Estudiar… quina poca concentració!!!
I mentre jo estudiava la Roby feia un pastís de xocolata per portar a casa de l’Angelo (o Querubino, perquè ell em diu Lola... aunque me gusta!, que sopem allà.
Bo, doncs el tio ha fet pasta amb salsa ragú per a tots, i per a mi amb tomàquet sol. No està mal...
Després del sopar hem anat al Pratello la Roby, l’Stefano, un amic seu i hem acabat a la Piazza Maggiore. Avui no he begut res, desintoxicació!
miércoles, 3 de junio de 2009
martes, 2 de junio de 2009
EL PERRO RASTAS...
Desrpés de passar el matí corregint la relazione de les pràctiques amb la Roberta he marxat al Festival Antifeixista amb la Violeta. En arribar hem anat directes a la Ciclo oficina (per cert, li hem de dir al Miquel, al Sebas, a l’Arnau i a l’Albert que aquest projecte és súper interessant!!!!) per arreglar-nos les bicicletes. I res, la càmera de la roda de darrera està trencada i no es pot arreglar… Però resulta que en Joao en té una! Li poso a la bici i després mirem el fre perquè obstacultitza la roda de darrera. Decideixo, després que em convencin en Joao i en Claudio, de canviar el fre de darrera i posar-lo al davant, que no en té. Almenys així la bici pot funcionar. I bueno, amb l’ajuda d’aquest dos mossos i altres que han vingut he pogut arreglar la bici. M’agrada molt perquè t’ensenyen com fer-ho, no t’ho fan ells! Bueno, tot i que t’ajuden, és clar!!
Després en Vito, el noi que tocava el tamburello ahir a la nit s’ha posat a tocar-lo i la Violeta s’ha interessat. Ell ens ha ensenyat una mica de tècnica (sembla fàcil però ni de conya!) i després hem anat a veure un espectacle d’una clown molt bona!
La Violeta volia marxar però jo no encara, així que l’he acompanyada a la porta i allà m’he trobat a l’Enrico, l’Alessandro i la Francesca, així que m’he qudat amb ells acabant de mirar cosetes. Llavors ha vingut en Joao i hem anat a mirar un concert que feien de música africana. Mentre escoltàvem el concert hem conegut un noi d’Uruguai que venia empanadilles i n’hi hem comprat unes quantes, perquè estava afamadíssima!!!! I hem xerrat amb ell tota la nit. L’Enrico i els altres també eren per allà i un gos amb rastes es passejava. Flipeu, mireu la foto!
Quan ha acabat tot la festa ha continuat amb música de cd i ja hem acabat estirats tots per terra fent petar la xerrada i coneixent gent de tot el món! Què fantàstic!
Despedida d’en Joao… que marxa fent autoestop a París a una conferència i després torna a buscar la seva bici i a seguir el seu viatge...
Alla fine, altra volta alle 5 della matina, ritorno a casa con la bicicleta guidata per Vito!
Després en Vito, el noi que tocava el tamburello ahir a la nit s’ha posat a tocar-lo i la Violeta s’ha interessat. Ell ens ha ensenyat una mica de tècnica (sembla fàcil però ni de conya!) i després hem anat a veure un espectacle d’una clown molt bona!
La Violeta volia marxar però jo no encara, així que l’he acompanyada a la porta i allà m’he trobat a l’Enrico, l’Alessandro i la Francesca, així que m’he qudat amb ells acabant de mirar cosetes. Llavors ha vingut en Joao i hem anat a mirar un concert que feien de música africana. Mentre escoltàvem el concert hem conegut un noi d’Uruguai que venia empanadilles i n’hi hem comprat unes quantes, perquè estava afamadíssima!!!! I hem xerrat amb ell tota la nit. L’Enrico i els altres també eren per allà i un gos amb rastes es passejava. Flipeu, mireu la foto!
Quan ha acabat tot la festa ha continuat amb música de cd i ja hem acabat estirats tots per terra fent petar la xerrada i coneixent gent de tot el món! Què fantàstic!
Despedida d’en Joao… que marxa fent autoestop a París a una conferència i després torna a buscar la seva bici i a seguir el seu viatge...
