escola. Són reunions on escullen un tema i parlen les mestres de les tres seccions sobre aquest tema. Per exemple, avui han triat l’Assemblea. Cada parella de mestres ha ensenyat el treball que s’ha fet sobre l’assemblea, què és el que els nens diuen, què és per a ells l’assemblea, de manera que esdevé un laboratori on els mestres estudien l’efectivitat de les propostes de la pedagogia de les Scuole Comunali.
Molt interessant, la veritat! I els cuiners ens han preparat el berenar! Caram! Quins senyors berenars! Fliparíeu!!!
A les 9 arribava a Bologna i després d’una dutxa encara em quedaven forces per sortir de festa, així que quan la roser m’ha dit si volia anar a la facultat de Giurisprudenza (Dret) de via Zamboni, que hi havia una festa de Drum&Bass li he dit que volentiere! Quan ens hem cansat hem anat a la festa de Geologia, al mateix carrer i a les 2 jo ja he anat passant cap a casa… que demà tinc pràctiques!
martes, 5 de mayo de 2009
VAG61
Tornant d’una jornada de tirocinio hem anat amb les valencianes i l’Ana al Vag61 a fer l’aperitiu dels dimarts. Hi havia un ambient molt maco avui!!!! M’he trobat amb la Sara, amiga de la Roberta i en Botch, el seu nòvio amb un amic, he conegut uns bolognesos macots. Cap allà a les 21.00h les nenes volien anar a afer la cervesa gràtis al Contabali però l’Ana i jo ens hem quedat a esperar la Lara. A Les 22.30h tenien gana i hem menjat un falafel al centre i hem anat a dormir.
lunes, 4 de mayo de 2009
PRESENTACIO ASILO DELL'INFANZIA MARTIRI DI SESSO
Y llegó el día…
El dia de la presentació de les pràctiques que encara no he acabat… I una por inmensa al cos! Mai no havia estat tan nerviosa per una presentació… I no és perquè l’hagi de fer en italià, sinó per qui l’escoltarà! A part de les meves companyes de pràctioques, hi haurà la mestra de cada una de les nostres escoles i les pedagogues! Expertes en aquesta pedagogia! I no ho sé, tinc una mica la por de dir alguna cosa que no sigui o no ho sé! Que elles en saben molt d’això!!!!!!
I realment, ha estat fantàstica la presentació. He estat molt a gust, la Paola ha estat al meu costat donant-me suport i afegint coses a les meves explicacions, (realment aquí es pot apreciar el treball en grup que fan tots els membres de l’escola) i la gent que m’escoltava molt atenta, afirmant amb el cap, rient d’algunes explicacions que donava… molt bé, molt bé! I jo cada vegada em deixava anar una mica més i gesticulava molt, i parlava un italià tremendo!
I m’han felicitat per la presentació i pel meu italià! GENIAL! ;)
A la tornada he trucat a la Roser i he passat per Piazza Verdi, on eren ells fent una birreta, per acabar de relaxar-me.
Presentazione del contesto socio-culturale de la scuola
1945: Il dopoguerra. La ricostruzione.
I bambini: il futuro.
Le donne della città: “difenderemo il nostro patrimonio più caro: i nostri figli”.
1947: Nascita da l’Asilo Infantile “Martiri di Sesso”
1972: Gestione Comunale.
Partecipazione: Comitati scuola-città per i diritti dei bambini.
1972: Nuova figura: l’atelierista.
1985: 21 scuole dell’infanzia e 13 nidi.
1990-1992: “Il centro verde”
2008: Trasferimento della scuola.
Cose che mi hanno colpito
2 insegnanti per sezione
Non c’è l’ora specialistica
Il bambino come obiettivo di studio
Progettazione
Grandi spazi
Assemblea
Organizzazione degli spazi: il terzo insegnante
Organizazione dal tempo
Acoglienza
Tempo di scambio
Appello, calendario e camerieri
Responsabilità
Protagonismo
Numeri e temporalità
Esterno
Attenzione
Relazione con gli altri
Spiegare esperienze, esprimere sentimenti, emozioni, desideri
Scambio
Creare conoscenza comune e propria: non c’è la verità assoluta
Conversazione: “Cosa è un gruppo?” 28/4/2009
Insegnante – Cosa è un gruppo?
Bea – Uniti, siamo uniti.
Fede – Tutti insieme, siamo amici.
Chiara – Siamo tutti vicini a gli altri, in circolo.
Giulia – Siamo in gruppo.
Insegnante – E cosa vuole dire essere in gruppo?
Giulia – Che siamo tutti.
Elisa – Dove si fanno le cose insieme.
Jakopo – è come una squadra che va a la montagna e decide scavare.
Sara – Cuando ci diamo la mano siamo un gruppo.
Elisa – Ma anche possiamo essere un gruppeto, non solo un gruppo.
Vincenzo – Ci vuoleno tanti bambini.
Insegnante – Che numero ci vuole per essere un gruppo?
Simone – 26!
Relazione tra bambini
Rumore
Tono di voce
Compiti diversi: cooperazione
Autonomia
Pranzo
Apparecchiare
Spparecchiare
Relazione tra bambini
Ruolo dei camerieri
Risposo
Rispetto agli altri
Godere del silenzo
Tempo di rilassamento
Merenda
Pedagogia della relazione, la comunicazione, l’ascolto con strumenti più importanti che le attività e il contenuto:
Progettazione
Osservazione
Sguardo intenzionato,
attivo,
con obiettivi concretti
Processo
“Le scuole seguono i bambini, non le programmazioni”
Loris Malaguzzi
Guida
Impara
Costruttore
Motiva: il piacere de la seduzione
El dia de la presentació de les pràctiques que encara no he acabat… I una por inmensa al cos! Mai no havia estat tan nerviosa per una presentació… I no és perquè l’hagi de fer en italià, sinó per qui l’escoltarà! A part de les meves companyes de pràctioques, hi haurà la mestra de cada una de les nostres escoles i les pedagogues! Expertes en aquesta pedagogia! I no ho sé, tinc una mica la por de dir alguna cosa que no sigui o no ho sé! Que elles en saben molt d’això!!!!!!
I realment, ha estat fantàstica la presentació. He estat molt a gust, la Paola ha estat al meu costat donant-me suport i afegint coses a les meves explicacions, (realment aquí es pot apreciar el treball en grup que fan tots els membres de l’escola) i la gent que m’escoltava molt atenta, afirmant amb el cap, rient d’algunes explicacions que donava… molt bé, molt bé! I jo cada vegada em deixava anar una mica més i gesticulava molt, i parlava un italià tremendo!
I m’han felicitat per la presentació i pel meu italià! GENIAL! ;)
A la tornada he trucat a la Roser i he passat per Piazza Verdi, on eren ells fent una birreta, per acabar de relaxar-me.
SCUOLA MARTIRI DI SESSO
Presentazione del contesto socio-culturale de la scuola
1945: Il dopoguerra. La ricostruzione.
I bambini: il futuro.
Le donne della città: “difenderemo il nostro patrimonio più caro: i nostri figli”.
1947: Nascita da l’Asilo Infantile “Martiri di Sesso”
1972: Gestione Comunale.
Partecipazione: Comitati scuola-città per i diritti dei bambini.
1972: Nuova figura: l’atelierista.
1985: 21 scuole dell’infanzia e 13 nidi.
1990-1992: “Il centro verde”
2008: Trasferimento della scuola.
Cose che mi hanno colpito
2 insegnanti per sezione
Non c’è l’ora specialistica
Il bambino come obiettivo di studio
Progettazione
Grandi spazi
Assemblea
Organizzazione degli spazi: il terzo insegnante
Salone/piazza
Cucina
Ambienti
Sezioni
Stelier
Stanza di riposo
Bagno
Esterni
Organizazione dal tempo
Acoglienza
Tempo di scambio
Appello, calendario e camerieri
Responsabilità
Protagonismo
Numeri e temporalità
Esterno
Attenzione
Assemblea
Relazione con gli altri
Spiegare esperienze, esprimere sentimenti, emozioni, desideri
Scambio
Creare conoscenza comune e propria: non c’è la verità assoluta
Cooperazione
Sviluppo dal pensiero
Dubbi
Conoscenza e strutturazione
Rispetto e ascolto
Confronto
Sviluppo dal pensiero
Dubbi
Conoscenza e strutturazione
Rispetto e ascolto
Confronto
Conversazione: “Cosa è un gruppo?” 28/4/2009
Insegnante – Cosa è un gruppo?
Bea – Uniti, siamo uniti.
Fede – Tutti insieme, siamo amici.
Chiara – Siamo tutti vicini a gli altri, in circolo.
Giulia – Siamo in gruppo.
Insegnante – E cosa vuole dire essere in gruppo?
Giulia – Che siamo tutti.
Elisa – Dove si fanno le cose insieme.
Jakopo – è come una squadra che va a la montagna e decide scavare.
