Felicitats mama! Avui és el seu sant!
Matí d’estudi.
A la tarda m’ha trucat la Violeta i hem anat amb la bici a la mà al Festival. La portem per arreglar-la, ja que hi ha els nois de l’Xmercato, un altre centre social, que t’ajuden a arreglar-te la bicicleta gràtis. Però quan arribem els nois estan cansats i els diem que deixem la bici allà i l’endemà les arreglarem.
Comencem a voltar. Trobem uns nois que toquen taranteles! Què boniques que són! Tinc ganes d’aprendre a ballar-les!
Després en Joau em diu que fan un documental sobre els immigrants a Almeria, però en francès. Boh, provem de mirar-lo. Va sortir Almerimar! Me va fer una gràcia! Però la veritat és que era una mica dur… Perquè, secondo me, no és difícil trobar feina a Almeria per als immigrants però la seva integració, al meu parer, és molt difícil, no està treballada.
Després hem sopat, que feien menú vegà, i he estat mirant un teatre de titelles per a nens i adults, és a dir, el podien mirar els infants però anava amb un doble sentit. Spettacolo di Burattini “LUTKA”, de la companyia “Il teatrino di carta”.
Llavors hem anat ( també he conegut un noi de Sant Pedor) als concerts. Avui un grup de la Sardenya cantant en dialecte (Dr. Drer & CRC Posse) molt xulos, cantant per la Sardenya independent. Tot seguit han pujat a l’escenari els “Trimuzike in concerto”, un grup de gent de tota la itàlia que toquen diversos instruments que sonaven música folk de tot el món. Molt recomenables!
Avui, en canvi, hem tornat a casa a les 2, en un cotxe, gràcies a un passatge que ens han ofert un italià i una italiana vista la pluja.
"Oh Bella Ciao"
Una mattina mi son svegliato
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
Una mattina mi son svegliato
E ho trovato l'invasor
O partigiano porta mi via
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
O partigiano porta mi via
Che mi sento di morir.
E se io muoio da partigiano
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
E se io muoio da partigiano
Tu mi devi seppellir
Mi seppellire là su in montagna
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
Mi seppellire là su in montagna
Sotto l'ombra di un bel fiore.
E la gente che passeranno
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
E la gente che passeranno
Mi diranno: "Che bel fior"
È questo il fiore del partigiano
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
È questo il fiore del partigiano
Morto per la libertà
domingo, 31 de mayo de 2009
sábado, 30 de mayo de 2009
FESTIVAL DELLE CULTURE ANTIFASCISTE di Bologna
Buaaaaaaaaaa!! 1 hora de cua a la biblioteca per trobar un lloc! Però al final m’he cansat i he marxat a casa a esstudiar… Però, a la fi, memòria de pràctiques (relazione) acabadaaaaaaaaaaaa!!!!
I per celebrar-ho he trucat a la Greta i la Sara, per anar al “Festival Sociale delle Culture Antifasciste”, situat al Paro delle Caserne Rosse i que durarà 4 dies. Han muntat vàries carpes, un súper menjador (moooolt ben muntat), la gent pot acampar amb la seva tenda de campanya, boh, rollo Tàrrega, però amb un altre objectiu. S’hi poden trobar xerrades, teatre, música, etc., tot al voltant de la cultura antifeixista.
I quan la Sara i la Greta han decidit marxar jo he trobat a la Violeta, una noia de Granada, que estava amb la Carmen, italiana, i un altre noi portugués, en Joau. Sabeu, aquest noi ha vingut en bicicleta des de Portugal i porta 7 mesos viatjant en bici (Espanya, Itàlia i ara se’n va a Grècia). Caram, eh? Quin home més interessant!
He estat en una xerrada de Teatre dell’opresso, súper interessant, on han parlat de com funciona aquest tipus de teatre i de la xarxa que s’ha creat a itàlia (RATA) de grups de teatre dell’opresso.
Després han fet tres actuacions. Eren dos monòlegs i una lectura de cartes.
Els que més m’han agradat han estat “Mi padre partigiano”, que l’ha fet un noi romà, que ha començat en italià però que a mesura que avançava utilitzava més el dialecte. Ha fet una versió de la obra original, escrita en els anys 70. Tracta d’un home d’uns 50 anys, que està mirant la tele i de sobte li apareix al davant el seu pare (un noiet de 18 anys mort durant la guerra), del qual tan sols n’havia sentit a parlar i vist una fotografia. El seu pare li dóna conversa, què fas davant d’aquest aparell? Què has fet a la vida? I li explica què feia ell a la vida. Quan comencen a parlar de política se n’adonen que no tenen les mateixes idees polítiques. Comencen a discutir i apareix el nét ( un noi que freqüenta els centres socials). Li explica al seu avi què són i què hi fan i la obra acaba amb l’avi que marxa feliç veient que la feina que han fet els partigianos ha servit per alguna cosa, tot i que hagi quedat un buit en la societat (els demòcrates conformistes de l’edat del seu fill). El nét marxa tot dient:
“Vaig tenir un avi que va morir comunista i un pare que morirà democràtic…”
Després d’aquest monòleg va sortir una noia acompanyada d’un noi que tocava l’arpa. Llegia unes cartes escrites per una prostituta al diari, i les respostes que rebia. Ha estat molt dur. Tot anava acompanyat d’unes imatges. Molt bonic.