Alla fine, altra volta alle 5 della matina, ritorno a casa con la bicicleta guidata per Vito!
lunes, 1 de junio de 2009
EL MILLOR DIA DE FESTIVAL
Merdaaaaaaaaaaaaaa!! Ja som al juny i això ja s’acaba….!!!!!!!!!
Després d’estudiar una mica al matí i agobiar-me un munt, començo a trucar a tothom per anar al Festival socialle delle culture Antifasciste però ningú no pot… Bueno, doncs me’n vaig sola! I a les 18h pillo el bus, arrivo al Festival i em poso mans a la feina!
Avui hi havia una taula de discussió molt interessant sobre “la reforma Gelmini, de la crítica d’un gran moviment nacional al cas ciutadà de les escoles elementals Loghena”. Els estudiants de la facultat de Scienze della Formazione (ciències de l’educació), presenten la feina que han estat fent durant tots aquests mesos des de l’anunci de la reforma.
La reforma, entre d’altres coses, pretén:
1. Reduir el personal (de dos educadors més un auxiliar per aula passen a 1)
2. Formació de classes pont ( els alumnes immigrants que no sàpiguen parlar italià passaran els mesos de setembre-desembre en una aula a part per aprendre la llengua. Després hauran de fer un examen: si el passen podran gaudir de l’educació amb la resta de companys, sinó no podran entrar a l’escola fins l’any següent)
3. Nota numèrica
4. La reducció del temps d’escola ( mitja jornada, mentre els mestres defensen el temps complert)
Així doncs, els estudiants de Scienze della Formazione han fet un gran treball en petits grups, cada grup sobre un d’aquests temes, analitzant-los i cercant solucions mitjançant el teatre dell’opresso. Ens han explicat com s’han organitzat i després han passat el torn de paraula a mestres de les escoles que estan lluitant dia a dia. Ha estat molt interessant perquè fins i tot hi ha hagut pares que han intervingut en la taula rodona.
Tot seguit he trobat en Joao i hem anat a mirar un passe del documental “Re/sisters, donne e resistenze contemporanea”, que comparava la resistencia històrica i les noves formes de resistència des del punt de vista del gènere, entrevistant a 4 dones polítiques.
Quan ha acabat hem anat a buscar sopar i ens l’hem menjat mentre miràvem el documental “Una scuola coi fiocchi”, sobre la primera escola primària que ha ocupat les aules a Bologna en contra de la reforma Gelmini. Infants, pares, mares i mestres, tots units per una mateixa causa, creant resistència dins l’escola, les places i carrers. M’ha emocionat molt veure’l perquè em sembla un procés molt bonic i enriquidor per a tota la família, però sobretot pels infants, perquè així poden entendre què és això de la reforma de l’escola de la que tothom parla, la qual està movent grans masses, i tot per ells, per la seva educació. He recordat els temps en què vam ocupar l’institut “Pau Vila” durant una setmana contra la Guerra de l’Irak, i la passada ocupació de les facultats universitàries, dues experiències que em van fer créixer molt com a persona.
Quan van acabar, va començar un musical “NUDOeCRUDOTEATRO: Sull’italia calavan le bombe”; un magnífic espectacle conduit per tres noies on barrejaven història, música i teatre. Tracatava d’una espècie de diari (com el diari de l’Anna Frank) que relatava una nena durant els anys de la Segona Guerra Mundial i com les seves expectatives anaven decaient, la seva innocència esdevenia tristor i com les seves il·lusions desapareixien amb els anys. Una fantàstica obra.
A continuació, un grup de tetre de Verona, ha presentat el seu espectacle. Primer han sortit un home i una dona vestits de Papa amb una pancarta rosa que deia “ Layca Frozzezione” (Layca: com el gos, Frozzezione: Frozzo és una manera de dir Gay + processió). I després dues noies han representat un magnífic espectacle basat en tot de frases dites per polítics en un moment o altre de la disputa sobre la homosexualitat. Imitaven a cada un d’ells mentre deien barbaritats sobre l’homosexualitat, coses indignants. S’han fet un curro!!!