Sara – Cuando ci diamo la mano siamo un gruppo.
Elisa – Ma anche possiamo essere un gruppeto, non solo un gruppo.
Vincenzo – Ci vuoleno tanti bambini.
Insegnante – Che numero ci vuole per essere un gruppo?
Simone – 26!
Elisa – Siamo tutti noi!
Insegnante – Per essere un gruppo ci vuoleno tanti bambini, ma che più ci vuole?
Fede – Amicizia.
Chiara – Tutto insieme.
Bea – Deve aiutare alle amici.
Gerry – Simpatia.
Giulia – Gentilezza.
Luciana – Siamo una squadra perchè abbiamo il cuore e il cuore ci fa pensare.
Insegnante – Il cuore o il cervello?
Luciana – Il cervello.
Insegnante – Ma il cervello che pensa è solo el de la Luciana?
Tutti – No! Tutti!
Bea – Che si deve decidere tutti insieme.
Insegnante – Come si fa per decidere in gruppo?
Giulia – Bisogna mettersi d’acordo.
Distribuzione in piccoli gruppi
Insegnante – Per essere un gruppo ci vuoleno tanti bambini, ma che più ci vuole?
Fede – Amicizia.
Chiara – Tutto insieme.
Bea – Deve aiutare alle amici.
Gerry – Simpatia.
Giulia – Gentilezza.
Luciana – Siamo una squadra perchè abbiamo il cuore e il cuore ci fa pensare.
Insegnante – Il cuore o il cervello?
Luciana – Il cervello.
Insegnante – Ma il cervello che pensa è solo el de la Luciana?
Tutti – No! Tutti!
Bea – Che si deve decidere tutti insieme.
Insegnante – Come si fa per decidere in gruppo?
Giulia – Bisogna mettersi d’acordo.
Distribuzione in piccoli gruppi
Relazione tra bambini
Rumore
Tono di voce
Compiti diversi: cooperazione
Autonomia
Pranzo
Apparecchiare
Spparecchiare
Relazione tra bambini
Ruolo dei camerieri
Risposo
Rispetto agli altri
Godere del silenzo
Tempo di rilassamento
Merenda
Relazione tra bambini
Rumore
Tono di voce
Compiti diversi
Autonomia
Pedagogia dell’ascolto
Rumore
Tono di voce
Compiti diversi
Autonomia
Pedagogia dell’ascolto
“La pedagogia dell’ascolto è una pedagogia trasformativa: l’insegnante che ascolta accetta di cambiare se stessa relazione” Carla Rinaldi
Pedagogia della relazione, la comunicazione, l’ascolto con strumenti più importanti che le attività e il contenuto:
Progettazione
Non obiettivi ma finalità
Flessibilità
Flessibilità
Osservazione
Sguardo intenzionato,
attivo,
con obiettivi concretti
Processo
“Le scuole seguono i bambini, non le programmazioni”
Loris Malaguzzi
Documentazione
Trascrizioni
Fotografie
Giornalero
Quaderno di conversazioni
Scopo: comunicare a terzi
Valutazione
Osservazione
Confrontazione con l’équipe
Contesti per esprimere le proprie competenze
Ruolo del’adulto
Guida
Impara
Costruttore
Motiva: il piacere de la seduzione
“La sua funzione consiste in deviare il carro e farlo camminare per altre vie. Non esiste una meglio verificazione”
Loris Malaguzzi
Partecipazione
Comunicazione
Mostra dal lavoro
Equipe
Dialogo quotidiano
Organizzazione
Segur que hi trobeu faltes, pero és tot el que he pogut fer amb l'ajuda del diccionari! ;) Espero que us hagi servit també una mica per conèixer la pedagogia que estic estudiant a Reggio Emilia, que és la rao principal per la que he vingut d'Erasmus, tot i que alguns encara no s'ho creguin...
domingo, 3 de mayo de 2009
Estudiar...!!!
ESTUDIAR, ESTUDIAR, ESTUDIARRRRRRRRRRRRRR!!
Preparant la presentació per demà…
Preparant la presentació per demà…
Qué nerviosssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss!!!!
LAVORO, lavoro, lavoro...
I avui he decidit fer tot un dia de lavoro a casa per preparar la presentació de dilluns, que me tiene locaaaaaaaaaaaaa!!!!! He fet un índex que he enviat al Max i m’ha dit que li sembla bé, així que he treballat sobre això…
sábado, 2 de mayo de 2009
Estudiar... i Piazza Santo Stefano!
Avui altre dia d’estudi!
I a la nit, fem una cerveseta a la Piazza Santo Stefano, tranquil·lement, amb l’Ana, el Julio i un amic seu d’Albània. Ens trobem amb Enrico i companyia i altres espanyols.
I después a dormir, que demà hem d’estudiar més!!!!!
I a la nit, fem una cerveseta a la Piazza Santo Stefano, tranquil·lement, amb l’Ana, el Julio i un amic seu d’Albània. Ens trobem amb Enrico i companyia i altres espanyols.
I después a dormir, que demà hem d’estudiar més!!!!!
viernes, 1 de mayo de 2009
1 de MAIG, DIA DEL TREBALLADOR!
DIA DEL TREBALLADOR!!!!
Aquest matí, bé, migdia, quan ens hem llevat, ha vingut en Jorge a dinar a casa de l’Ana. Després hem anat a fer un volt per Bologna, també amb el Luís!! ( que feia mil anys que no veia!, el novio de la Núria, de Granada)perquè feia molt bon temps i perquè l’1 de maig no et pots quedar a casa!!!! I hem trobat a la Piazza Maggiore un grup de música-teatre que parlaven de la complexitat de les lleis i de la constitució.
Després hem anat als Giardini “Azzini?” on tocaven uns quants grupets. Unes eren les “Tetes Biscottes”, uns altres els “No Money Blues Band” Increíbles!!!!! Rock&roll puro y duro i el cantant, un rastes amb traje i chaqueta! Jajajaja guapíssims! I també han ballat unes noies la taranta.
Quan ha acabat hem anat a sopar al Pizza Casa i ens hem trobat al Neptú amb la Lara, el Nicola i els seus amics i el Miguel de València per veure el concert que feien els Bandabardó, un grup molt conegut a Itàlia. No hem vist gaire pequè hem arribat que ja acabava…
I després m’ha aparegut un problema! Resulta que havia quedat amb tanta gent que no sabia amb qui anar! I l’Ana ha decidit anar a dormir, la Lara estava cansada així que també ha marxat, el Nicola i els seus amics volien anar a emborratxar-se, el Jorge i el Luís anaven a Santo Stefano i jo he decidit quedar-me amb els de Velència! Quina bona elecció!!!! Tenia ganes de trobar gent com aquesta! I res, doncs he conegut al Juanjo i altra gent de València i també hi havien la Roser, el Miguel i la Paloma, que ja els coneixia.
I quan ja deien d’anar a dormir han passat per davant el Jean Piero i l’Alessandro, els amics de l’Enrico, i m’han dit si volia anar amb ells a Santo Stefano. I evidentment, he acceptat la oferta!
Hi havia força gent asseguda pel terra, tocant la guitarreta, molt guai! I hem estat xerrant una estoneta, també hi havia la Giulia, que per cert, s’assembla molt a la meva cosina Olivia!
I res, doncs ja m’he acomiadat i he marxat a casa a dormir!
Aquest matí, bé, migdia, quan ens hem llevat, ha vingut en Jorge a dinar a casa de l’Ana. Després hem anat a fer un volt per Bologna, també amb el Luís!! ( que feia mil anys que no veia!, el novio de la Núria, de Granada)perquè feia molt bon temps i perquè l’1 de maig no et pots quedar a casa!!!! I hem trobat a la Piazza Maggiore un grup de música-teatre que parlaven de la complexitat de les lleis i de la constitució.
Després hem anat als Giardini “Azzini?” on tocaven uns quants grupets. Unes eren les “Tetes Biscottes”, uns altres els “No Money Blues Band” Increíbles!!!!! Rock&roll puro y duro i el cantant, un rastes amb traje i chaqueta! Jajajaja guapíssims! I també han ballat unes noies la taranta.
Quan ha acabat hem anat a sopar al Pizza Casa i ens hem trobat al Neptú amb la Lara, el Nicola i els seus amics i el Miguel de València per veure el concert que feien els Bandabardó, un grup molt conegut a Itàlia. No hem vist gaire pequè hem arribat que ja acabava…
I després m’ha aparegut un problema! Resulta que havia quedat amb tanta gent que no sabia amb qui anar! I l’Ana ha decidit anar a dormir, la Lara estava cansada així que també ha marxat, el Nicola i els seus amics volien anar a emborratxar-se, el Jorge i el Luís anaven a Santo Stefano i jo he decidit quedar-me amb els de Velència! Quina bona elecció!!!! Tenia ganes de trobar gent com aquesta! I res, doncs he conegut al Juanjo i altra gent de València i també hi havien la Roser, el Miguel i la Paloma, que ja els coneixia.