A la fi la gent ha estat cantant cançons de resistència de tot el món i després ja eren les 4 del matí i encara ens esperava la tornada a casa…
I per celebrar-ho he trucat a la Greta i la Sara, per anar al “Festival Sociale delle Culture Antifasciste”, situat al Paro delle Caserne Rosse i que durarà 4 dies. Han muntat vàries carpes, un súper menjador (moooolt ben muntat), la gent pot acampar amb la seva tenda de campanya, boh, rollo Tàrrega, però amb un altre objectiu. S’hi poden trobar xerrades, teatre, música, etc., tot al voltant de la cultura antifeixista.
I quan la Sara i la Greta han decidit marxar jo he trobat a la Violeta, una noia de Granada, que estava amb la Carmen, italiana, i un altre noi portugués, en Joau. Sabeu, aquest noi ha vingut en bicicleta des de Portugal i porta 7 mesos viatjant en bici (Espanya, Itàlia i ara se’n va a Grècia). Caram, eh? Quin home més interessant!
He estat en una xerrada de Teatre dell’opresso, súper interessant, on han parlat de com funciona aquest tipus de teatre i de la xarxa que s’ha creat a itàlia (RATA) de grups de teatre dell’opresso.
Després han fet tres actuacions. Eren dos monòlegs i una lectura de cartes.
Els que més m’han agradat han estat “Mi padre partigiano”, que l’ha fet un noi romà, que ha començat en italià però que a mesura que avançava utilitzava més el dialecte. Ha fet una versió de la obra original, escrita en els anys 70. Tracta d’un home d’uns 50 anys, que està mirant la tele i de sobte li apareix al davant el seu pare (un noiet de 18 anys mort durant la guerra), del qual tan sols n’havia sentit a parlar i vist una fotografia. El seu pare li dóna conversa, què fas davant d’aquest aparell? Què has fet a la vida? I li explica què feia ell a la vida. Quan comencen a parlar de política se n’adonen que no tenen les mateixes idees polítiques. Comencen a discutir i apareix el nét ( un noi que freqüenta els centres socials). Li explica al seu avi què són i què hi fan i la obra acaba amb l’avi que marxa feliç veient que la feina que han fet els partigianos ha servit per alguna cosa, tot i que hagi quedat un buit en la societat (els demòcrates conformistes de l’edat del seu fill). El nét marxa tot dient:
“Vaig tenir un avi que va morir comunista i un pare que morirà democràtic…”
Després d’aquest monòleg va sortir una noia acompanyada d’un noi que tocava l’arpa. Llegia unes cartes escrites per una prostituta al diari, i les respostes que rebia. Ha estat molt dur. Tot anava acompanyat d’unes imatges. Molt bonic.
A la fi la gent ha estat cantant cançons de resistència de tot el món i després ja eren les 4 del matí i encara ens esperava la tornada a casa…
viernes, 29 de mayo de 2009
EXAMEN ITALIÀ
Aquest matí estava morta així que quan m’he llevat he estudiat una micona per l’exàmen d’italià... i quan he anat a agafar el tren... en retard!! Joder… pero que la renfe… boh, he arribat mitja hora tard a l’examen però la profe m’ha dit que no passava res i me l’ha deixat fer igual, i he tingut temps de sobres… ara a esperar la nota! El dia 5 de juny…
I ja tota la tarda perduda perquè entre que venia el tren o no ja eren les 19.30h quan he arribat a Bologna… Després hem sopat, que la Roby m’ha fet un puding de xocolata per postres per celebrar l’examen i hem sortit a la Piazza Santo Stefano.
I ja tota la tarda perduda perquè entre que venia el tren o no ja eren les 19.30h quan he arribat a Bologna… Després hem sopat, que la Roby m’ha fet un puding de xocolata per postres per celebrar l’examen i hem sortit a la Piazza Santo Stefano.
jueves, 28 de mayo de 2009
Concert de Banda Bassotti i Cisco!
Deixo una llaguna de dies... són els dels viatges a Venècia, Florència i Sicilia! Els escriuré, però ara no tinc temps, així que continuo amb el dia a dia, que també és interessant! ;)
Avui ha estat un dia una mica estrany... m’he llevat a les 8 amb la Roby perquè venia l’hidràulic i havia d’arreglar l’aixeta del lavabo. Ma, cazzo! No tindrà hores el matí!!!! Bo, així, almenys, podíem aprofitar la resta del matí. Quan ha acabat (mentrestant jo esmorzava) he començat a estudiar una mica, però m’ha començat a fer mal l’esquena, així que m’he posat al llit i m’he adormit fins les 13.30h!! Quan m’he despertat la Roby estava fent verduretes perquè volia fer el cous-cous però no sabia com fer-lo (amb la recepta que faig jo), així que jo he acabat de fer el dinar. Després de dinar hem anat fora de casa, sota els porxos, a connectar-nos a internet i aleshores he pensat dutxar-me i anar a estudiar… Ben fet! Tarda molt ben aprofitada! Fins les 21.00h a la biblioteca estudiant! Sí, senyora! Així ja no passaria penes aquesta nit quan sortís de festa!