Sabieu que Verona és la zona més feixista de l’Itàlia? Es veu que quan Mussolini va dimitir no li quedava una altra) va fugir de l’Itàlia i a Verona van crear-se moviments de resistència feixista, esdevenint amb el temps una ciutat que commemora un cop a l’any el feixisme…
El millor dia de tots del Festival Sociale delle Culture Antifasciste, respecte els continguts!!!
Després d’estudiar una mica al matí i agobiar-me un munt, començo a trucar a tothom per anar al Festival socialle delle culture Antifasciste però ningú no pot… Bueno, doncs me’n vaig sola! I a les 18h pillo el bus, arrivo al Festival i em poso mans a la feina!
Avui hi havia una taula de discussió molt interessant sobre “la reforma Gelmini, de la crítica d’un gran moviment nacional al cas ciutadà de les escoles elementals Loghena”. Els estudiants de la facultat de Scienze della Formazione (ciències de l’educació), presenten la feina que han estat fent durant tots aquests mesos des de l’anunci de la reforma.
La reforma, entre d’altres coses, pretén:
1. Reduir el personal (de dos educadors més un auxiliar per aula passen a 1)
2. Formació de classes pont ( els alumnes immigrants que no sàpiguen parlar italià passaran els mesos de setembre-desembre en una aula a part per aprendre la llengua. Després hauran de fer un examen: si el passen podran gaudir de l’educació amb la resta de companys, sinó no podran entrar a l’escola fins l’any següent)
3. Nota numèrica
4. La reducció del temps d’escola ( mitja jornada, mentre els mestres defensen el temps complert)
Així doncs, els estudiants de Scienze della Formazione han fet un gran treball en petits grups, cada grup sobre un d’aquests temes, analitzant-los i cercant solucions mitjançant el teatre dell’opresso. Ens han explicat com s’han organitzat i després han passat el torn de paraula a mestres de les escoles que estan lluitant dia a dia. Ha estat molt interessant perquè fins i tot hi ha hagut pares que han intervingut en la taula rodona.
Tot seguit he trobat en Joao i hem anat a mirar un passe del documental “Re/sisters, donne e resistenze contemporanea”, que comparava la resistencia històrica i les noves formes de resistència des del punt de vista del gènere, entrevistant a 4 dones polítiques.
Quan ha acabat hem anat a buscar sopar i ens l’hem menjat mentre miràvem el documental “Una scuola coi fiocchi”, sobre la primera escola primària que ha ocupat les aules a Bologna en contra de la reforma Gelmini. Infants, pares, mares i mestres, tots units per una mateixa causa, creant resistència dins l’escola, les places i carrers. M’ha emocionat molt veure’l perquè em sembla un procés molt bonic i enriquidor per a tota la família, però sobretot pels infants, perquè així poden entendre què és això de la reforma de l’escola de la que tothom parla, la qual està movent grans masses, i tot per ells, per la seva educació. He recordat els temps en què vam ocupar l’institut “Pau Vila” durant una setmana contra la Guerra de l’Irak, i la passada ocupació de les facultats universitàries, dues experiències que em van fer créixer molt com a persona.
Quan van acabar, va començar un musical “NUDOeCRUDOTEATRO: Sull’italia calavan le bombe”; un magnífic espectacle conduit per tres noies on barrejaven història, música i teatre. Tracatava d’una espècie de diari (com el diari de l’Anna Frank) que relatava una nena durant els anys de la Segona Guerra Mundial i com les seves expectatives anaven decaient, la seva innocència esdevenia tristor i com les seves il·lusions desapareixien amb els anys. Una fantàstica obra.
A continuació, un grup de tetre de Verona, ha presentat el seu espectacle. Primer han sortit un home i una dona vestits de Papa amb una pancarta rosa que deia “ Layca Frozzezione” (Layca: com el gos, Frozzezione: Frozzo és una manera de dir Gay + processió). I després dues noies han representat un magnífic espectacle basat en tot de frases dites per polítics en un moment o altre de la disputa sobre la homosexualitat. Imitaven a cada un d’ells mentre deien barbaritats sobre l’homosexualitat, coses indignants. S’han fet un curro!!!
