Bueno, bueno, bueno…
Avui he tingut visita al dentista altre cop!! Jajaja que cachondeo de dentistes que tinc! Me fan tant de riure! Parlen moltissim i em fan preguntes que no puc contestar perque tinc la boca oberta mentre ells treballen sobre la meva dent… son un cas…
Parece que la cosa avanza… pero que no avance tan rapido, que asi podre pagar un poco mas tarde!
Despres de la visita rutinaria (pk se esta convirtiendo en rutina…), he comprat unes cartolines per decorar la emva habitacio. He anat trobant retalls durant aquestes setmanes i els he enganxat tots, i he penjat alguna postal que m’ha arribat d’Andorra (gracies llunix!), i una que vaig comprar a Ferrara per a la meva col.leccio… aix! Quina ilusio que em fa! Quan vingueu porteu-me un foto especial, que la penjarem!!!!!
sábado, 21 de marzo de 2009
martes, 17 de marzo de 2009
Primer dia de practiques!
Bo, i avui ha arribat el gran dia, el primer dia a una escola comunal de Reggio Emilia!!!!! Es diu Martiri di Sesso (sexo, si xd).
Quina escola, mamma mia!!!!! Mireu, esta situada en una fraccio (que no es ni poble, ni ciutat, ni barri, no se ben be que es…) de Reggio Emilia. Una zona super tranquil.la i rodejada de herba. L’escola la van crear fa 60 anys pero aquest setembre han estrenat el nou edifici. Esta dissenyat per arquitectes, mestre, pedagogs i tots els professionals que passen per l’escola, que han treballat conjuntament per adequar l’espai a la seva funcio i a la comoditat dels infants, pares i mestres que passaran el dia a l’escola. Es tota blanca i les parets son vidreres, excepte alguna paret que dona al sud, per evitar que el sol molesti ( l’edifici esta situat segons la llum solar). A l’entrada trobem el Salone o Piazza (li diuen aixi perque es el lloc de trobada de tota la gent que frequenta l’esscola, un lloc d’intercanvi, de comunicacio). En el salone hi ha situats uns armaris (per deixar les jaquetes i motxil.les), l’espai de les disfresses, una piramide plena de miralls a l’interior i moltes taules disposades en petits grups que servexen tambe com a menjador (fliparieu com es para una taula aqui! Com un restaurant, nens! Dos plats, mantelillo, cada taula te una ampolla d’aigua de vidre…). Des del salone es pot entrar al taller, on es treballa en petits grups amb l’atelierista (tallerista), a la cuina (que esta super super neta i els cuiners son super cuidadosos, us juro que sembla un hotel!), i a les aules de la seccio de 3, 4 i 5 anys (estan dividits en grups d’edat). Les aules de les seccions de 4 i 5 anys es comuniquen des de l’interior. A cada aula hi ha una gran escala que et porta a un espai (es treballa per espais en aquestes escoles) i entre aquests espais hi ha una habitacio plena de matalassos amb els llençols i mantes de cada infant (cadascu te el seu) on fan la migdiada d’1 a 3 de la tarda. Com dic, l’aula esta plena d’espais (espai natural, del metall, dels missatges, de la pintura, de les contruccions, de la taula de llum…) i cada mati, despres de l’assemblea, cada infant decideix on vol anar a treballar.
Bo, ara us he fet una idea general de com es l’escola pero mes endavant explicare en que consisteix cada una d’aquestes coses, ok? Perque tot te una rao i una especial importancia ja que esta pensat col.lectivament per a treballar coses diverses i enfocat per a l’aprenentatge (tant dels infants com dels adults que els acompanyen).
Una ultima cosa es dir que les escoles comunals de Reggio Emilia son conegudes com a laboratoris ( no en el mal sentit de la paraula). Son concebudes com a laboratoris perque es treballa amb els infants indagant que es el que aprenen, com aprenen, i aixo nomes es pot saber utilitzant la pedagogia de l’escolta, observant, documentant, es a dir, fotografiant, gravant i apuntant tot allo que diuen, i despres analitzar-ho.
La uni ha estat molt interessant avui. A metodologia del lavoro di gruppo hem fet el joc de trair deu objectes en cas de catastrofe. Els deu objectes imprescindibles que agafaries si tinguessis temps d’anar a casa i agafar-los. Primer es fa individulament i despres en parelles, grups de 4, 8 … Ja l’he fet 3 cops… pero avui ha estat interessant tambe perque hem posat emfasi en la manera en com cada grup ha decidit quins objectes agafar, en les estrategies de convenciment, en si ens fixavem en la qualitat o en la quantitat, … molt curios!
Que suenyo, por diossssssssssssss!!!!!!!!!