I sí, sí, hem sopat i les dues hem anat direcció la Piazza Maggiore, que hi havia concert de 4 grups, entre ells en Cisco dels Modena City Ramblers ( molt guai) i els Banda Bassotti.
Un cop acabat el concert (on ens hem trobat amb l’Ana, l’Alba, la Blanca i altres amics) he trobat també la Roser, Paloma i Laura de València. Els hem dit que anàvem a piazza Santo Steffano i que després aniríem a la festa de via Zamboni, però al final, després de tocar la guitarra, veure com ballaven la tarantella i ballar una mica, hem tornat cap a casa...
I sí, sí, hem sopat i les dues hem anat direcció la Piazza Maggiore, que hi havia concert de 4 grups, entre ells en Cisco dels Modena City Ramblers ( molt guai) i els Banda Bassotti.
Un cop acabat el concert (on ens hem trobat amb l’Ana, l’Alba, la Blanca i altres amics) he trobat també la Roser, Paloma i Laura de València. Els hem dit que anàvem a piazza Santo Steffano i que després aniríem a la festa de via Zamboni, però al final, després de tocar la guitarra, veure com ballaven la tarantella i ballar una mica, hem tornat cap a casa...
Avanzo di cantiere - Banda Bassotti
Con le mani sento il ritmo di un cuoreche batte per me mentre sogno che non sono più soloberretti verde olivo di nuovo sopra le montagne e l'ArmataRossa che marcia verso le città combatterà egoismo e falsità Lascio i sogni sul cuscino il freddo mi sta ad aspettarepellerossa d'Italia ogni mattino vanno a fà le città spezzerà le sue catene Spartaco lo sa il futuro da solo non cambieràAnni sessanta il boom economico è per la borghesia per gli operaicamionette alla Scelba e tanta polizia '94 a Catania il sangue e la rabbia ti uscirà e chi ci dirà ancora di stare buoni da quale parte sta Dove ci portano pace e progresso chissà...chissà...? tra i sette grandi avrai come adesso la pancia VU-O-TA Il Cavaliere con i Gladiatori fa la pubblicità Stato e Mafia Impresa Italia produce povertà Servi dei servi e lacchè, ricino e manganelli non ci fannopaura i vigliacchi che gridano "A Noi!". Ma chi è...... Sono un avanzo di cantiere rifiuto della società la gente per bene il giorno va a rubare e se la prenderanno piangerà...... Regalerà i suoi anni migliori alla libertà Corto Circuito nel braccio e nel cuore = solidarietà se il qualunquismoti abbassa l'umore lui ti sorriderà se l'egoismo si affaccia al balcone il pugnopartirà Animo forte e rebel non ha rispetto per Santi e Prepotenti su macchine in divisa non sono i suoi eroi. Ma chi è...... Sono un avanzo di cantiere rifiuto della societàla gente per bene il giorno va a rubare e se la prenderanno piangerà......Sono un avanzo di cantiere rifiuto questa società che ti ringrazia a calci nel sedere e toglie il pane a chi non ce l'ha
sábado, 9 de mayo de 2009
GIORNO DI PULIZIA!
Dia de neteja!!! Avui m’he llevat amb ganes de netejar i ho he deixat tot com una patena!!!
I ara, que son les 6 de la tarda... acabo d’arribar a la biblio per estudiar... mama miaaaaa! Qué tard! perqué a les 8 he quedat amb l’Ana, la Greta i en Marc per preparar el viatge a Sicilia que tenim d’aqui a dues setmanes! Estréssssssss!!!!!!!
I ara, que son les 6 de la tarda... acabo d’arribar a la biblio per estudiar... mama miaaaaa! Qué tard! perqué a les 8 he quedat amb l’Ana, la Greta i en Marc per preparar el viatge a Sicilia que tenim d’aqui a dues setmanes! Estréssssssss!!!!!!!
viernes, 8 de mayo de 2009
LA MIA VESPA
Per fiiiiiiiiii!! Últim dia de dentista!!!!!!!!
Avui, després de 3 horetes m’han fet la reconstrucció del queixal i se suposa que no hi hauré d’anar més! Excepte per anar a fer una neteja dental, que invita Andrea! Mi dentista preferido! Jajajajaja!!!!!