Sabieu que Verona és la zona més feixista de l’Itàlia? Es veu que quan Mussolini va dimitir no li quedava una altra) va fugir de l’Itàlia i a Verona van crear-se moviments de resistència feixista, esdevenint amb el temps una ciutat que commemora un cop a l’any el feixisme…
El millor dia de tots del Festival Sociale delle Culture Antifasciste, respecte els continguts!!!
Després la Sara i la Roberta m’han donat un passaggio en el cotxe de la Sara i he acabat a la Piazza Santo Stefano fins a les 5 de la matinada amb uns nois que tocaven la guitarra, el clarinet i el tamburello (pandereta), música tradicional italiana, del sud. Molt bonic!
domingo, 31 de mayo de 2009
2o giorno FESTIVAL DELLE CULTURE ANTIFASCISTE di Bologna
Felicitats mama! Avui és el seu sant!
Matí d’estudi.
A la tarda m’ha trucat la Violeta i hem anat amb la bici a la mà al Festival. La portem per arreglar-la, ja que hi ha els nois de l’Xmercato, un altre centre social, que t’ajuden a arreglar-te la bicicleta gràtis. Però quan arribem els nois estan cansats i els diem que deixem la bici allà i l’endemà les arreglarem.
Comencem a voltar. Trobem uns nois que toquen taranteles! Què boniques que són! Tinc ganes d’aprendre a ballar-les!
Després en Joau em diu que fan un documental sobre els immigrants a Almeria, però en francès. Boh, provem de mirar-lo. Va sortir Almerimar! Me va fer una gràcia! Però la veritat és que era una mica dur… Perquè, secondo me, no és difícil trobar feina a Almeria per als immigrants però la seva integració, al meu parer, és molt difícil, no està treballada.
Després hem sopat, que feien menú vegà, i he estat mirant un teatre de titelles per a nens i adults, és a dir, el podien mirar els infants però anava amb un doble sentit. Spettacolo di Burattini “LUTKA”, de la companyia “Il teatrino di carta”.
Llavors hem anat ( també he conegut un noi de Sant Pedor) als concerts. Avui un grup de la Sardenya cantant en dialecte (Dr. Drer & CRC Posse) molt xulos, cantant per la Sardenya independent. Tot seguit han pujat a l’escenari els “Trimuzike in concerto”, un grup de gent de tota la itàlia que toquen diversos instruments que sonaven música folk de tot el món. Molt recomenables!
Avui, en canvi, hem tornat a casa a les 2, en un cotxe, gràcies a un passatge que ens han ofert un italià i una italiana vista la pluja.
"Oh Bella Ciao"
Una mattina mi son svegliato
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
Una mattina mi son svegliato
E ho trovato l'invasor
O partigiano porta mi via
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
O partigiano porta mi via
Che mi sento di morir.
E se io muoio da partigiano
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
E se io muoio da partigiano
Tu mi devi seppellir
Mi seppellire là su in montagna
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
Mi seppellire là su in montagna
Sotto l'ombra di un bel fiore.
E la gente che passeranno
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
E la gente che passeranno
Mi diranno: "Che bel fior"
È questo il fiore del partigiano
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
È questo il fiore del partigiano
Morto per la libertà
Matí d’estudi.
A la tarda m’ha trucat la Violeta i hem anat amb la bici a la mà al Festival. La portem per arreglar-la, ja que hi ha els nois de l’Xmercato, un altre centre social, que t’ajuden a arreglar-te la bicicleta gràtis. Però quan arribem els nois estan cansats i els diem que deixem la bici allà i l’endemà les arreglarem.
Comencem a voltar. Trobem uns nois que toquen taranteles! Què boniques que són! Tinc ganes d’aprendre a ballar-les!
Després en Joau em diu que fan un documental sobre els immigrants a Almeria, però en francès. Boh, provem de mirar-lo. Va sortir Almerimar! Me va fer una gràcia! Però la veritat és que era una mica dur… Perquè, secondo me, no és difícil trobar feina a Almeria per als immigrants però la seva integració, al meu parer, és molt difícil, no està treballada.
Després hem sopat, que feien menú vegà, i he estat mirant un teatre de titelles per a nens i adults, és a dir, el podien mirar els infants però anava amb un doble sentit. Spettacolo di Burattini “LUTKA”, de la companyia “Il teatrino di carta”.