Quina escola, mamma mia!!!!! Mireu, esta situada en una fraccio (que no es ni poble, ni ciutat, ni barri, no se ben be que es…) de Reggio Emilia. Una zona super tranquil.la i rodejada de herba. L’escola la van crear fa 60 anys pero aquest setembre han estrenat el nou edifici. Esta dissenyat per arquitectes, mestre, pedagogs i tots els professionals que passen per l’escola, que han treballat conjuntament per adequar l’espai a la seva funcio i a la comoditat dels infants, pares i mestres que passaran el dia a l’escola. Es tota blanca i les parets son vidreres, excepte alguna paret que dona al sud, per evitar que el sol molesti ( l’edifici esta situat segons la llum solar). A l’entrada trobem el Salone o Piazza (li diuen aixi perque es el lloc de trobada de tota la gent que frequenta l’esscola, un lloc d’intercanvi, de comunicacio). En el salone hi ha situats uns armaris (per deixar les jaquetes i motxil.les), l’espai de les disfresses, una piramide plena de miralls a l’interior i moltes taules disposades en petits grups que servexen tambe com a menjador (fliparieu com es para una taula aqui! Com un restaurant, nens! Dos plats, mantelillo, cada taula te una ampolla d’aigua de vidre…). Des del salone es pot entrar al taller, on es treballa en petits grups amb l’atelierista (tallerista), a la cuina (que esta super super neta i els cuiners son super cuidadosos, us juro que sembla un hotel!), i a les aules de la seccio de 3, 4 i 5 anys (estan dividits en grups d’edat). Les aules de les seccions de 4 i 5 anys es comuniquen des de l’interior. A cada aula hi ha una gran escala que et porta a un espai (es treballa per espais en aquestes escoles) i entre aquests espais hi ha una habitacio plena de matalassos amb els llençols i mantes de cada infant (cadascu te el seu) on fan la migdiada d’1 a 3 de la tarda. Com dic, l’aula esta plena d’espais (espai natural, del metall, dels missatges, de la pintura, de les contruccions, de la taula de llum…) i cada mati, despres de l’assemblea, cada infant decideix on vol anar a treballar.
Bo, ara us he fet una idea general de com es l’escola pero mes endavant explicare en que consisteix cada una d’aquestes coses, ok? Perque tot te una rao i una especial importancia ja que esta pensat col.lectivament per a treballar coses diverses i enfocat per a l’aprenentatge (tant dels infants com dels adults que els acompanyen).
Una ultima cosa es dir que les escoles comunals de Reggio Emilia son conegudes com a laboratoris ( no en el mal sentit de la paraula). Son concebudes com a laboratoris perque es treballa amb els infants indagant que es el que aprenen, com aprenen, i aixo nomes es pot saber utilitzant la pedagogia de l’escolta, observant, documentant, es a dir, fotografiant, gravant i apuntant tot allo que diuen, i despres analitzar-ho.
La uni ha estat molt interessant avui. A metodologia del lavoro di gruppo hem fet el joc de trair deu objectes en cas de catastrofe. Els deu objectes imprescindibles que agafaries si tinguessis temps d’anar a casa i agafar-los. Primer es fa individulament i despres en parelles, grups de 4, 8 … Ja l’he fet 3 cops… pero avui ha estat interessant tambe perque hem posat emfasi en la manera en com cada grup ha decidit quins objectes agafar, en les estrategies de convenciment, en si ens fixavem en la qualitat o en la quantitat, … molt curios!
Que suenyo, por diossssssssssssss!!!!!!!!!
lunes, 16 de marzo de 2009
Claqué als Giardini Marguerita
I si, si, a les dues del migdia em vaig despertar com si res…
Ahir havia enviat a la Lara, una noia a la que vaig escriure abans de venir a Bologna perque el Guillem Alonso ( un crack del claqué) m’havia donat el seu contacte. Li vaig escriure el mail per preguntar-li si sabia d’alguna escola a Bologna, pero despres no me’n vaig enrecordar mes. Doncs resulta que a les 7 del mati, tornant de festa, de m’acudeix d’enviar-li un sms per dir-li si avui diumenge volia anar als Giardini Marguerita a ballar claqué. I quan m’he llevat he vist el seu missatge dient que vale! I ens hem trobat alla. Ha estat fantastic! Han vingut la Urana i l’Alex, un noi i una noia que tambe ballen claqué ( amb un nivell mes avançat que el meu), amb una taula de fusta, un disckman i uns altaveus. I vinga, que hem estat ballant tota la tarda alla, fent improvisacions, ells mes que jo perque encara no estic preparada per aixo… I la gent passava i feia corrillo, i alguns preguntaven com podien aprendre a fer-ne. Us explico, aqui a Italia no es gaire conegut aixo del claqué. Si a vosaltres us va semblar estrany la primera vegada que us vaig dir que volia apuntar-me a fer-ne, imagineu-vos els italians quan els dius que fas claqué quina cara fan… xd
Total, que d’aquesta manera, la Lara (que es profe de claqué en una escola de Bologna, nomes hi ha una escola que en facin) va aconseguir una noia mes! I quina tia, la Lara!!! Es encantadora!!!! I te unes ganes de fer tantes coses!!! I aixi doncs, em va encaramelar perque anes dimecres a provar les seves classes, i perque dissabte fes un stage de claqué amb la gran Laia Molins!!!