I quan ja deien d’anar a dormir han passat per davant el Jean Piero i l’Alessandro, els amics de l’Enrico, i m’han dit si volia anar amb ells a Santo Stefano. I evidentment, he acceptat la oferta!
Hi havia força gent asseguda pel terra, tocant la guitarreta, molt guai! I hem estat xerrant una estoneta, també hi havia la Giulia, que per cert, s’assembla molt a la meva cosina Olivia!
I res, doncs ja m’he acomiadat i he marxat a casa a dormir!
jueves, 30 de abril de 2009
Després de tant lavoro...tot més clar...
I avui els hi he ensenyat a la Paola i en Max, i m’han parlat una mica d’alguns aspectes que no tenia clars de la pedagogia de les Scuole Comunali de Reggio Emilia.
Bueno, sembla que ja ho veig més clar…
A la tarda he anat al curs d’italià! Quant de temps! He parlat amb la profe per veure si puc fer l’examen, tot i que tingui suspesa l’assistència (em sembla que és un 80% i jo he faltat molts dies perquè vaig començar el curs tard i perquè he estat més de dues setmanes a Sabadell…) i m’ha dit que si a partir d’ara vinc a totes les classes m’hi puc presentar, a l’examen! Menos mal! A veure si l’aprovo i no em putejen amb els crèdits de lliure elecció… malditos!
I nit de Corto Maltese! Quan ha acabat la festa aquí, hem anat l’Ana, el Julio i jo a la Piazza Santo Stefano a xerrar una estoneta! I a dormir a casa de l’Ana altra volta!
Bueno, sembla que ja ho veig més clar…
A la tarda he anat al curs d’italià! Quant de temps! He parlat amb la profe per veure si puc fer l’examen, tot i que tingui suspesa l’assistència (em sembla que és un 80% i jo he faltat molts dies perquè vaig començar el curs tard i perquè he estat més de dues setmanes a Sabadell…) i m’ha dit que si a partir d’ara vinc a totes les classes m’hi puc presentar, a l’examen! Menos mal! A veure si l’aprovo i no em putejen amb els crèdits de lliure elecció… malditos!
I nit de Corto Maltese! Quan ha acabat la festa aquí, hem anat l’Ana, el Julio i jo a la Piazza Santo Stefano a xerrar una estoneta! I a dormir a casa de l’Ana altra volta!
martes, 28 de abril de 2009
Més tranquil.litat
Bueno, avui una mica millor… he anat a parlar amb la tutora de pràctiques de la universitat, la Mª Pia Bernardi, i m’ha tranquil·litzat. Jejeje M’ha dit què és el que haig de presentar ben béi ara ho veig tot una mica més clar. També hem parlat sobre les hores que haig de fer a l’escola i al final no´en són tantes com pensàvem… Quina llàstima! Però m’ha dit que quan acabi les hores, si em deixen, puc seguir anant quan vulgui a l’escola, i de fet, estan encantats!
A més a més he fet el Learning Agreement, por fin! Per convalidar les assignatures de la UAB amb les de la uni de Reggio Emilia.
PERFECTE! Les coses van agafant formaaaaaaaaa!!!
I tornant a Bologna, vaig trucar a l’Ana, la Sandra i l’Andrea per fer unes cerveses gratis al Contabali, un pub que hi ha al meu carrer, i així jo celebrava aquesta tranquil·litat!
I allà ens vam trobar en Júlio, el dj del Corto Maltese dels dijous, i en Diego, un altre noi de Palencia. I xerrant, xerrant, vam acabar al cafè París (on, evidenment, vaig prendre la meva dosi de Cafè Borguetti, però sense la panna) i després vam anar al Vag61, tot i que als 10 minuts d’arribar nosaltres van tancar… així que vam marxar a casa.
A més a més he fet el Learning Agreement, por fin! Per convalidar les assignatures de la UAB amb les de la uni de Reggio Emilia.
PERFECTE! Les coses van agafant formaaaaaaaaa!!!
I tornant a Bologna, vaig trucar a l’Ana, la Sandra i l’Andrea per fer unes cerveses gratis al Contabali, un pub que hi ha al meu carrer, i així jo celebrava aquesta tranquil·litat!
I allà ens vam trobar en Júlio, el dj del Corto Maltese dels dijous, i en Diego, un altre noi de Palencia. I xerrant, xerrant, vam acabar al cafè París (on, evidenment, vaig prendre la meva dosi de Cafè Borguetti, però sense la panna) i després vam anar al Vag61, tot i que als 10 minuts d’arribar nosaltres van tancar… així que vam marxar a casa.
lunes, 27 de abril de 2009
Reunio per a la presentacio
Quins nervis he passat avui!
Després de les pràctiques he tingut una reunió amb la Paola i la Teresa, mestres, el Max, l’atelierista, i la pedagoga de l’escola per parlar sobre la presentació de dilluns vinent sobre la meva experiència de pràctiques. Uffff! Quina concentració! Quin cansament! I quina angoixa! Perquè no sé com enforcar-la! I després de parlar amb la pedagoga encara m’ha fet una mica més de lio… :S
Després de les pràctiques he tingut una reunió amb la Paola i la Teresa, mestres, el Max, l’atelierista, i la pedagoga de l’escola per parlar sobre la presentació de dilluns vinent sobre la meva experiència de pràctiques. Uffff! Quina concentració! Quin cansament! I quina angoixa! Perquè no sé com enforcar-la! I després de parlar amb la pedagoga encara m’ha fet una mica més de lio… :S
domingo, 26 de abril de 2009
ROBERTA i Granada...
Primer dia sense la Roberta… :( Ha marxat cap a Granada a fer un curs per tenir el DELE (un examen com el First d’anglès però en espanyol). I fins el dia 18 de maig no torna… :(
sábado, 25 de abril de 2009
TORINO
Al matí següent… som-hi de visita!!! I tornem caminant cap al centre. Passegem per la riba del riu Po, ple de locals socials, arribem a la plaça Vittorio Emanuele, pugem a la Mole( un mirador estil la Torre Eiffel, que és aquesta punxa que veieu en la fotografia) situada en el mateix edifici que el Museu del Cinema de Torino, de manera que l’ascensor que et puja al mirador és transparent i et permet veure el museu per dins mentre puges. Una passada! Bo, i el museu una altra passada!!! Recomanació de la casa!
Sortint del museu anem a menjar un falafel. La ciutat és plena de tranvies! És més xulo!
Sortint del museu anem a menjar un falafel. La ciutat és plena de tranvies! És més xulo!
Després visita al Duomo de Torino, on hi ha guardada la Sábana Santa, que suposadament és la que tapava Jesús quan el van abaixar de la creu i on es poden observar les taques de sang, segons ens explicava un capellà.
I ja es feia l’hora de tornar, així que vam agafar el tren, i 4 hores de camí fins a Bologna!
Quin cansameeeeeeeeeeent!!!!!
viernes, 24 de abril de 2009
TORINO i el musical NOTREDAME DE PARIS
Viatge a Torino amb l’Ana!!!
Després de 4 hores de viatge amb tren arribem a la ciutat… I a buscar el Palolímpic Isozaki per saber on hem d’anar a veure el musical Notredame de París aquesta nit!
Després passegem pel centre de la ciutat, el museu egipci, una exposició sobre la democràcia que hi ha davant la biblioteca… són les 20.00h!! Som-hi cap al musical! Sopem i entrem al Palau Olímpic on es van celebrar les Olimpíades d’hivern de 2006! És rotllo el Palau Sant Jordi, molt gran, envoltat de grades, amb cadires molt incòmodes… Però quin peazo de m
usical!!!! Caram! Sé d’uns quants que haguessiu gaudit molt de l’espectacle! Grans acrobàcies, material reciclat (balles, bidons…), un gran ballet i unes estupendes coreografies!!!!! Vam gravar vídeos! L’única cosa que no m’ha agradat gaire és que es diferencien massa els cantants dels ballarins… i ja sabem que cadascé està especialitzat en una cosa, però no m’agrada que es vegi tant la diferència… m’agrada més orgànic…
I després del musical… rebentades… agafem un taxi que ens porta a l’alberg! Oh! Quin goig d’alberg! Si un dia aneu a Torino, pregunteu-me per l’alberg!
Després de 4 hores de viatge amb tren arribem a la ciutat… I a buscar el Palolímpic Isozaki per saber on hem d’anar a veure el musical Notredame de París aquesta nit!