Sabeu? Resulta que al juliol va a Barcelona a fer una tesina i m’ha demanat el número del mbl espanyol! Jajajajaja Lo tengo en el bote! ;)
I després, tarda d’estudi a la biblioteca! Flipeu, que aquesta biblioteca està tan sol·licitada que necessites deixar el teu carnet perquè et donin un lloc per estudiar (súper equipat, amb un ordinador i un tros de taula per tu solet! I amb internet! A veure si aprenen aquests de Sabadell i de l‘Autònoma…). I de vegades ha d’esperar perquè està plena i fins que no surti algú no pots entrar! Hi ha més de 300 cadires!!!!!!!! Aix… després diuen que els Erasmus no estudiem... :(
A les 20.00h, l’Ana i jo hem quedat amb la Roser, la Paloma i la Laura per anar a fer l’aperitiu a un parc a prop del carrer Nazario Sauro. Cada setmana la festa tracta d’un tema i avui era “La mia vespa” i el parc, ben petito que és, estava tot ple de vespes de tots colors! I nosaltres sense càmera de fotos! Que rabiaaaaaaa!!! Després ha vingut la Lara i hem anat tots a sopar un piadina al carrer del Pratelo i a la Piazza San Francesco, que està al costat. Ohhh! Quin ambient tan tranquil! Gent amb guitarres, altres amb intruments i cantant tarantes (balls i cançons tipiques del sud!!) i res, a la 1 ja hem decidit plegar veles i tornar al llitet!
Avui, després de 3 horetes m’han fet la reconstrucció del queixal i se suposa que no hi hauré d’anar més! Excepte per anar a fer una neteja dental, que invita Andrea! Mi dentista preferido! Jajajajaja!!!!!
Sabeu? Resulta que al juliol va a Barcelona a fer una tesina i m’ha demanat el número del mbl espanyol! Jajajajaja Lo tengo en el bote! ;)
I després, tarda d’estudi a la biblioteca! Flipeu, que aquesta biblioteca està tan sol·licitada que necessites deixar el teu carnet perquè et donin un lloc per estudiar (súper equipat, amb un ordinador i un tros de taula per tu solet! I amb internet! A veure si aprenen aquests de Sabadell i de l‘Autònoma…). I de vegades ha d’esperar perquè està plena i fins que no surti algú no pots entrar! Hi ha més de 300 cadires!!!!!!!! Aix… després diuen que els Erasmus no estudiem... :(
A les 20.00h, l’Ana i jo hem quedat amb la Roser, la Paloma i la Laura per anar a fer l’aperitiu a un parc a prop del carrer Nazario Sauro. Cada setmana la festa tracta d’un tema i avui era “La mia vespa” i el parc, ben petito que és, estava tot ple de vespes de tots colors! I nosaltres sense càmera de fotos! Que rabiaaaaaaa!!! Després ha vingut la Lara i hem anat tots a sopar un piadina al carrer del Pratelo i a la Piazza San Francesco, que està al costat. Ohhh! Quin ambient tan tranquil! Gent amb guitarres, altres amb intruments i cantant tarantes (balls i cançons tipiques del sud!!) i res, a la 1 ja hem decidit plegar veles i tornar al llitet!
jueves, 7 de mayo de 2009
VIA ZAMBONI de festa!
Buaaaaaaaaa!! Avui estava tan cansada que no he sentit ni el despertador!!! Així que he estat dormint fins les 3... Ufff quin matí més perdut!!
Després he estat a la biblioteca estudiant una estona per alliberar la meva consciència… XD però no funciona eh…?
I aquesta nit hi ha hagut festa a la Via Zamboni!!! El carrer darrere casa meva! I és que aquí surts de casa i et trobes la festa! Jajajaja! No em pregunteu què celebràvem ahir, però…. No importa! Un poquet de Drum&Bass al carrer fins les 4 de la matinada… Però abans de començar la festa al carrer he anat amb la Roser, en Juanjo, en Miguel i la Paloma a un bar de Via del Pratelo (un carrer històric! Era rollo la via Zamboni dels anys 70 i encara es veu gent gran alternativa pels bars del carrer).
I després de beure un “sprich”, la beguda dels aperitius, hem anat cap a la festa!
Allà ens hem trobat amb l’Enrico, el Jean Piero, l’Alessandro i la Giulia! I el Jean Piero i l’Alessandro m’han cantat tot el seu repertori en castellà passant dels Ska-P, la Bella Ciao versió de Boicot, Jarabe de Palo… jajajaja! Són súper divertits!
I nada, que la festa ha acabat a les 4h… i a dormir! Que demà toca dentista!!!!
Després he estat a la biblioteca estudiant una estona per alliberar la meva consciència… XD però no funciona eh…?
I aquesta nit hi ha hagut festa a la Via Zamboni!!! El carrer darrere casa meva! I és que aquí surts de casa i et trobes la festa! Jajajaja! No em pregunteu què celebràvem ahir, però…. No importa! Un poquet de Drum&Bass al carrer fins les 4 de la matinada… Però abans de començar la festa al carrer he anat amb la Roser, en Juanjo, en Miguel i la Paloma a un bar de Via del Pratelo (un carrer històric! Era rollo la via Zamboni dels anys 70 i encara es veu gent gran alternativa pels bars del carrer).
I després de beure un “sprich”, la beguda dels aperitius, hem anat cap a la festa!
Allà ens hem trobat amb l’Enrico, el Jean Piero, l’Alessandro i la Giulia! I el Jean Piero i l’Alessandro m’han cantat tot el seu repertori en castellà passant dels Ska-P, la Bella Ciao versió de Boicot, Jarabe de Palo… jajajaja! Són súper divertits!
