Primers dies a Bolonya!

BENVINGUTS AL BLOG!

Sí, sí... benvinguts a la història d'un viatger (com molt bé diu la cançó de Mecatxis), un modest blog on la Laia ens explicarà (espero), tan constantment com sigui possible, la seva experiència i les seves vivències italianes!

I és que la nostra estimada Laia ja està a instal·lada a Bolonya i les últimes notícies que en sabem és que ja ha trobat casa!!! Es tracta d'una planta baixa a ple centre de Bolonya compartida amb una noia italina que es diu Roberta! Ara comença el trasllat del monstre de 32 kg de maleta que es va endur!!!! Des d'aquí li enviem molts ànims i molta sort en el trasllat, estic segura de que les necessitarà!! haha

Bé... us penjo alguna fotografia d'aquest passat cap de setmana, els primers dies italians de la protagonista d'aquesta història i de dues esbojarrades amigues que la van acompanyar en l'inici d'aquesta nova aventura!

Crònica d'un viatge anunciat...

"Avui, divendres 20 de febrer de 2009, comença l'aventura italiana de la nostra amiga Laia. Hem decidit acompanyar-la en l'inici d'aquesta nova experiència i, perquè no reconeixa-ho, per assegurar-nos de que tot està al seu lloc i de que tots els temes (habitatge, transport, etc) es queden més o menys resolts! Així que, després de treballar, ens hem trobat les tres a la terminal B de l'aeroport de Barcelona, preparades per agafar el vol que ens portarà cap a Milà, on passarem la primera nit.

A les 17:40h, després de despedir-nos de la mama i la tieta i de passar els controls de seguretat despullant-nos una mica entre el cinturó i les botes, volem fins a Milà. Durant el vol coneixem a una noia que es diu Clara, que de sobte ens diu que té por a volar i que és el primer cop que ho fa sola. Ha decidit anar a veure a una amiga seva italiana (de Potensa concretament) que fa molt temps que no veu. Es dedica a parlar amb nosaltres durant el vol i ens sembla que l'animem força.

Al baixar, agafa el mateix tren que nosaltres (Malpensa express) cap a la ciutat. Quan estem en el tren passa una cosa molt estranya... la noia intenta trucar a la seva amiga italiana i s'adona de que no té el mòbil configurat per trucar a l'estranger. De cop es posa molt nerviosa i comença a fer gestos facials estranys i s'inicia tot un regatzibell de paraulotes acompanyades d'una cara enfurismada i d'uns gestos una mica espàsmics - agressius (d'acord... estic exagerant una miquetona...). La qüestió és que la Nat (de Natàlia, per aquells que no ho sapiguen) li deixa el seu mòbil per trucar a l'amiga i als seus pares per informar-los de la nova situació. Finalment tot solucionat. Durant el trajecte tot va molt bé. Truquem a l'alberg per avisar de que arribarem més tard i ho fa la Laia, que s'estrena en el seu nou repte de parlar i comunicar-se amb Italià. Sorprenentment, se'n surt de conya!

Al arribar a l'estació de Cadorna, ens separem de la Clara, després de veure el seu histèric i fascinant retrobament amb la seva amiga de Potensa que es va enrecordar de presentar-nos quan ja semblava que marxava; i agafem un metro direcció l'alberg que, en teoria, ens ha d'acollir durant la primera nit. Evidentment, dic en teoria perquè al arribar a l'alberg (que per cert, es troba al quinto conyo de la ciutat) ens trobem a la recepció a un tio que li està dient al recepcionista que li acaben de robar tots els diners que portava i algunes pertinències. Això ens aporta un bon rotllo impressionant i decidim sudar de guardar les nostres maletes en el passadís on es troben les taquilles que es tanquen amb un candau que et donen molt amablement a l'entrada i que les nostres maletes seran guardades amb nosaltres a dins l'habitació femenina (perquè a Itàlia tenen la mania de separar els homes de les dones en els albergs, no fos cas que l'endemà en comptes de sortir dos individus de l'habitació en surtin tres...). Així que.. després d'entrar a l'habitació ja ocupada per tres noies que dormen plàcidament i d'organitzar les maletes de forma que no les puguin agafar ni tocar, ens disposem a dormir".