Llavors hem anat ( també he conegut un noi de Sant Pedor) als concerts. Avui un grup de la Sardenya cantant en dialecte (Dr. Drer & CRC Posse) molt xulos, cantant per la Sardenya independent. Tot seguit han pujat a l’escenari els “Trimuzike in concerto”, un grup de gent de tota la itàlia que toquen diversos instruments que sonaven música folk de tot el món. Molt recomenables!
Avui, en canvi, hem tornat a casa a les 2, en un cotxe, gràcies a un passatge que ens han ofert un italià i una italiana vista la pluja.
"Oh Bella Ciao"
Una mattina mi son svegliato
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
Una mattina mi son svegliato
E ho trovato l'invasor
O partigiano porta mi via
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
O partigiano porta mi via
Che mi sento di morir.
E se io muoio da partigiano
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
E se io muoio da partigiano
Tu mi devi seppellir
Mi seppellire là su in montagna
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
Mi seppellire là su in montagna
Sotto l'ombra di un bel fiore.
E la gente che passeranno
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
E la gente che passeranno
Mi diranno: "Che bel fior"
È questo il fiore del partigiano
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
È questo il fiore del partigiano
Morto per la libertà
sábado, 30 de mayo de 2009
FESTIVAL DELLE CULTURE ANTIFASCISTE di Bologna
Buaaaaaaaaaa!! 1 hora de cua a la biblioteca per trobar un lloc! Però al final m’he cansat i he marxat a casa a esstudiar… Però, a la fi, memòria de pràctiques (relazione) acabadaaaaaaaaaaaa!!!!
I per celebrar-ho he trucat a la Greta i la Sara, per anar al “Festival Sociale delle Culture Antifasciste”, situat al Paro delle Caserne Rosse i que durarà 4 dies. Han muntat vàries carpes, un súper menjador (moooolt ben muntat), la gent pot acampar amb la seva tenda de campanya, boh, rollo Tàrrega, però amb un altre objectiu. S’hi poden trobar xerrades, teatre, música, etc., tot al voltant de la cultura antifeixista.
I quan la Sara i la Greta han decidit marxar jo he trobat a la Violeta, una noia de Granada, que estava amb la Carmen, italiana, i un altre noi portugués, en Joau. Sabeu, aquest noi ha vingut en bicicleta des de Portugal i porta 7 mesos viatjant en bici (Espanya, Itàlia i ara se’n va a Grècia). Caram, eh? Quin home més interessant!
He estat en una xerrada de Teatre dell’opresso, súper interessant, on han parlat de com funciona aquest tipus de teatre i de la xarxa que s’ha creat a itàlia (RATA) de grups de teatre dell’opresso.
Després han fet tres actuacions. Eren dos monòlegs i una lectura de cartes.
Els que més m’han agradat han estat “Mi padre partigiano”, que l’ha fet un noi romà, que ha començat en italià però que a mesura que avançava utilitzava més el dialecte. Ha fet una versió de la obra original, escrita en els anys 70. Tracta d’un home d’uns 50 anys, que està mirant la tele i de sobte li apareix al davant el seu pare (un noiet de 18 anys mort durant la guerra), del qual tan sols n’havia sentit a parlar i vist una fotografia. El seu pare li dóna conversa, què fas davant d’aquest aparell? Què has fet a la vida? I li explica què feia ell a la vida. Quan comencen a parlar de política se n’adonen que no tenen les mateixes idees polítiques. Comencen a discutir i apareix el nét ( un noi que freqüenta els centres socials). Li explica al seu avi què són i què hi fan i la obra acaba amb l’avi que marxa feliç veient que la feina que han fet els partigianos ha servit per alguna cosa, tot i que hagi quedat un buit en la societat (els demòcrates conformistes de l’edat del seu fill). El nét marxa tot dient:
“Vaig tenir un avi que va morir comunista i un pare que morirà democràtic…”
Després d’aquest monòleg va sortir una noia acompanyada d’un noi que tocava l’arpa. Llegia unes cartes escrites per una prostituta al diari, i les respostes que rebia. Ha estat molt dur. Tot anava acompanyat d’unes imatges. Molt bonic.