I nada, que la festa ha acabat a les 4h… i a dormir! Que demà toca dentista!!!!
miércoles, 6 de mayo de 2009
NICOLETTA COSTA i festaaaaa
I avui si que ha estat una llaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaarga jornada de tirocinio!!!! Mamma mia! Deu hores!!!!!
Aquest matí he anat a trobar els bambini al cinema Rosebud de Reggio Emilia on teniem un incontro amb la Nicoletta Costa, una il·lustradora infantil italiana molt coneguda al país, m’ha recordat la Pilarín Bayés! Què entranyables les dues! I els nins li han fet preguntes sobre la seva vida com a escriptora, molt interessants, li han regalat contes que han escrit i dibuixsat ells i ella els ha regalat un punt de llibre i els ha ensenyat un dibuixos animats que fa poc els han produit.
Després hem tornat a l’escola, hem dinat, els nens han anat a dormir, que un poco más i m’adormo jo també! Quan s’han llevat han berenat i han sortit a jugar al jardí.
Aquest matí he anat a trobar els bambini al cinema Rosebud de Reggio Emilia on teniem un incontro amb la Nicoletta Costa, una il·lustradora infantil italiana molt coneguda al país, m’ha recordat la Pilarín Bayés! Què entranyables les dues! I els nins li han fet preguntes sobre la seva vida com a escriptora, molt interessants, li han regalat contes que han escrit i dibuixsat ells i ella els ha regalat un punt de llibre i els ha ensenyat un dibuixos animats que fa poc els han produit.
Després hem tornat a l’escola, hem dinat, els nens han anat a dormir, que un poco más i m’adormo jo també! Quan s’han llevat han berenat i han sortit a jugar al jardí.
I a les 16.30h hem començat una llarga reunió amb les pedagogues i les mestres de l’escola. Són reunions on escullen un tema i parlen les mestres de les tres seccions sobre aquest tema. Per exemple, avui han triat l’Assemblea. Cada parella de mestres ha ensenyat el treball que s’ha fet sobre l’assemblea, què és el que els nens diuen, què és per a ells l’assemblea, de manera que esdevé un laboratori on els mestres estudien l’efectivitat de les propostes de la pedagogia de les Scuole Comunali.
Molt interessant, la veritat! I els cuiners ens han preparat el berenar! Caram! Quins senyors berenars! Fliparíeu!!!
A les 9 arribava a Bologna i després d’una dutxa encara em quedaven forces per sortir de festa, així que quan la roser m’ha dit si volia anar a la facultat de Giurisprudenza (Dret) de via Zamboni, que hi havia una festa de Drum&Bass li he dit que volentiere! Quan ens hem cansat hem anat a la festa de Geologia, al mateix carrer i a les 2 jo ja he anat passant cap a casa… que demà tinc pràctiques!
martes, 5 de mayo de 2009
VAG61
Tornant d’una jornada de tirocinio hem anat amb les valencianes i l’Ana al Vag61 a fer l’aperitiu dels dimarts. Hi havia un ambient molt maco avui!!!! M’he trobat amb la Sara, amiga de la Roberta i en Botch, el seu nòvio amb un amic, he conegut uns bolognesos macots. Cap allà a les 21.00h les nenes volien anar a afer la cervesa gràtis al Contabali però l’Ana i jo ens hem quedat a esperar la Lara. A Les 22.30h tenien gana i hem menjat un falafel al centre i hem anat a dormir.
lunes, 4 de mayo de 2009
PRESENTACIO ASILO DELL'INFANZIA MARTIRI DI SESSO
Y llegó el día…
El dia de la presentació de les pràctiques que encara no he acabat… I una por inmensa al cos! Mai no havia estat tan nerviosa per una presentació… I no és perquè l’hagi de fer en italià, sinó per qui l’escoltarà! A part de les meves companyes de pràctioques, hi haurà la mestra de cada una de les nostres escoles i les pedagogues! Expertes en aquesta pedagogia! I no ho sé, tinc una mica la por de dir alguna cosa que no sigui o no ho sé! Que elles en saben molt d’això!!!!!!
I realment, ha estat fantàstica la presentació. He estat molt a gust, la Paola ha estat al meu costat donant-me suport i afegint coses a les meves explicacions, (realment aquí es pot apreciar el treball en grup que fan tots els membres de l’escola) i la gent que m’escoltava molt atenta, afirmant amb el cap, rient d’algunes explicacions que donava… molt bé, molt bé! I jo cada vegada em deixava anar una mica més i gesticulava molt, i parlava un italià tremendo!
I m’han felicitat per la presentació i pel meu italià! GENIAL! ;)
A la tornada he trucat a la Roser i he passat per Piazza Verdi, on eren ells fent una birreta, per acabar de relaxar-me.
Presentazione del contesto socio-culturale de la scuola
1945: Il dopoguerra. La ricostruzione.
I bambini: il futuro.
Le donne della città: “difenderemo il nostro patrimonio più caro: i nostri figli”.
1947: Nascita da l’Asilo Infantile “Martiri di Sesso”
1972: Gestione Comunale.