Després passegem pel centre de la ciutat, el museu egipci, una exposició sobre la democràcia que hi ha davant la biblioteca… són les 20.00h!! Som-hi cap al musical! Sopem i entrem al Palau Olímpic on es van celebrar les Olimpíades d’hivern de 2006! És rotllo el Palau Sant Jordi, molt gran, envoltat de grades, amb cadires molt incòmodes… Però quin peazo de m
usical!!!! Caram! Sé d’uns quants que haguessiu gaudit molt de l’espectacle! Grans acrobàcies, material reciclat (balles, bidons…), un gran ballet i unes estupendes coreografies!!!!! Vam gravar vídeos! L’única cosa que no m’ha agradat gaire és que es diferencien massa els cantants dels ballarins… i ja sabem que cadascé està especialitzat en una cosa, però no m’agrada que es vegi tant la diferència… m’agrada més orgànic…I després del musical… rebentades… agafem un taxi que ens porta a l’alberg! Oh! Quin goig d’alberg! Si un dia aneu a Torino, pregunteu-me per l’alberg!
jueves, 23 de abril de 2009
BON SANT JORDI!!!!!!
Bon Sant Jordiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!
Avui he anat a fer les compres del primer dia al mercat: fruita i verdura. I m’he trobat en Mohit, un noi indú que vaig conèixer ahir a la festa. I m’ha acompanyat a comprar! I com que ara tinc portàtil…. I no tinc internet a casa… hem sortit a fora de casa a provar si agafa la línia del comune! I sí!!! Però també he trobat un racó a casa on també arribaaaaaaaa!! Iuhuuuuuuuuuu! No hauré d’estar al carrer per parlar amb vosaltres!!
l’Ana i jo hem fet un dinar amb en Chechu, una pizza ràpida, i un cafè a l’Escuderia amb ell i l’Alba parlant de temes tan vanals com la visió dels tios i de les ties sobre alguns temes de parella… molt graciosa!
Avui he anat a fer les compres del primer dia al mercat: fruita i verdura. I m’he trobat en Mohit, un noi indú que vaig conèixer ahir a la festa. I m’ha acompanyat a comprar! I com que ara tinc portàtil…. I no tinc internet a casa… hem sortit a fora de casa a provar si agafa la línia del comune! I sí!!! Però també he trobat un racó a casa on també arribaaaaaaaa!! Iuhuuuuuuuuuu! No hauré d’estar al carrer per parlar amb vosaltres!!
l’Ana i jo hem fet un dinar amb en Chechu, una pizza ràpida, i un cafè a l’Escuderia amb ell i l’Alba parlant de temes tan vanals com la visió dels tios i de les ties sobre alguns temes de parella… molt graciosa!
miércoles, 22 de abril de 2009
Girona - Bologna
Dia de tornada a Bologna! I amb una sorpresa!!!!! El Ramón i el Rubén m’han regalat una rosa! La meva rosa de Sant Jordi del 2009! Pensava que aquest any no en tindria cap perquè seria a Bologna el 23! Qué guapos que són!!!!
I només arribar… cap a casa de l’Ana on fèiem la despedida de Chechu, que ja ha acabat les pràctiques i torna cap a Vigo… vaya … otro menos! :(
I només arribar… cap a casa de l’Ana on fèiem la despedida de Chechu, que ja ha acabat les pràctiques i torna cap a Vigo… vaya … otro menos! :(
domingo, 19 de abril de 2009
MONTCAU - LA MOLA
I per fi!!! Amb un molt mal dia… ens trobem amb l’Ana de Figueres, monitora d’esquí i la nostra guia de muntanya, per pujar el Montcau i la Mola!
Només arribar al peu del Montcau comença a ploure… caram! Quina bona sort! Caminem una mica i decidim? Vinga! Ens encoratgem per arribar al cim del Montcau sense que ens plogui! I ho aconseguim! Jajajaja! Seguim una miqueta la carena a veure si podem arribar fins a la Mola? Som-hi!
Però… abans d’arribar a la Mola… comencen a caure gotes…. Decidim parar per menjar i segons com canviï el temps, seguim o no caminant. Però res… els núvols de sobre la Mola són massa negres, així que decidim anar baixant. Aquest cop passem per la zona dels Òbits (les coves) i la Font Flàvia. Allà ens trobem a un grup de gent gran i uns joves que s’han perdut i que ens prenen com a referent per arribar al cotxe… jajajaja! I ho van celebrant pel cami! Qué majetes!
Només arribar al peu del Montcau comença a ploure… caram! Quina bona sort! Caminem una mica i decidim? Vinga! Ens encoratgem per arribar al cim del Montcau sense que ens plogui! I ho aconseguim! Jajajaja! Seguim una miqueta la carena a veure si podem arribar fins a la Mola? Som-hi!
Però… abans d’arribar a la Mola… comencen a caure gotes…. Decidim parar per menjar i segons com canviï el temps, seguim o no caminant. Però res… els núvols de sobre la Mola són massa negres, així que decidim anar baixant. Aquest cop passem per la zona dels Òbits (les coves) i la Font Flàvia. Allà ens trobem a un grup de gent gran i uns joves que s’han perdut i que ens prenen com a referent per arribar al cotxe… jajajaja! I ho van celebrant pel cami! Qué majetes!
sábado, 18 de abril de 2009
7-18 abril de 2009
Dues setmanetes plenes, plenes! Plenes de visites a amics, familiars… i d’estudi!!
Primer vaig començar passant 4 dies al càmping de Creixell, on els meus tiets tenen una carabana. Hi vam anar els 5 de casa i van venir també els tiets, la Paula i la iaia d’Almeria! Feia més d’un any que no els veia!!! Lúltim dia, quan vam marxxar tots, em van passar a buscar pel càmping la Lluna i la Nunu. Vam fer visita pel poble, pel mercadillo, i vam fer la descoberta d’un poblet molt maco! El Roc de Sant Gaietà! Preciós, preciós! Sembla un poblet de menorca enmig de Tarragona! Increíble!!!!! Recomanació de la casa!
I després de dues hores en una placeta, menjant i practicant body percussion, vam anar a visitar el mercat ambulant… ens vam trobar amb un personatge que feia dos anys que no veiem! Un noi que porta una parada de formatge que fa dos anys, quan estavem visitant el mercat medieval de Ripoll, va caure una gran pedregada i la Lluna, la Nat i jo el vam socòrrer ajudant-lo a recollir-ho tot, cosa que ens va agrair regalant-nos un formatge! I ens va reconèixer! Em va fer moltíssima il·lusió!
Cap allà a les 5 de la tarda ens vam trobar amb la Marta i l’Òscar a Tarragona, on vam fer un cafè i una bona sessió de
fotos mentre visitàvem la ciutat sota el plugim.
Primer vaig començar passant 4 dies al càmping de Creixell, on els meus tiets tenen una carabana. Hi vam anar els 5 de casa i van venir també els tiets, la Paula i la iaia d’Almeria! Feia més d’un any que no els veia!!! Lúltim dia, quan vam marxxar tots, em van passar a buscar pel càmping la Lluna i la Nunu. Vam fer visita pel poble, pel mercadillo, i vam fer la descoberta d’un poblet molt maco! El Roc de Sant Gaietà! Preciós, preciós! Sembla un poblet de menorca enmig de Tarragona! Increíble!!!!! Recomanació de la casa!
I després de dues hores en una placeta, menjant i practicant body percussion, vam anar a visitar el mercat ambulant… ens vam trobar amb un personatge que feia dos anys que no veiem! Un noi que porta una parada de formatge que fa dos anys, quan estavem visitant el mercat medieval de Ripoll, va caure una gran pedregada i la Lluna, la Nat i jo el vam socòrrer ajudant-lo a recollir-ho tot, cosa que ens va agrair regalant-nos un formatge! I ens va reconèixer! Em va fer moltíssima il·lusió!
Cap allà a les 5 de la tarda ens vam trobar amb la Marta i l’Òscar a Tarragona, on vam fer un cafè i una bona sessió de
fotos mentre visitàvem la ciutat sota el plugim. lunes, 6 de abril de 2009
Bergamo - Girona
Dia de tornada a Sabadell!!!
M’he llevat d’hora i he agafat el tren que va a Milano amb les amigues de l’Alba, que també agafaven un avió cap a Murcia.
Quan hem arribat allà elles han continuat cap a l’aeroport i jo m’he quedat a visitar la catedral i les galeries comercials. Pensava que era molt més bonica la catedral! Per fora m’ha encantat, però per dintre, deixa molt que desitjar…
I a les 14.00h he agafat el bus que em portava cap a Bergamo, la ciutat de la Roberta, on hi ha l’aeroport i a les 18.00 ja era a Girona després d’un llaaaaaaarguissim dia de viatges on m’esperaven la mama, el Ramon i el Ruben! Quina il·lusió!!!!!!!!!!!
M’he llevat d’hora i he agafat el tren que va a Milano amb les amigues de l’Alba, que també agafaven un avió cap a Murcia.
