... va decidir obrir els ulls al món!

Bolonya, diumenge 22 de febrer de 2009...

"Ens despertem la mar de bé. En aquest alberg s'hi dorm de conya! Llàstima altra vegada de matinada hem sentit un grup de jovenetes arribant a l'alberg. La gent no té escrúpuls! Aquest cop, però, ja sabem quin esmorzar ens espera. Tot i que aquesta vegada serà acompanyat per la Sandra i l'Andrea, les noies que vam conèixer a l'alberg la nit anterior.

Esmorzem amb elles i ens adonem que no hem mirat els horaris dels busos de diumenge. Per desgràcia, veiem que el bus 93 que hem d'agafar per anar a la parada del 20 per arribar a Bolonya només passa cada dos hores i... que l'acabem de perdre! Yuhu! Decidim anar fins la parada del 20 (que passa més sovint) caminant.

Quan arribem passa el bus! Yuhuuuuu!!! Així que ens esperem un quart d'hora. Baixem a la parada i veiem un anunci d'un pis. Ens animem a anar-lo a veure. Així que tornem a agafar el bus 20 i ens hi dirigim. Ens obra la porta una noia molt maca. El pis és molt gran i està molt nèt. Ens agrada, però la Laia el veu massa tranquil i ens comenta que segurament no s'hi quedarà. Igualment ens anima veure que no costa tan trobar casa.

Anem al centre de Bolonya i després d'unes fotos a la plaça central de la ciutat que està plena de confetti del carnestoltes i d'un bon passeig pels carrers del centre (i no tan centre) ens ve la gana i anem a un restaurant al costat de l'estació de Bolonya. Per un cop, farem un bon àpat italià. Provem els Gnoccis, que estan boníssims i un bon cafè! Ja era hora, després de tots els intents fallits de aigua amb pols marrona.

Després de dinar agafem el bus VLQ direcció l'aeroport de Bolonya. Finalment, ens plantem a l'aeroport i després de que ens robin 20€ (10€ per Nat i 10€ per la Marta) del Chek-in, ens dirigim al control de seguretat. La Laia ens acompanya fins ben bé l'entrada i allà ens despedim entre abraçades i petonets i recomanacions de que es cuidi i sobretot que mengi. Potser el sobretot seria pel que la trobarem a faltar i pel que ens tingui informades, que això no li parem de dir.

La veiem animada i amb ganes de viure aquesta experiència. Estem segures de que ens trobarà a faltar, als d'aquí i les costums d'aquí (sobretot alimentícies); però que li anirà molt bé perquè se'n surt de tot sense masses dificultats (també gràcies a la flor al cul que té), però també per l'instint de supervivència que té la Laia.

Ens explica que l'endemà anirà a la uni i que farà tot d'encàrrecs pendents... una última abraçada i ens separem. Ens anem mirant pel vidre fins ja desaparèixer. Es queda contenta i segura de que s'ho passarà genial, se li nota.

La Laia estarà súper bé i 5 mesos passen volant. Des d'aquí li recomanem que els gaudeixi fins més no poder i que torni carregada d'anècdotes a explicar-nos.

Un petonàs Laia i molts records per tothom".

[ M. ]

... que un bon dia va creuar el mar!

Milà, dissabte 21 de febrer de 2009...

"Ens aixequem amb l'esquena mig cruixida (per no dir altres coses) i maleïnt les nenes que a la matinada han fet molt de xivarri i ens han despertat a les 6:00 am. La gent ja no té escrúpols. Ens espera un esmorzar ranci d'alberg, el qual consta de torrades amb mantega acompanyades d'aigua amb colorant a gust de taronja (el qual tenen la barra d'anomenar "Orange Juice") i d'un cafè que sembla aigua amb pols marrona. No, no saben el què és un bon esmorzar. Després d'aquest formidable àpat, amb el què algunes també han decidit provar els cereals rancis amb llet; ens decidim a abandonar aquella stanzza per anar cap a visitar la catedral de Milà, de la qual ens han parlat tan bé i ens han recomanat tantes persones.

Decidim, després de pujar i baixar totes les escales de metro amb el monstre de 32 kg de la protagonista de la història erasmica, deixar les maletes en el "deposite di bagagli" (o algo per l'estil) de l'estació central de Milà i així, repossar una mica d'aquesta tortura del carrateig de les maletes amunt i avall. Per sorpresa nostre al arribar al dipòsit, després de passejar-nos per tota l'estació en "su búsqueda", trobem una petita clàusula en les condicions d'aquell "antro" que diu que només es poden guardar les maletes de fins a 20 kg. Ehem... sí... preguntem per què és així i ens diuen que és una llei d'aquell formidable país... esclar!