Partecipazione: Comitati scuola-città per i diritti dei bambini.
1972: Nuova figura: l’atelierista.
1985: 21 scuole dell’infanzia e 13 nidi.
1990-1992: “Il centro verde”
2008: Trasferimento della scuola.
Cose che mi hanno colpito
2 insegnanti per sezione
Non c’è l’ora specialistica
Il bambino come obiettivo di studio
Progettazione
Grandi spazi
Assemblea
Organizzazione degli spazi: il terzo insegnante
Organizazione dal tempo
Acoglienza
Tempo di scambio
Appello, calendario e camerieri
Responsabilità
Protagonismo
Numeri e temporalità
Esterno
Attenzione
Relazione con gli altri
Spiegare esperienze, esprimere sentimenti, emozioni, desideri
Scambio
Creare conoscenza comune e propria: non c’è la verità assoluta
Conversazione: “Cosa è un gruppo?” 28/4/2009
Insegnante – Cosa è un gruppo?
Bea – Uniti, siamo uniti.
Fede – Tutti insieme, siamo amici.
Chiara – Siamo tutti vicini a gli altri, in circolo.
Giulia – Siamo in gruppo.
Insegnante – E cosa vuole dire essere in gruppo?
Giulia – Che siamo tutti.
Elisa – Dove si fanno le cose insieme.
Jakopo – è come una squadra che va a la montagna e decide scavare.
Sara – Cuando ci diamo la mano siamo un gruppo.
Elisa – Ma anche possiamo essere un gruppeto, non solo un gruppo.
Vincenzo – Ci vuoleno tanti bambini.
Insegnante – Che numero ci vuole per essere un gruppo?
Simone – 26!
Relazione tra bambini
Rumore
Tono di voce
Compiti diversi: cooperazione
Autonomia
Pranzo
Apparecchiare
Spparecchiare
Relazione tra bambini
Ruolo dei camerieri
Risposo
Rispetto agli altri
Godere del silenzo
Tempo di rilassamento
Merenda
Pedagogia della relazione, la comunicazione, l’ascolto con strumenti più importanti che le attività e il contenuto:
Progettazione
Osservazione
Sguardo intenzionato,
attivo,
con obiettivi concretti
Processo
“Le scuole seguono i bambini, non le programmazioni”
Loris Malaguzzi
El dia de la presentació de les pràctiques que encara no he acabat… I una por inmensa al cos! Mai no havia estat tan nerviosa per una presentació… I no és perquè l’hagi de fer en italià, sinó per qui l’escoltarà! A part de les meves companyes de pràctioques, hi haurà la mestra de cada una de les nostres escoles i les pedagogues! Expertes en aquesta pedagogia! I no ho sé, tinc una mica la por de dir alguna cosa que no sigui o no ho sé! Que elles en saben molt d’això!!!!!!
I realment, ha estat fantàstica la presentació. He estat molt a gust, la Paola ha estat al meu costat donant-me suport i afegint coses a les meves explicacions, (realment aquí es pot apreciar el treball en grup que fan tots els membres de l’escola) i la gent que m’escoltava molt atenta, afirmant amb el cap, rient d’algunes explicacions que donava… molt bé, molt bé! I jo cada vegada em deixava anar una mica més i gesticulava molt, i parlava un italià tremendo!
I m’han felicitat per la presentació i pel meu italià! GENIAL! ;)
A la tornada he trucat a la Roser i he passat per Piazza Verdi, on eren ells fent una birreta, per acabar de relaxar-me.
SCUOLA MARTIRI DI SESSO
Presentazione del contesto socio-culturale de la scuola
1945: Il dopoguerra. La ricostruzione.
I bambini: il futuro.
Le donne della città: “difenderemo il nostro patrimonio più caro: i nostri figli”.
1947: Nascita da l’Asilo Infantile “Martiri di Sesso”
1972: Gestione Comunale.
Partecipazione: Comitati scuola-città per i diritti dei bambini.
1972: Nuova figura: l’atelierista.
1985: 21 scuole dell’infanzia e 13 nidi.
1990-1992: “Il centro verde”
2008: Trasferimento della scuola.
Cose che mi hanno colpito
2 insegnanti per sezione
Non c’è l’ora specialistica
Il bambino come obiettivo di studio
Progettazione
Grandi spazi
Assemblea
Organizzazione degli spazi: il terzo insegnante
Salone/piazza
Cucina
Ambienti
Sezioni
Stelier
Stanza di riposo
Bagno
Esterni
Organizazione dal tempo
Acoglienza
Tempo di scambio
Appello, calendario e camerieri
Responsabilità
Protagonismo
Numeri e temporalità
Esterno
Attenzione
Assemblea
Relazione con gli altri
Spiegare esperienze, esprimere sentimenti, emozioni, desideri
Scambio
Creare conoscenza comune e propria: non c’è la verità assoluta
Cooperazione
Sviluppo dal pensiero
Dubbi
Conoscenza e strutturazione
Rispetto e ascolto
Confronto
Sviluppo dal pensiero
Dubbi
Conoscenza e strutturazione
Rispetto e ascolto
Confronto
Conversazione: “Cosa è un gruppo?” 28/4/2009
Insegnante – Cosa è un gruppo?