Quan hem arribat allà elles han continuat cap a l’aeroport i jo m’he quedat a visitar la catedral i les galeries comercials. Pensava que era molt més bonica la catedral! Per fora m’ha encantat, però per dintre, deixa molt que desitjar…
I a les 14.00h he agafat el bus que em portava cap a Bergamo, la ciutat de la Roberta, on hi ha l’aeroport i a les 18.00 ja era a Girona després d’un llaaaaaaarguissim dia de viatges on m’esperaven la mama, el Ramon i el Ruben! Quina il·lusió!!!!!!!!!!!
domingo, 5 de abril de 2009
Festa di Primavera al Vag61
Avui hem planejat dia d’assaig del mini espectacle de claqué que farem aquesta tarda al Vag. Així que la Lara ha vingut a dinar a casa, hem fet un couscous i hem assajat una mica el Shim Sham i una mica de Bdy percussion.
A les 17h hem anat cap al Vag i hem fet una mica d’espectaculillo pels nens que hi havia per allà. La Lara també ha fet algún ball que ella coneix i després hem fet un taller de body percussion. S’hi han apuntat xics i grans! Però quina coordinació la dels grans! Mare meva! Deixe-m’ho estar! Jajajaja!
També ha vingut la Fernanda (la noia que vam conèixer als Giardini Margherita que es volia apuntar a claqué però per qëstió d’horaris no pot) a veure’ns! I a passar la serata amb nosaltres!
Després de sopar allà mateix han fet el passe de la pel·lícula “Racconti da Stocolma”. Us la recomano! Tracta el tema del maltractament a la dona i la violència. Però és molt heavy, eh?
Quan ha acabat la peli, en Carlo ha vingut a buscar la Lara, en Lorry a la Fernanda i hem estat xerrant una estoneta!! També he conegut l’Andrea, un amic de la Fernanda que està molt ficat en els moviments socials de Bologna, i ens ha proposat de crear un espectacle pel dia 9 de maig, les 3, per a una festa que fan en un centre social. Però al final no ho podem fer perquè la Lara té un curs aquell dia… Jo que ja havia imaginat un espectacle amb contenidors d’escombraries, ple de ritme i percussió! Qué lástima!
Doncs res… som-hi a dormir!
A les 17h hem anat cap al Vag i hem fet una mica d’espectaculillo pels nens que hi havia per allà. La Lara també ha fet algún ball que ella coneix i després hem fet un taller de body percussion. S’hi han apuntat xics i grans! Però quina coordinació la dels grans! Mare meva! Deixe-m’ho estar! Jajajaja!
També ha vingut la Fernanda (la noia que vam conèixer als Giardini Margherita que es volia apuntar a claqué però per qëstió d’horaris no pot) a veure’ns! I a passar la serata amb nosaltres!
Després de sopar allà mateix han fet el passe de la pel·lícula “Racconti da Stocolma”. Us la recomano! Tracta el tema del maltractament a la dona i la violència. Però és molt heavy, eh?
Quan ha acabat la peli, en Carlo ha vingut a buscar la Lara, en Lorry a la Fernanda i hem estat xerrant una estoneta!! També he conegut l’Andrea, un amic de la Fernanda que està molt ficat en els moviments socials de Bologna, i ens ha proposat de crear un espectacle pel dia 9 de maig, les 3, per a una festa que fan en un centre social. Però al final no ho podem fer perquè la Lara té un curs aquell dia… Jo que ja havia imaginat un espectacle amb contenidors d’escombraries, ple de ritme i percussió! Qué lástima!
Doncs res… som-hi a dormir!
sábado, 4 de abril de 2009
FESTA DI PRIMAVERA al Vag61
I quina ressaca aquest matí!! Mamma mia!! Sabeu aquells dies grisos, tant de temps com de ment?? Ostres… Ni l’Ana ni jo teníem forces ni ganes per fer res… I a sobre, pluja fina…
I amb aquest dia de merda… es presentava el cap de setmana de la Festa de la Primavera al Vag61 que organitzen el col·lectiu de la Roberta, Mujeres Libres.
Així que vam quedar amb la Lara a la tarda per fer l’aperitiu al Vag que preparaven les noies del col·lectiu. Mmmmm! Qué rico!!!!!!!
Després va arribar l’Àngelo (o també li dic Querubino, que és un àngel petit, des que ell em diu Lola) i vam seguir amb les birrilles. I l’Stefano, la Fra (antiga companya de pis i amiga de la Roby, que ha passat uns dies a casa) i la Laura. I res, música Tresh cantades per dones (dels anys 60-70).
També hi havia per allà l’Enrico, el Jean Piero (el pèl-roig) i l’Alessandro, els seus amics.
I com que no em trobava gaire bé de la nit anterior… vaig anar a dormir d’horeta… jejejeje Que ja tocava!
I amb aquest dia de merda… es presentava el cap de setmana de la Festa de la Primavera al Vag61 que organitzen el col·lectiu de la Roberta, Mujeres Libres.
Així que vam quedar amb la Lara a la tarda per fer l’aperitiu al Vag que preparaven les noies del col·lectiu. Mmmmm! Qué rico!!!!!!!
Després va arribar l’Àngelo (o també li dic Querubino, que és un àngel petit, des que ell em diu Lola) i vam seguir amb les birrilles. I l’Stefano, la Fra (antiga companya de pis i amiga de la Roby, que ha passat uns dies a casa) i la Laura. I res, música Tresh cantades per dones (dels anys 60-70).
També hi havia per allà l’Enrico, el Jean Piero (el pèl-roig) i l’Alessandro, els seus amics.
I com que no em trobava gaire bé de la nit anterior… vaig anar a dormir d’horeta… jejejeje Que ja tocava!
viernes, 3 de abril de 2009
POMADETAAAA!!!
I després d’un dia d’aquells de no fer res… Un dia de tampoc fer gaire…
Com que ha vingut el Jorge de visita, ens ha trucat i hem anat a fer un cafè a l’Escuderia de Piazza Verdi.
Com que ha vingut el Jorge de visita, ens ha trucat i hem anat a fer un cafè a l’Escuderia de Piazza Verdi.
I després…nit de pet! No hem fet gaire, la veritat…
Ens hem quedat a casa l’Ana, amb en Nicola i una amic seu que es diu Enrico, i l’Alba i unes amigues seves que l’han vingut a veure, jugant a l’assessí amb xupitos… I el Nicola havia comprat per fer pomada!!! Pomadaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!! Mmmmmmmmmm!! Com la trobava a faltar!!! Pero nada mejor como la pomada con Gin Xoriguer!!!! I res, que a base de pomada he passat la nit… i m’he hagut de quedar a dormir a casa de l’Ana…
Ens hem quedat a casa l’Ana, amb en Nicola i una amic seu que es diu Enrico, i l’Alba i unes amigues seves que l’han vingut a veure, jugant a l’assessí amb xupitos… I el Nicola havia comprat per fer pomada!!! Pomadaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!! Mmmmmmmmmm!! Com la trobava a faltar!!! Pero nada mejor como la pomada con Gin Xoriguer!!!! I res, que a base de pomada he passat la nit… i m’he hagut de quedar a dormir a casa de l’Ana…
miércoles, 1 de abril de 2009
COLOMBA DI PASQUA
Ohhhh!! Avui una de les mestres de pràctiques, la Paola, m’ha regalat una Colomba de Pàsqua, que és un estil a la mona que nosaltres mengem per Setmana Santa. És de ametlla i està boníssimaaaaaaaa!! Llàstima que no la puc portar per compartir-la amb vosaltres!!!!!!!
lunes, 30 de marzo de 2009
Beca cobrada!!!!!
Molt beeee! El dia ha començat fatal!!!! No he canviat l’hora del mobil que em serveix de despertador i m’he adormit, aixi que no he pogut anar a fer practiques! Bo, tampoc passa res, pero ja que estava conscienciada... em fot molt!!!!!!
M’acaba de trucar la meva mare donant super bones noticies!! He cobrat la beca!!!!!! Ja soc feliç i una mica mes tranquil.la!!!!!
M’acaba de trucar la meva mare donant super bones noticies!! He cobrat la beca!!!!!! Ja soc feliç i una mica mes tranquil.la!!!!!
domingo, 29 de marzo de 2009
Marxen les nenes...
Aquest mati ens hem llevat a les 11 pero amb tot plegat em sortit de casa a la una per anar a fer la visita oficial per Bologna. Els he ensenyat la Piazza Magiore, on hi ha el Neptu i la biblioteca Sala Borsa, hem passejat pels carrerons, hem vist les Dues Torres, el canal anomenat la Venecia de Bologna, ens hem perdut entre la pluja que ens acompanyava durant el mati...
Despres hem estat dinant en un bar de Via Independenza, la Nunu ha menjat la fruiteta que hem comprat, i se’ns ha fet l’hora d’anar a pillar el bus que les portaria a l’aeroport. Quina penaaaaa! Han estat molt poc temps!!! Pero necessitavem veure’ns! Moltes gracies per venir nenes!!!! M’ho he passat genial amb vosaltres i tenia moltes ganes d’ensenyar-vos la meva nova vida, a veure si les altres s’espavilen tambe! ;)
Quan he arribat a casa he netejat una mica i he posat rentadores... I dema santornemi!