A la fi la gent ha estat cantant cançons de resistència de tot el món i després ja eren les 4 del matí i encara ens esperava la tornada a casa…
I per celebrar-ho he trucat a la Greta i la Sara, per anar al “Festival Sociale delle Culture Antifasciste”, situat al Paro delle Caserne Rosse i que durarà 4 dies. Han muntat vàries carpes, un súper menjador (moooolt ben muntat), la gent pot acampar amb la seva tenda de campanya, boh, rollo Tàrrega, però amb un altre objectiu. S’hi poden trobar xerrades, teatre, música, etc., tot al voltant de la cultura antifeixista.
I quan la Sara i la Greta han decidit marxar jo he trobat a la Violeta, una noia de Granada, que estava amb la Carmen, italiana, i un altre noi portugués, en Joau. Sabeu, aquest noi ha vingut en bicicleta des de Portugal i porta 7 mesos viatjant en bici (Espanya, Itàlia i ara se’n va a Grècia). Caram, eh? Quin home més interessant!
He estat en una xerrada de Teatre dell’opresso, súper interessant, on han parlat de com funciona aquest tipus de teatre i de la xarxa que s’ha creat a itàlia (RATA) de grups de teatre dell’opresso.
Després han fet tres actuacions. Eren dos monòlegs i una lectura de cartes.
Els que més m’han agradat han estat “Mi padre partigiano”, que l’ha fet un noi romà, que ha començat en italià però que a mesura que avançava utilitzava més el dialecte. Ha fet una versió de la obra original, escrita en els anys 70. Tracta d’un home d’uns 50 anys, que està mirant la tele i de sobte li apareix al davant el seu pare (un noiet de 18 anys mort durant la guerra), del qual tan sols n’havia sentit a parlar i vist una fotografia. El seu pare li dóna conversa, què fas davant d’aquest aparell? Què has fet a la vida? I li explica què feia ell a la vida. Quan comencen a parlar de política se n’adonen que no tenen les mateixes idees polítiques. Comencen a discutir i apareix el nét ( un noi que freqüenta els centres socials). Li explica al seu avi què són i què hi fan i la obra acaba amb l’avi que marxa feliç veient que la feina que han fet els partigianos ha servit per alguna cosa, tot i que hagi quedat un buit en la societat (els demòcrates conformistes de l’edat del seu fill). El nét marxa tot dient:
“Vaig tenir un avi que va morir comunista i un pare que morirà democràtic…”
Després d’aquest monòleg va sortir una noia acompanyada d’un noi que tocava l’arpa. Llegia unes cartes escrites per una prostituta al diari, i les respostes que rebia. Ha estat molt dur. Tot anava acompanyat d’unes imatges. Molt bonic.
A la fi la gent ha estat cantant cançons de resistència de tot el món i després ja eren les 4 del matí i encara ens esperava la tornada a casa…
viernes, 29 de mayo de 2009
EXAMEN ITALIÀ
Aquest matí estava morta així que quan m’he llevat he estudiat una micona per l’exàmen d’italià... i quan he anat a agafar el tren... en retard!! Joder… pero que la renfe… boh, he arribat mitja hora tard a l’examen però la profe m’ha dit que no passava res i me l’ha deixat fer igual, i he tingut temps de sobres… ara a esperar la nota! El dia 5 de juny…
I ja tota la tarda perduda perquè entre que venia el tren o no ja eren les 19.30h quan he arribat a Bologna… Després hem sopat, que la Roby m’ha fet un puding de xocolata per postres per celebrar l’examen i hem sortit a la Piazza Santo Stefano.
I ja tota la tarda perduda perquè entre que venia el tren o no ja eren les 19.30h quan he arribat a Bologna… Després hem sopat, que la Roby m’ha fet un puding de xocolata per postres per celebrar l’examen i hem sortit a la Piazza Santo Stefano.
jueves, 28 de mayo de 2009
Concert de Banda Bassotti i Cisco!