Bea – Uniti, siamo uniti.
Fede – Tutti insieme, siamo amici.
Chiara – Siamo tutti vicini a gli altri, in circolo.
Giulia – Siamo in gruppo.
Insegnante – E cosa vuole dire essere in gruppo?
Giulia – Che siamo tutti.
Elisa – Dove si fanno le cose insieme.
Jakopo – è come una squadra che va a la montagna e decide scavare.
Sara – Cuando ci diamo la mano siamo un gruppo.
Elisa – Ma anche possiamo essere un gruppeto, non solo un gruppo.
Vincenzo – Ci vuoleno tanti bambini.
Insegnante – Che numero ci vuole per essere un gruppo?
Simone – 26!
Elisa – Siamo tutti noi!
Insegnante – Per essere un gruppo ci vuoleno tanti bambini, ma che più ci vuole?
Fede – Amicizia.
Chiara – Tutto insieme.
Bea – Deve aiutare alle amici.
Gerry – Simpatia.
Giulia – Gentilezza.
Luciana – Siamo una squadra perchè abbiamo il cuore e il cuore ci fa pensare.
Insegnante – Il cuore o il cervello?
Luciana – Il cervello.
Insegnante – Ma il cervello che pensa è solo el de la Luciana?
Tutti – No! Tutti!
Bea – Che si deve decidere tutti insieme.
Insegnante – Come si fa per decidere in gruppo?
Giulia – Bisogna mettersi d’acordo.
Distribuzione in piccoli gruppi
Insegnante – Per essere un gruppo ci vuoleno tanti bambini, ma che più ci vuole?
Fede – Amicizia.
Chiara – Tutto insieme.
Bea – Deve aiutare alle amici.
Gerry – Simpatia.
Giulia – Gentilezza.
Luciana – Siamo una squadra perchè abbiamo il cuore e il cuore ci fa pensare.
Insegnante – Il cuore o il cervello?
Luciana – Il cervello.
Insegnante – Ma il cervello che pensa è solo el de la Luciana?
Tutti – No! Tutti!
Bea – Che si deve decidere tutti insieme.
Insegnante – Come si fa per decidere in gruppo?
Giulia – Bisogna mettersi d’acordo.
Distribuzione in piccoli gruppi
Relazione tra bambini
Rumore
Tono di voce
Compiti diversi: cooperazione
Autonomia
Pranzo
Apparecchiare
Spparecchiare
Relazione tra bambini
Ruolo dei camerieri
Risposo
Rispetto agli altri
Godere del silenzo
Tempo di rilassamento
Merenda
Relazione tra bambini
Rumore
Tono di voce
Compiti diversi
Autonomia
Pedagogia dell’ascolto
Rumore
Tono di voce
Compiti diversi
Autonomia
Pedagogia dell’ascolto
“La pedagogia dell’ascolto è una pedagogia trasformativa: l’insegnante che ascolta accetta di cambiare se stessa relazione” Carla Rinaldi
Pedagogia della relazione, la comunicazione, l’ascolto con strumenti più importanti che le attività e il contenuto:
Progettazione
Non obiettivi ma finalità
Flessibilità
Flessibilità
Osservazione
Sguardo intenzionato,
attivo,
con obiettivi concretti
Processo
“Le scuole seguono i bambini, non le programmazioni”
Loris Malaguzzi
Documentazione
Trascrizioni
Fotografie
Giornalero
Quaderno di conversazioni
Scopo: comunicare a terzi
Valutazione
Osservazione
Confrontazione con l’équipe
Contesti per esprimere le proprie competenze
Ruolo del’adulto
Figura di riferimento
Guida
Impara
Costruttore
Motiva: il piacere de la seduzione
“La sua funzione consiste in deviare il carro e farlo camminare per altre vie. Non esiste una meglio verificazione”
Loris Malaguzzi
Partecipazione
Comunicazione
Mostra dal lavoro
Equipe
Dialogo quotidiano
Organizzazione
Segur que hi trobeu faltes, pero és tot el que he pogut fer amb l'ajuda del diccionari! ;) Espero que us hagi servit també una mica per conèixer la pedagogia que estic estudiant a Reggio Emilia, que és la rao principal per la que he vingut d'Erasmus, tot i que alguns encara no s'ho creguin...
domingo, 3 de mayo de 2009
Estudiar...!!!
ESTUDIAR, ESTUDIAR, ESTUDIARRRRRRRRRRRRRR!!
Preparant la presentació per demà…
Preparant la presentació per demà…
Qué nerviosssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss!!!!
LAVORO, lavoro, lavoro...
I avui he decidit fer tot un dia de lavoro a casa per preparar la presentació de dilluns, que me tiene locaaaaaaaaaaaaa!!!!! He fet un índex que he enviat al Max i m’ha dit que li sembla bé, així que he treballat sobre això…
sábado, 2 de mayo de 2009
Estudiar... i Piazza Santo Stefano!
Avui altre dia d’estudi!