- “ Alfredo, tu que haces aqui?
- Que?
- Si, que haces aqui, en la escuela, a que has venido?
- Yo? A esdtudiar.
- A estudiar que?
- Interpretacion
- Por que?
- Como que por que?
- Porque teatro? Alguna razon tendras, no? O has elegido esto como podrias haber elejido informatica.
- No, porque esto me gusta.
- El que te gusta?
- Pues el teatro, me gusta el teatro.
- Ya, y dime, para que crees que sirve toda esta historia del teatro?
- Pues no lo se, a veces creo que para mucho y otras para nada, la verdad.
- Pero tu piensas que deberia servir para algo, no?
- Si, almenos para mejorar, ser mas conscientes de nosotros mismos, no se...
- Tu no quieres mejorar una mierda.
- Que?
- Lo que has oido, tu no quieres mejorar una mierda, a ti te preocupan otro tipo de cosas. Eso es lo que te pasa ati.
- Bueno, y se puede saber a que viene todo esto ahora?
- El otro dia me faltaste al respeto, a mi y a todos los demas. Mientiendonos a todos, contandonos esa pelicula sobre tu vida. Mira, aqui no somos tus marionetas, aqui la gente se deja el pellejo, saca a relucir cosas muy jodidas de su vida, se mojan. Pero tu no, y encima pretendes cachondearte de nosotros. Eres una mierda. No tienes respeto por nada ni por nadie. Bajate del escenario, anda, bajate...
- Eso no es cierto.
- Ah, no es cierto? Que es lo que no es cierto?
- Yo no queria cachondearme de nadie.
- Pues yo pienso que si, mira, que has venido solamente a eso.
- Yo le digo que no.
- Y entonces a que has venido, me quieres decir? Vas a contestar o no?
- Sabe por que quiero hacer teatro?
- Realmente tengo muchisimo interes en saber por que has venido aqui.
- Se lo voy a decir. Quiero hacer teatro porque quiero hacer algo por mi y por los demas. Quiero hacer teatro porque creo que sirve para comunicarse entre los seres humanos, porque creo que puede ser un camino hacia el entendimiento y hacia la comprension. Por eso.
- Asi que quieres cambiar el mundo.
- Pues si, me encantaria cambiar este puto mundo! Y creo que todavia se puede cambiar.”
Escena: Por que?
Pel.licula: Noviembre
Despres hem estat dinant en un bar de Via Independenza, la Nunu ha menjat la fruiteta que hem comprat, i se’ns ha fet l’hora d’anar a pillar el bus que les portaria a l’aeroport. Quina penaaaaa! Han estat molt poc temps!!! Pero necessitavem veure’ns! Moltes gracies per venir nenes!!!! M’ho he passat genial amb vosaltres i tenia moltes ganes d’ensenyar-vos la meva nova vida, a veure si les altres s’espavilen tambe! ;)
Quan he arribat a casa he netejat una mica i he posat rentadores... I dema santornemi!
- “ Alfredo, tu que haces aqui?
- Que?
- Si, que haces aqui, en la escuela, a que has venido?
- Yo? A esdtudiar.
- A estudiar que?
- Interpretacion
- Por que?
- Como que por que?
- Porque teatro? Alguna razon tendras, no? O has elegido esto como podrias haber elejido informatica.
- No, porque esto me gusta.
- El que te gusta?
- Pues el teatro, me gusta el teatro.
- Ya, y dime, para que crees que sirve toda esta historia del teatro?
- Pues no lo se, a veces creo que para mucho y otras para nada, la verdad.
- Pero tu piensas que deberia servir para algo, no?
- Si, almenos para mejorar, ser mas conscientes de nosotros mismos, no se...
- Tu no quieres mejorar una mierda.
- Que?
- Lo que has oido, tu no quieres mejorar una mierda, a ti te preocupan otro tipo de cosas. Eso es lo que te pasa ati.
- Bueno, y se puede saber a que viene todo esto ahora?
- El otro dia me faltaste al respeto, a mi y a todos los demas. Mientiendonos a todos, contandonos esa pelicula sobre tu vida. Mira, aqui no somos tus marionetas, aqui la gente se deja el pellejo, saca a relucir cosas muy jodidas de su vida, se mojan. Pero tu no, y encima pretendes cachondearte de nosotros. Eres una mierda. No tienes respeto por nada ni por nadie. Bajate del escenario, anda, bajate...
- Eso no es cierto.
- Ah, no es cierto? Que es lo que no es cierto?
- Yo no queria cachondearme de nadie.
- Pues yo pienso que si, mira, que has venido solamente a eso.
- Yo le digo que no.
- Y entonces a que has venido, me quieres decir? Vas a contestar o no?
- Sabe por que quiero hacer teatro?
- Realmente tengo muchisimo interes en saber por que has venido aqui.
- Se lo voy a decir. Quiero hacer teatro porque quiero hacer algo por mi y por los demas. Quiero hacer teatro porque creo que sirve para comunicarse entre los seres humanos, porque creo que puede ser un camino hacia el entendimiento y hacia la comprension. Por eso.
- Asi que quieres cambiar el mundo.
- Pues si, me encantaria cambiar este puto mundo! Y creo que todavia se puede cambiar.”
Escena: Por que?
Pel.licula: Noviembre
sábado, 28 de marzo de 2009
Reggio Emilia i festeta
Aquest mai ens hem llevat a les 9.30 i fins les 11.30h no hem agafat el tren cap a Reggio Emilia! Si es que, fem el que fem, sempre ens passa el mateix!! Es un defecto genetico que no se puede evitar!
Despres d’una hora (perque hem agafat el tren mes lent que hi havia!) hem arribat a la ciutat. Les he portat a veure la meva universitat, que malgrat ser dissabte era oberta (crec que obren els dissabtes totes les universitats). Quan hem arribat, hi havia uns companys de classe gravant un videoclip musical amb taaaaan poca gracia...! Total, que hem entrat i els he ensenyat les meves aules, hem jugat donant voltes amb les cadires de rodes (com les d’oficina) que tenim a les aules, ens hem fet fotos artistiques que de tant en tant ens fem (creant una situacio estatica que fotografiem, aquesta vegada era una classe avorrida i una classe interessant a la universitat). Despres hem iniciat la ruta per la ciutat, que hem anat improvisant sobre el planning que havia fet amb un mapa i una guia turistica que m’havien donat a la uni, perque la veritat es que de Reggio nomes coneixia la universitat, l’estacio i l’escola de practiques, perque no he tingut temps de visitar-la. Bo, i hem trobat botigues interessants, hem dinat en un restaurant 3 tipus de pasta diferents i una amanida, i hem intentat comprar una entrada per al musical Hair, que feien en el teatre principal de la ciutat. Ha estat una llastima perque hi havia 3 butaques pero molt separades, i sabem que ens agrada comentar la jugada quan anem a veure un espectacle...! I l’entrada ens costava 10 euros perque els menors de 25 anys tenen un 50% de descompte! No fa niente!
Despres d’una hora (perque hem agafat el tren mes lent que hi havia!) hem arribat a la ciutat. Les he portat a veure la meva universitat, que malgrat ser dissabte era oberta (crec que obren els dissabtes totes les universitats). Quan hem arribat, hi havia uns companys de classe gravant un videoclip musical amb taaaaan poca gracia...! Total, que hem entrat i els he ensenyat les meves aules, hem jugat donant voltes amb les cadires de rodes (com les d’oficina) que tenim a les aules, ens hem fet fotos artistiques que de tant en tant ens fem (creant una situacio estatica que fotografiem, aquesta vegada era una classe avorrida i una classe interessant a la universitat). Despres hem iniciat la ruta per la ciutat, que hem anat improvisant sobre el planning que havia fet amb un mapa i una guia turistica que m’havien donat a la uni, perque la veritat es que de Reggio nomes coneixia la universitat, l’estacio i l’escola de practiques, perque no he tingut temps de visitar-la. Bo, i hem trobat botigues interessants, hem dinat en un restaurant 3 tipus de pasta diferents i una amanida, i hem intentat comprar una entrada per al musical Hair, que feien en el teatre principal de la ciutat. Ha estat una llastima perque hi havia 3 butaques pero molt separades, i sabem que ens agrada comentar la jugada quan anem a veure un espectacle...! I l’entrada ens costava 10 euros perque els menors de 25 anys tenen un 50% de descompte! No fa niente!
Força derrotades de la passejada que ens hem fotut, hem comprat una mica de menjar per fer el sopar i hem agafat el tren de tornada. Quan hem arribat a Bologna hem anat a fer un capuccino amb la Lara, la profe de claque, a la terrassa d’un bar de Via Zamboni (el carrer de les universitats, al costat de casa meva). Despres hem passat pel Pizza Casa i hem comprat dos calzone de nutella per postres, i una mica de beguda en un paki.