Deixo una llaguna de dies... són els dels viatges a Venècia, Florència i Sicilia! Els escriuré, però ara no tinc temps, així que continuo amb el dia a dia, que també és interessant! ;)
Avui ha estat un dia una mica estrany... m’he llevat a les 8 amb la Roby perquè venia l’hidràulic i havia d’arreglar l’aixeta del lavabo. Ma, cazzo! No tindrà hores el matí!!!! Bo, així, almenys, podíem aprofitar la resta del matí. Quan ha acabat (mentrestant jo esmorzava) he començat a estudiar una mica, però m’ha començat a fer mal l’esquena, així que m’he posat al llit i m’he adormit fins les 13.30h!! Quan m’he despertat la Roby estava fent verduretes perquè volia fer el cous-cous però no sabia com fer-lo (amb la recepta que faig jo), així que jo he acabat de fer el dinar. Després de dinar hem anat fora de casa, sota els porxos, a connectar-nos a internet i aleshores he pensat dutxar-me i anar a estudiar… Ben fet! Tarda molt ben aprofitada! Fins les 21.00h a la biblioteca estudiant! Sí, senyora! Així ja no passaria penes aquesta nit quan sortís de festa!
I sí, sí, hem sopat i les dues hem anat direcció la Piazza Maggiore, que hi havia concert de 4 grups, entre ells en Cisco dels Modena City Ramblers ( molt guai) i els Banda Bassotti.
Un cop acabat el concert (on ens hem trobat amb l’Ana, l’Alba, la Blanca i altres amics) he trobat també la Roser, Paloma i Laura de València. Els hem dit que anàvem a piazza Santo Steffano i que després aniríem a la festa de via Zamboni, però al final, després de tocar la guitarra, veure com ballaven la tarantella i ballar una mica, hem tornat cap a casa...
I sí, sí, hem sopat i les dues hem anat direcció la Piazza Maggiore, que hi havia concert de 4 grups, entre ells en Cisco dels Modena City Ramblers ( molt guai) i els Banda Bassotti.
Un cop acabat el concert (on ens hem trobat amb l’Ana, l’Alba, la Blanca i altres amics) he trobat també la Roser, Paloma i Laura de València. Els hem dit que anàvem a piazza Santo Steffano i que després aniríem a la festa de via Zamboni, però al final, després de tocar la guitarra, veure com ballaven la tarantella i ballar una mica, hem tornat cap a casa...
Avanzo di cantiere - Banda Bassotti
Con le mani sento il ritmo di un cuoreche batte per me mentre sogno che non sono più soloberretti verde olivo di nuovo sopra le montagne e l'ArmataRossa che marcia verso le città combatterà egoismo e falsità Lascio i sogni sul cuscino il freddo mi sta ad aspettarepellerossa d'Italia ogni mattino vanno a fà le città spezzerà le sue catene Spartaco lo sa il futuro da solo non cambieràAnni sessanta il boom economico è per la borghesia per gli operaicamionette alla Scelba e tanta polizia '94 a Catania il sangue e la rabbia ti uscirà e chi ci dirà ancora di stare buoni da quale parte sta Dove ci portano pace e progresso chissà...chissà...? tra i sette grandi avrai come adesso la pancia VU-O-TA Il Cavaliere con i Gladiatori fa la pubblicità Stato e Mafia Impresa Italia produce povertà Servi dei servi e lacchè, ricino e manganelli non ci fannopaura i vigliacchi che gridano "A Noi!". Ma chi è...... Sono un avanzo di cantiere rifiuto della società la gente per bene il giorno va a rubare e se la prenderanno piangerà...... Regalerà i suoi anni migliori alla libertà Corto Circuito nel braccio e nel cuore = solidarietà se il qualunquismoti abbassa l'umore lui ti sorriderà se l'egoismo si affaccia al balcone il pugnopartirà Animo forte e rebel non ha rispetto per Santi e Prepotenti su macchine in divisa non sono i suoi eroi. Ma chi è...... Sono un avanzo di cantiere rifiuto della societàla gente per bene il giorno va a rubare e se la prenderanno piangerà......Sono un avanzo di cantiere rifiuto questa società che ti ringrazia a calci nel sedere e toglie il pane a chi non ce l'ha
Suscribirse a:
Entradas (Atom)