Total, que cansades i una mica enfurismades optem per comprar el bitllet de 24 magnífics eurets pel tren que ens portarà cap a Bolonya. Que per cert... confirmem que el preu no és tan descarat quan pugem el tren i veiem que és formidable per fer una becaineta, d'aquelles que et rennoven tant.

Arribem a Bolonya, després de passar per la parada de Reggio Emilia, i una pobra vista ens invadeix els ulls... ens sembla que Bolonya no és tan maca com ens esperàvem, però bé... diuen que tot és segons com ho enfoquis!!! Així que baixem del tren i esperem aviam si trobem el Jorge (l'amic cibernètic disposat a acollir la Laia durant els primers dies italians, el qual no hem vist mai i no en tenim cap foto). Després de fer algunes uposicions i d'adonar-nos que això de no veure'l abans ni en imatge és bastant poc responsable, veiem entrar un noi tot estressat amb la bicicleta i un palestí. Decidit! Aquest segur que és el Jorge! I evidentment... resulta ser-ho! Es presenta i acte seguit ens explica alguns aspectes importants a saber sobre Bolonya, com que el bus no es paga (sí que es paga, però ningú ho fa, ja que es pot entrar per darrere i no es paga al conductor sinó que has de comprar tu el bitllet i només si passa el revisor és validat que has pagat... i casualment si et pilla el revisor la multa te l'envien a Espanya, cosa que mai arriba.... així que en teoria, no hi ha problema). També ens comenta l'aspecte de robar bicicletes (ja us ho explicarà la Laia més endavant) i totes les poques normes que hi ha a la ciutat de l'erasmus.

Després de totes aquestes explicacions ens diu que pugem el bus número 25 i que baixem a la parada "Mengoli" on ens tornarem a trobar. Així ho fem... pugem el monstre de 32 kg al bus i intentem quedar-nos en un racó del fons per no molestar ningú. Sorprenentment a una parada posterior puja una senyora gran que ens diu que ho hem fet malament de posar-nos allà i que molestem. A continuació, ho comenta en italià amb una noia jove que va tota de negra (la qual és batejada per nosaltres com la "viuda negra"). Nosaltres no entenem massa el raonament de la senyora gran i creiem que no té massa raó... ella pretenia que ens posséssim al mig del passadís... sí, senyora...

Finalment a Mengoli baixem, després de les indicacions d'una bona dona espanyola (a Bolonya hi han 1900 espanyols, més o menys, entre estudiants d'erasmus i gent que hi ha anat a viure), i ens tornem a retrobar amb el Jorge, el qual ens ensenya el seu petit pis compartit amb una parella i dos estudiants més... i també, el pis que servirà per dormir a la Laia durant els primers dies. El Jorge se'l veu un noi molt legal i molt responsable, després d'aquesta estona amb ell ens sentim més tranquil·les, queda comprovat que la Laia té una flor al cul.

Deixem el monstre de 32 kg a casa el Jorge i decidim anar a dinar una pizza barata en algun bareto que ens indica el nou amic. Mentre dinem el Jorge ens comenta una mica més sobre Bolonya, els busos, el pla de Bolonya, etc. Finalment paguem i anem a buscar la parada del bus que ens ha de portar al nostre segon alberg on passarem la segona i última nit juntes a Itàlia.

Després de trobar-la, el Jorge ens abandona per anar a ajudar a un amic a robar una bicicleta i nosaltres decidim mirar una mica Bolonya... després de passejar força comprovem que Bolonya no és tan maca com ens pensàvem, però bé.. amb el temps suposem que la Laia li trobarà el seu encant. A més... tampoc hem pogut veure tant com per arribar aquesta conclusió tan dràsticament, així que decidim que el proper viatge ens la mirarem més bé i valorarem.

Finalment, agafem el bus cap a l'alberg on ens diuen que no tenen constància de la nostra reserva. Flipem! Sort que la Laia portava la confirmació i l'ensenya en el recepcionista. Se n'adonen de l'error i després d'evitar que ens separin dues en l'altre edifici i una en el central (l'alberg estava format per dos edificis separats per 200 m), anem a deixar les maletes a l'habitació que, sorprenentment, és totalment Ikea i comfortable.