Aixi que hem arribat a casa i resulta que ens hem trobat un munt de menjar fet sobre la taula i a la cuina! La Roberta ens ha dit que ho havia portat la Valentina (la noia que vivia abans aqui, que ha passat dues setmanes dormint a casa perque esta treballant). Eren les restes d’un catering de categoria, que sempre es reparteixen entre els treballadors al final del dia. Aixi que hem fet una amanida i pa amb tomaquet i formatge, i hem fet un sopar de reis! (de princeps, com es diu a Italia!). Al sopar erem la Lara, l’Ana, la Roberta, les nenes i jo.
I despres de sopar, la Lara ha marxat, perque estava molt cansada ja que ha estat treballant tot el dia i dema tambe ho havia de fer, l’Ana havia d’estudiar i la Roberta esperava que la Sara aparegues per casa per sortir, aixi que la Lluna, la Nunu i jo hem anat a casa el Marc on hem fet una mica de botellon amb els seus companys de pis de Girona que han vingut a visitar-lo, la Sandra, l’Andrea, uns brasilenys, un valencia i un d’Albacete! Despres hem decidit moure’ns i anar a algun lloc, pero no sabiem ben be on anar, aixi que hem acabat altre cop al Corto Maltese... joder...! que cansinos! Pero bueno, no ha estat malament la musica... tot i que volia ensenyar-li a les nenes alguna festa en algun dels centres socials que tenim, tot i que noen sabiem de cap avui...
I ha estat molt gracios perque hem entrat amb una cervesa i el lambrusco en el bolso, que encara no ens havem acabat, hem demanat un got buit a la barra i hem fet la consumicio gratuita! Jajaja! Pero un dels cambrers ens ha vist i no parava de mirar buscant les ampolles de manera descarada, i jo patint per si li deia alguna cosa als segurates de fora que no vinguessin, m’agafessin pels braços i em fotessin una patada al cul! Jajajaja! Pero l’hem despistat i hem continuat fent la nostra! La Lluna s’ha passat la nit parlant amb els brasilenys (perque volia practicar el seu portuges per despres sorprendre els seus companys de classe portuguesos), i la Nunu i jo pululant i parlant amb tothom. Ufff! M’ha agafat una indignacio! Resulta que el d’Albacete esta estudiant educacio musical, i se m’ha acudit preguntar-li que m’expliques algunes metodologies (mala hora en la que lo hice...) i nomes em sabia dir la tradicional i que existien moltes mes pero que ara no s’enrecordava! No em puc creure que algu que estudia educacio no en tingui ni puta idea!!!! Que cony has estat fent en tres anys, tiu? Escalfar la cadira? Joder, que estas a la universitat perque vols, perque se suposa que t’agrada... i el mes trist es que sera mestre! Vaffanculo!!!!
Total, que hem acabat la nit a les 6 del mati davant una pizzeria...
viernes, 27 de marzo de 2009
Arriven les nenes!!!!
Com cada divendres, mati de dentista. Sempre m’atenen l’Andrea (un noi) i en Peter. Son dos estudiants de 4rt i 5è curs i es molt divertit perque mentre m’estan fent la intervencio en la dent xerren i xerren i xerren i em fan preguntes que nomes puc contestar amb un si o amb un no, o si ells em donen opcions de respostes trio la mes encertada afirmant amb el cap. I m’expliquen les seves aventuretes i ja m’he enterat que en Peter te ragazza i que tambe es una estudiant d’alla, que l’Andrea els caps de setmana se’n va a casa amb els seus pares i que en Peter ha estat a Barcelona. XD Riem molt!
Doncs avui resulta que en Peter havia de fer una altra cosa i l’Andrea s’ha buscat un altre assistent, una noia mooooolt cotilla! I com sempre, han vingut 50.000 estudiants i alguns professors a veure com estaven treballant. Eso parecia las Ramblas! Bo, aquesta vegada ja hem paliat el mal majoritariament i no he patit gaire. Que be! Em queden dues sessions mes per finiquitar la operacio! Iuhuuuuu! Pero com estare dues setmanes a Sabadell, perque ja he comprat els vols (aviso, del 6 al 22 soc a Sabadell!!!!), tindre mes temps per esperar la super beca!!!!
Quan he sortit del dentista he anat cap a casa i se m’ha acudit decorar una mica el pati amb unes teles de cortina que m’ha donat l’Ana i amb unes margarides de plastic que hem comprat amb la Roberta. I he cosit una tira plena de margarides per penjar-la.
Per entrar al meu pati haig de sortir de casa i obrir una porta que hi ha al davant tancada amb candau. Quan m’he posat a penjar-ho tot, he posat les claus sobre la caixa de la bici i quan he acabat he sortit del pati i he tancat amb candau, pero... m’he deixat les claus dintre!!!! I hi avia tambe les claus de casa, aixi que havia d’aprofitar d’estar el temps a casa fins que no tingues res mes a fer perque un cop fora ja no podria entrar fins que no arribes la Roberta. Quin desastre!!!!!!!
Total, que he fet les quatre coses que havia de fer i he anat a l’estacio a buscar la Lluna i la Nunu que havien arribat a Bologna!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Primera visita!!! A veure quan us animeu els altres!
I com que no teniem claus i haviem d’esperar fins les 8 de la tarda, hem fet una passejadeta pel centre de la ciutat. Despres hem anat a casa, hem sopat i hem sortit amb la Sandra, l’Andrea (no el dentista eh? L’amiga de la Sandra!) i la Roberta al Corto Maltese! Bo, no ha estat gaire res de l’altre mon i era ple de pops, que la Roberta n’ha enganxat un que no li feia gaire el pes i l’ha tornat a llençar al mar... Ens ha vingut a trobar l’Enrico i hem decidit canviar i desplaçar-nos a la Piazza Verdi a xerrar una estoneta. La Lluna i la Nunu han apres un munt de paraules en italia en un dia! Pero la paraula de la nit ha estat “magari” (potser). Es una paraula que l’Enrico utilitza força. Ell es del nord d’Italia, d’una ciutat que es diu Brescia, i te un accent molt marcat del nord (la Roberta es de Bergamo, una ciutat propera a Brescia, pero ella mira de no parlar amb la musicalitat que els caracteritza perque diu que no li agrada, pero en realitat fa molta gracia!). Total, que els ha donat per enfotre’s de l’accent de Brescia i m’han tingut al pobre Enrico tota la nit espantat! Jajajaja!
MAGAAAAAARI!
Doncs avui resulta que en Peter havia de fer una altra cosa i l’Andrea s’ha buscat un altre assistent, una noia mooooolt cotilla! I com sempre, han vingut 50.000 estudiants i alguns professors a veure com estaven treballant. Eso parecia las Ramblas! Bo, aquesta vegada ja hem paliat el mal majoritariament i no he patit gaire. Que be! Em queden dues sessions mes per finiquitar la operacio! Iuhuuuuu! Pero com estare dues setmanes a Sabadell, perque ja he comprat els vols (aviso, del 6 al 22 soc a Sabadell!!!!), tindre mes temps per esperar la super beca!!!!
Quan he sortit del dentista he anat cap a casa i se m’ha acudit decorar una mica el pati amb unes teles de cortina que m’ha donat l’Ana i amb unes margarides de plastic que hem comprat amb la Roberta. I he cosit una tira plena de margarides per penjar-la.
Per entrar al meu pati haig de sortir de casa i obrir una porta que hi ha al davant tancada amb candau. Quan m’he posat a penjar-ho tot, he posat les claus sobre la caixa de la bici i quan he acabat he sortit del pati i he tancat amb candau, pero... m’he deixat les claus dintre!!!! I hi avia tambe les claus de casa, aixi que havia d’aprofitar d’estar el temps a casa fins que no tingues res mes a fer perque un cop fora ja no podria entrar fins que no arribes la Roberta. Quin desastre!!!!!!!
Total, que he fet les quatre coses que havia de fer i he anat a l’estacio a buscar la Lluna i la Nunu que havien arribat a Bologna!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Primera visita!!! A veure quan us animeu els altres!
I com que no teniem claus i haviem d’esperar fins les 8 de la tarda, hem fet una passejadeta pel centre de la ciutat. Despres hem anat a casa, hem sopat i hem sortit amb la Sandra, l’Andrea (no el dentista eh? L’amiga de la Sandra!) i la Roberta al Corto Maltese! Bo, no ha estat gaire res de l’altre mon i era ple de pops, que la Roberta n’ha enganxat un que no li feia gaire el pes i l’ha tornat a llençar al mar... Ens ha vingut a trobar l’Enrico i hem decidit canviar i desplaçar-nos a la Piazza Verdi a xerrar una estoneta. La Lluna i la Nunu han apres un munt de paraules en italia en un dia! Pero la paraula de la nit ha estat “magari” (potser). Es una paraula que l’Enrico utilitza força. Ell es del nord d’Italia, d’una ciutat que es diu Brescia, i te un accent molt marcat del nord (la Roberta es de Bergamo, una ciutat propera a Brescia, pero ella mira de no parlar amb la musicalitat que els caracteritza perque diu que no li agrada, pero en realitat fa molta gracia!). Total, que els ha donat per enfotre’s de l’accent de Brescia i m’han tingut al pobre Enrico tota la nit espantat! Jajajaja!