I a la nit, fem una cerveseta a la Piazza Santo Stefano, tranquil·lement, amb l’Ana, el Julio i un amic seu d’Albània. Ens trobem amb Enrico i companyia i altres espanyols.
I después a dormir, que demà hem d’estudiar més!!!!!
I a la nit, fem una cerveseta a la Piazza Santo Stefano, tranquil·lement, amb l’Ana, el Julio i un amic seu d’Albània. Ens trobem amb Enrico i companyia i altres espanyols.
I después a dormir, que demà hem d’estudiar més!!!!!
viernes, 1 de mayo de 2009
1 de MAIG, DIA DEL TREBALLADOR!
DIA DEL TREBALLADOR!!!!
Aquest matí, bé, migdia, quan ens hem llevat, ha vingut en Jorge a dinar a casa de l’Ana. Després hem anat a fer un volt per Bologna, també amb el Luís!! ( que feia mil anys que no veia!, el novio de la Núria, de Granada)perquè feia molt bon temps i perquè l’1 de maig no et pots quedar a casa!!!! I hem trobat a la Piazza Maggiore un grup de música-teatre que parlaven de la complexitat de les lleis i de la constitució.
Després hem anat als Giardini “Azzini?” on tocaven uns quants grupets. Unes eren les “Tetes Biscottes”, uns altres els “No Money Blues Band” Increíbles!!!!! Rock&roll puro y duro i el cantant, un rastes amb traje i chaqueta! Jajajaja guapíssims! I també han ballat unes noies la taranta.
Quan ha acabat hem anat a sopar al Pizza Casa i ens hem trobat al Neptú amb la Lara, el Nicola i els seus amics i el Miguel de València per veure el concert que feien els Bandabardó, un grup molt conegut a Itàlia. No hem vist gaire pequè hem arribat que ja acabava…
I després m’ha aparegut un problema! Resulta que havia quedat amb tanta gent que no sabia amb qui anar! I l’Ana ha decidit anar a dormir, la Lara estava cansada així que també ha marxat, el Nicola i els seus amics volien anar a emborratxar-se, el Jorge i el Luís anaven a Santo Stefano i jo he decidit quedar-me amb els de Velència! Quina bona elecció!!!! Tenia ganes de trobar gent com aquesta! I res, doncs he conegut al Juanjo i altra gent de València i també hi havien la Roser, el Miguel i la Paloma, que ja els coneixia.
I quan ja deien d’anar a dormir han passat per davant el Jean Piero i l’Alessandro, els amics de l’Enrico, i m’han dit si volia anar amb ells a Santo Stefano. I evidentment, he acceptat la oferta!
Hi havia força gent asseguda pel terra, tocant la guitarreta, molt guai! I hem estat xerrant una estoneta, també hi havia la Giulia, que per cert, s’assembla molt a la meva cosina Olivia!
I res, doncs ja m’he acomiadat i he marxat a casa a dormir!
Aquest matí, bé, migdia, quan ens hem llevat, ha vingut en Jorge a dinar a casa de l’Ana. Després hem anat a fer un volt per Bologna, també amb el Luís!! ( que feia mil anys que no veia!, el novio de la Núria, de Granada)perquè feia molt bon temps i perquè l’1 de maig no et pots quedar a casa!!!! I hem trobat a la Piazza Maggiore un grup de música-teatre que parlaven de la complexitat de les lleis i de la constitució.
Després hem anat als Giardini “Azzini?” on tocaven uns quants grupets. Unes eren les “Tetes Biscottes”, uns altres els “No Money Blues Band” Increíbles!!!!! Rock&roll puro y duro i el cantant, un rastes amb traje i chaqueta! Jajajaja guapíssims! I també han ballat unes noies la taranta.
Quan ha acabat hem anat a sopar al Pizza Casa i ens hem trobat al Neptú amb la Lara, el Nicola i els seus amics i el Miguel de València per veure el concert que feien els Bandabardó, un grup molt conegut a Itàlia. No hem vist gaire pequè hem arribat que ja acabava…
I després m’ha aparegut un problema! Resulta que havia quedat amb tanta gent que no sabia amb qui anar! I l’Ana ha decidit anar a dormir, la Lara estava cansada així que també ha marxat, el Nicola i els seus amics volien anar a emborratxar-se, el Jorge i el Luís anaven a Santo Stefano i jo he decidit quedar-me amb els de Velència! Quina bona elecció!!!! Tenia ganes de trobar gent com aquesta! I res, doncs he conegut al Juanjo i altra gent de València i també hi havien la Roser, el Miguel i la Paloma, que ja els coneixia.
I quan ja deien d’anar a dormir han passat per davant el Jean Piero i l’Alessandro, els amics de l’Enrico, i m’han dit si volia anar amb ells a Santo Stefano. I evidentment, he acceptat la oferta!
Hi havia força gent asseguda pel terra, tocant la guitarreta, molt guai! I hem estat xerrant una estoneta, també hi havia la Giulia, que per cert, s’assembla molt a la meva cosina Olivia!
I res, doncs ja m’he acomiadat i he marxat a casa a dormir!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)