Després d'això, anem a sopar a l'alberg central amb la Sandra i l'Andrea, dues espanyoles que hem conegut només arribar a l'alberg i que ens han caigut molt bé. Parlem amb elles sobre el seu erasmus, els motius, etc. I cap allà 2/4 d'11 ens disposem a tornar a l'habitació reventades i cansadíssimes. Finalment, després de posar-nos el pijama i fer les tasques d'higiene, ens adormim".

Primers dies a Bolonya!

BENVINGUTS AL BLOG!

Sí, sí... benvinguts a la història d'un viatger (com molt bé diu la cançó de Mecatxis), un modest blog on la Laia ens explicarà (espero), tan constantment com sigui possible, la seva experiència i les seves vivències italianes!

I és que la nostra estimada Laia ja està a instal·lada a Bolonya i les últimes notícies que en sabem és que ja ha trobat casa!!! Es tracta d'una planta baixa a ple centre de Bolonya compartida amb una noia italina que es diu Roberta! Ara comença el trasllat del monstre de 32 kg de maleta que es va endur!!!! Des d'aquí li enviem molts ànims i molta sort en el trasllat, estic segura de que les necessitarà!! haha

Bé... us penjo alguna fotografia d'aquest passat cap de setmana, els primers dies italians de la protagonista d'aquesta història i de dues esbojarrades amigues que la van acompanyar en l'inici d'aquesta nova aventura!

Crònica d'un viatge anunciat...

"Avui, divendres 20 de febrer de 2009, comença l'aventura italiana de la nostra amiga Laia. Hem decidit acompanyar-la en l'inici d'aquesta nova experiència i, perquè no reconeixa-ho, per assegurar-nos de que tot està al seu lloc i de que tots els temes (habitatge, transport, etc) es queden més o menys resolts! Així que, després de treballar, ens hem trobat les tres a la terminal B de l'aeroport de Barcelona, preparades per agafar el vol que ens portarà cap a Milà, on passarem la primera nit.

A les 17:40h, després de despedir-nos de la mama i la tieta i de passar els controls de seguretat despullant-nos una mica entre el cinturó i les botes, volem fins a Milà. Durant el vol coneixem a una noia que es diu Clara, que de sobte ens diu que té por a volar i que és el primer cop que ho fa sola. Ha decidit anar a veure a una amiga seva italiana (de Potensa concretament) que fa molt temps que no veu. Es dedica a parlar amb nosaltres durant el vol i ens sembla que l'animem força.

Al baixar, agafa el mateix tren que nosaltres (Malpensa express) cap a la ciutat. Quan estem en el tren passa una cosa molt estranya... la noia intenta trucar a la seva amiga italiana i s'adona de que no té el mòbil configurat per trucar a l'estranger. De cop es posa molt nerviosa i comença a fer gestos facials estranys i s'inicia tot un regatzibell de paraulotes acompanyades d'una cara enfurismada i d'uns gestos una mica espàsmics - agressius (d'acord... estic exagerant una miquetona...). La qüestió és que la Nat (de Natàlia, per aquells que no ho sapiguen) li deixa el seu mòbil per trucar a l'amiga i als seus pares per informar-los de la nova situació. Finalment tot solucionat. Durant el trajecte tot va molt bé. Truquem a l'alberg per avisar de que arribarem més tard i ho fa la Laia, que s'estrena en el seu nou repte de parlar i comunicar-se amb Italià. Sorprenentment, se'n surt de conya!

Al arribar a l'estació de Cadorna, ens separem de la Clara, després de veure el seu histèric i fascinant retrobament amb la seva amiga de Potensa que es va enrecordar de presentar-nos quan ja semblava que marxava; i agafem un metro direcció l'alberg que, en teoria, ens ha d'acollir durant la primera nit. Evidentment, dic en teoria perquè al arribar a l'alberg (que per cert, es troba al quinto conyo de la ciutat) ens trobem a la recepció a un tio que li està dient al recepcionista que li acaben de robar tots els diners que portava i algunes pertinències. Això ens aporta un bon rotllo impressionant i decidim sudar de guardar les nostres maletes en el passadís on es troben les taquilles que es tanquen amb un candau que et donen molt amablement a l'entrada i que les nostres maletes seran guardades amb nosaltres a dins l'habitació femenina (perquè a Itàlia tenen la mania de separar els homes de les dones en els albergs, no fos cas que l'endemà en comptes de sortir dos individus de l'habitació en surtin tres...). Així que.. després d'entrar a l'habitació ja ocupada per tres noies que dormen plàcidament i d'organitzar les maletes de forma que no les puguin agafar ni tocar, ens disposem a dormir".