Els titols son frases de la canço!!! Quan acabi el blog tindreu tota la lletra! jajaja
Be, doncs, demano disculpes a tots aquells linguistes que, com jo, odien les faltes d’ortografia, pero aquests teclats italians no saben idiomes i no accepten la interculturalitat, i per tant, no existeix la “ny” castellana, i la tecla dels accents tampoc perque tenen tecles especifiques per les vocals amb accents. Total, que m’estic jutificant per la quantitat de faltes conscients que pretenc fer durant aquests mesos. Com molts sabeu, no tinc portatil, aixi que la meva companya m’ha fet un prestec del seu per fer els meus treballs.
Vinga doncs, despres del currele que s’ha fet la Marta iniciant aquest diari d’aventures, segueixo jo explicant les peripecies d’una catalana enmig de la immensitat de Bolonya entre mes de 1600 Erasmus espanyols. M’agradaria saber com aprendre italia!!!! Jajajaja sort que visc amb una italiana!!
Tambe vull demanar disculpes per anticipat per no actualitzar el blog amb tanta frequencia com voldrieu pero a casa no tinc internet, i el temps aqui esta ocupadissim! Os juro que flipo de tot el que tinc en tan sols una setmana! Oh yeah !!! ;)
Aixi doncs, envoltada de gent amb maletes tan grosses com la meva, va començar la meva aventura sola.
En el moment que vaig dir adeu a la Marta i la Nat va ser quan vaig reaccionar i adonar-me que ja no tornava a casa fins d’aqui a molts mesos, que no era un viatge d’amigues de cap de setmana. Vaig inspirar i despres va sortir tot l’aire que tenia dins ple de nervis i tensio.
Ara havia d’agafar l’autobus que em portaria a l’estacio de trens de Bolonya. Vaig passejar tota la tarda pel centre intentant familiaritzar-me amb la ciutat.
Cap al vespre vaig trucar en Jorge, vam sopar i vam anar a casa de l’Andony, un noi molt maco, on tambe hi havia en Carlos, el Sevillano. Entre birres i limoncello ens vam coneixer una mica i em van donar la mala noticia que tornaven a casa aquest mes… Quina llastima! Arribades ja les tantes de la nit, vam anar a dormir a casa el Jorge (evidentment, com a transport vam utilitzar la seva bicicleta, ja us explicare com funciona aquest tema a Bolonya). Jo encara no en tinc, de bicicleta, pero no sera dificil aconseguir-ne una.
Vinga doncs, despres del currele que s’ha fet la Marta iniciant aquest diari d’aventures, segueixo jo explicant les peripecies d’una catalana enmig de la immensitat de Bolonya entre mes de 1600 Erasmus espanyols. M’agradaria saber com aprendre italia!!!! Jajajaja sort que visc amb una italiana!!
Tambe vull demanar disculpes per anticipat per no actualitzar el blog amb tanta frequencia com voldrieu pero a casa no tinc internet, i el temps aqui esta ocupadissim! Os juro que flipo de tot el que tinc en tan sols una setmana! Oh yeah !!! ;)
Aixi doncs, envoltada de gent amb maletes tan grosses com la meva, va començar la meva aventura sola.
En el moment que vaig dir adeu a la Marta i la Nat va ser quan vaig reaccionar i adonar-me que ja no tornava a casa fins d’aqui a molts mesos, que no era un viatge d’amigues de cap de setmana. Vaig inspirar i despres va sortir tot l’aire que tenia dins ple de nervis i tensio.
Ara havia d’agafar l’autobus que em portaria a l’estacio de trens de Bolonya. Vaig passejar tota la tarda pel centre intentant familiaritzar-me amb la ciutat.
Cap al vespre vaig trucar en Jorge, vam sopar i vam anar a casa de l’Andony, un noi molt maco, on tambe hi havia en Carlos, el Sevillano. Entre birres i limoncello ens vam coneixer una mica i em van donar la mala noticia que tornaven a casa aquest mes… Quina llastima! Arribades ja les tantes de la nit, vam anar a dormir a casa el Jorge (evidentment, com a transport vam utilitzar la seva bicicleta, ja us explicare com funciona aquest tema a Bolonya). Jo encara no en tinc, de bicicleta, pero no sera dificil aconseguir-ne una.
No hay comentarios:
Publicar un comentario