MAGAAAAAARI!
jueves, 26 de marzo de 2009
Surrealisme
Avui, tornant de les practiques m’ha passat una cosa molt curiosa... anava a l’autobus per Reggio Emilia i un senyor a començat a dir que li havien robat la cartera. Aleshores el conductor ha parat el bus, ha trucat la poli i ens ha tingut tancats fins que han arribat, i ens han registrat les bosses... manda huevos! Aixi que el tren que havia d’agafar per anar a Modena a la classe d’italia, l’he agafat tard i he arribat una hora tard a classe... sort que duren dues hores!
I despres, quan he arribat a Bologna, m’ha passat una altra cosa surrealista... Anava amb la bicileta per la Via Zamboni (de les universitats, al costat de casa) per arribar a casa i em para un poli. M’he cagat a les calces! M’ha dit que no es podia passar ni en bicicleta perque hi havia el rei de Suecia fent una visita oficial a un edifici de la universitat. Li he dit que vivia en aquell carrer, que com ho havia de fer, i m’ha dit que fes un giro (una volta) i entres per l’altra banda... aleshores m’he cagat en la mare que va parir el rei de Suecia i tota la monarquia del pais i he marxat corrents perque el poli em mirava amb cara de... tu avui no vols dormir a casa, oi?
I aquesta nit hem estat al Corto Maltese escoltant una mica de rumba! I m’he dedicat Canteca de Macao! Iuhuuuu!
I despres, quan he arribat a Bologna, m’ha passat una altra cosa surrealista... Anava amb la bicileta per la Via Zamboni (de les universitats, al costat de casa) per arribar a casa i em para un poli. M’he cagat a les calces! M’ha dit que no es podia passar ni en bicicleta perque hi havia el rei de Suecia fent una visita oficial a un edifici de la universitat. Li he dit que vivia en aquell carrer, que com ho havia de fer, i m’ha dit que fes un giro (una volta) i entres per l’altra banda... aleshores m’he cagat en la mare que va parir el rei de Suecia i tota la monarquia del pais i he marxat corrents perque el poli em mirava amb cara de... tu avui no vols dormir a casa, oi?
I aquesta nit hem estat al Corto Maltese escoltant una mica de rumba! I m’he dedicat Canteca de Macao! Iuhuuuu!
miércoles, 25 de marzo de 2009
Encuentros inesperados!
Avui era a la universitat esperant per parlar amb la profe de practiques i a que no sabeu a qui he conegut? Bo, alguns ja sabeu de la seva existencia pero d’altres no… L’Ariadna Jaenada, una noia qe estudia a la UAB i que va venir al setembre, que ens haviem de coneixer per quan arribes jo, pero que despres no em contestava els mails i ja em va fer una mica de rabia… i que a mes es cosina de l’Oscar Jaenada, el prota de Noviembre!!! Juas!
Total, que es molt maca, pero aquesta setmana ja acaba la seva estada a Italia…
Despres he resolt el tema del practicum, que haig de fer 140 hores per aconseguir els credits que necessito.
Al vespre, l’alba m’havia trucat per anar a fer una cervesa gratis per Erasmus, i ara que jo estava decidida a anar-hi, no ha rebut els missatges que li he enviat i m’he vist al bar, sola, buscant-la… i quan l’he trucat m’ha dit que era a casa perque no havia rebut cap missatge.
Total, que es molt maca, pero aquesta setmana ja acaba la seva estada a Italia…
Despres he resolt el tema del practicum, que haig de fer 140 hores per aconseguir els credits que necessito.
Al vespre, l’alba m’havia trucat per anar a fer una cervesa gratis per Erasmus, i ara que jo estava decidida a anar-hi, no ha rebut els missatges que li he enviat i m’he vist al bar, sola, buscant-la… i quan l’he trucat m’ha dit que era a casa perque no havia rebut cap missatge.
martes, 24 de marzo de 2009
El cap com un timbal
Que nervios hoy!!! Tot el dia pensant en la beca, en la convalidacio de credits, en el learning agreement, que encara no tinc fet, ufff! Que estres!
I quan he arribat a casa he sopat tranquil.lament i ha vingut l’Enrico a xerrar una estoneta.
I quan he arribat a casa he sopat tranquil.lament i ha vingut l’Enrico a xerrar una estoneta.
lunes, 23 de marzo de 2009
Espectacle de musica i ball tradicional de Corea
Aquest mati me l'he passat netejant el mini pati que tenim que estava de merda fins a dalt! He tret teranyines, fulles, merda, merda, merda! Que asco! Pero ha quedado perfecto per passar unes molt bones estones ara que s'acosta la primavera i l'estiu! Iuhuuu!!!
I a la tarda m’ha trucat l’Ana per proposar-me d’anar a veure un espectacle de musica i tradicions coreanes, gratis, en un peazo teatre de la ciutat! Flipa, quina passada!!!!
Quan ha acabat l’he convidat a sopar a casa i hem comprat una pizza i un super calzone de nutella! Mmmm!!!
Quan ha acabat l’he convidat a sopar a casa i hem comprat una pizza i un super calzone de nutella! Mmmm!!!
domingo, 22 de marzo de 2009
Stage amb la Laia Molins
Buaaaaaaaa!!! Avui he fet 8 hores de claquè i body percussion. Ha estat aqui la Laia Molins, emblematica en el mon del claqué, i com que hi ha hagut molt bon rotllo i amb la Lara tambe n’hi ha, he fet totes les classes que h ihavia. Jajajaja ! aixi que he fet el nivell de principiants, el d’avançats (treient una mica la llengua la primera vegada) i body percussion! Joder, que pasote!!! Com he gaudit del dia!!! A mes, amb la Laia hem connectat i hem passat un dia molt guapo. Hem estat dinant la Laia, la Lara i jo, i quan hem acabat l’stage, ens hem dutxat i hem anat a sopar les tres amb el novio de la Lara. Que majos que son todos!! Es que me los voy a comer con patatas!!!!!
I ara, me’n vaig a dormir que estic morrrrrrrrrrrta! Mai no havia ballat tantes hores seguides!
I de tornada a casa anava pensant…a veure si em trobo una fusta per posar al pati i assajar una mica de claque… i toma ya! Que m’he trobat en un contenidor?????? Premio para el caballero del sombrero!! Una magnifica porta d’armari que he agafat i he portat a casa! Jujujujuu!!!!
Bo, crec que us alimentare una mica amb vocabulari italia, per quan vingueu a fer visites… aixi que posare entre asteriscos, perque no aconsegueixo trobar la manera de posar un altre signe…, algunes paraules, o expressions, ok?
Per cert, sabeu que la Roby i jo hem posat una cartolina a la paret del menjador per escrire les paraules que no sabem en italia i en castella? Jejejeje!
* que cazzo fai? à que cony fas? ( tambe es pot utilitzar en altres frases pero ara no aconsegueixo pensar una en condicions, aixi que deixem la paraula oberta per un altre dia…)
* quindi à por lo tanto, llavors, enconces…
* scherzo à faig broma
* schuilo “squilo, amb la u que sona” à perduda (del mbl)
* svagliare à equivocar-se
y por hoy, basta de lecciones!!!!!!!
I ara, me’n vaig a dormir que estic morrrrrrrrrrrta! Mai no havia ballat tantes hores seguides!
I de tornada a casa anava pensant…a veure si em trobo una fusta per posar al pati i assajar una mica de claque… i toma ya! Que m’he trobat en un contenidor?????? Premio para el caballero del sombrero!! Una magnifica porta d’armari que he agafat i he portat a casa! Jujujujuu!!!!
Bo, crec que us alimentare una mica amb vocabulari italia, per quan vingueu a fer visites… aixi que posare entre asteriscos, perque no aconsegueixo trobar la manera de posar un altre signe…, algunes paraules, o expressions, ok?
Per cert, sabeu que la Roby i jo hem posat una cartolina a la paret del menjador per escrire les paraules que no sabem en italia i en castella? Jejejeje!
* que cazzo fai? à que cony fas? ( tambe es pot utilitzar en altres frases pero ara no aconsegueixo pensar una en condicions, aixi que deixem la paraula oberta per un altre dia…)
* quindi à por lo tanto, llavors, enconces…
* scherzo à faig broma
* schuilo “squilo, amb la u que sona” à perduda (del mbl)
* svagliare à equivocar-se
y por hoy, basta de lecciones!!!!!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)