Aix… esta molt contenta d’haver-me trobat, pero jo encara mes!!! Ja donava per perdut el tema de trobar una escola de dansa per fer claque a bologna, despres de preguntar a tanta gent i a tants llocs… i ara he triomfat!!!!!!!
Despres d’una gran tarda, el Miguel de Valencia m’ha dit que estava al bar dels Jardins i hem anat amb la Sandra, l’Andrea i en Marc a fer un beure. Resulta que hi havia un munt de penya i les noies portaven malabars. Oleeeeee! Una altra cosa a fer un diumenge a la tarda! Iuhuuuu!! Nenes, em portareu les meves boleas? Gracies!!!!!!
I ara a dormir, que dema a les 6.30h em llevo per anar a escola, per arribar a les 9h!!!! Tren a les 7.30h, arribada a Reggio, agafo un bus fins a la uni i despres un altre fins a l’escola! Dios mio, que sacrificio mas grande que estoy haciendo! Els que em coneixeu ja sabeu perque ho dic!
Ahir havia enviat a la Lara, una noia a la que vaig escriure abans de venir a Bologna perque el Guillem Alonso ( un crack del claqué) m’havia donat el seu contacte. Li vaig escriure el mail per preguntar-li si sabia d’alguna escola a Bologna, pero despres no me’n vaig enrecordar mes. Doncs resulta que a les 7 del mati, tornant de festa, de m’acudeix d’enviar-li un sms per dir-li si avui diumenge volia anar als Giardini Marguerita a ballar claqué. I quan m’he llevat he vist el seu missatge dient que vale! I ens hem trobat alla. Ha estat fantastic! Han vingut la Urana i l’Alex, un noi i una noia que tambe ballen claqué ( amb un nivell mes avançat que el meu), amb una taula de fusta, un disckman i uns altaveus. I vinga, que hem estat ballant tota la tarda alla, fent improvisacions, ells mes que jo perque encara no estic preparada per aixo… I la gent passava i feia corrillo, i alguns preguntaven com podien aprendre a fer-ne. Us explico, aqui a Italia no es gaire conegut aixo del claqué. Si a vosaltres us va semblar estrany la primera vegada que us vaig dir que volia apuntar-me a fer-ne, imagineu-vos els italians quan els dius que fas claqué quina cara fan… xd
Total, que d’aquesta manera, la Lara (que es profe de claqué en una escola de Bologna, nomes hi ha una escola que en facin) va aconseguir una noia mes! I quina tia, la Lara!!! Es encantadora!!!! I te unes ganes de fer tantes coses!!! I aixi doncs, em va encaramelar perque anes dimecres a provar les seves classes, i perque dissabte fes un stage de claqué amb la gran Laia Molins!!!
Aix… esta molt contenta d’haver-me trobat, pero jo encara mes!!! Ja donava per perdut el tema de trobar una escola de dansa per fer claque a bologna, despres de preguntar a tanta gent i a tants llocs… i ara he triomfat!!!!!!!
Despres d’una gran tarda, el Miguel de Valencia m’ha dit que estava al bar dels Jardins i hem anat amb la Sandra, l’Andrea i en Marc a fer un beure. Resulta que hi havia un munt de penya i les noies portaven malabars. Oleeeeee! Una altra cosa a fer un diumenge a la tarda! Iuhuuuu!! Nenes, em portareu les meves boleas? Gracies!!!!!!
I ara a dormir, que dema a les 6.30h em llevo per anar a escola, per arribar a les 9h!!!! Tren a les 7.30h, arribada a Reggio, agafo un bus fins a la uni i despres un altre fins a l’escola! Dios mio, que sacrificio mas grande que estoy haciendo! Els que em coneixeu ja sabeu perque ho dic!
domingo, 15 de marzo de 2009
FERRARA, POGGIO RENATICO i Festa Irlandesa
Bo, de bon principi vam quedar la Sandra, en Marc i jo per anar a visitar Ferrara a les 9.30 al bus. El van perdre i van arribar a les 10 a l’estacio de trens… quan just havia passat el tren… aixi que vam haver d’esperar una horeta per pillar el seguent, tot fent un cafe.
No vam comprar bitllet perque quasi mai passa el revisor i valia 3,80€… Aixi que vam pujar al tren, i vam pensar que podiem anar vigilant a cada parada per on venia el revisor, i controlar si haviem de seguir caminant vagons endavant o sortir i deixar el revisor darrere. Total, que anava vigilant jo, cada cinc minuts el tren feia una parada… quan ja em va veure un parell de cops el revisor va començar a vigilar en Marc. Estavem en un vago on la porta per entrar desde el vago anterior no funcionava, aixi que si el revisor venia havia de baixar del tren i entrar per la porta al nostre vago… Tot just el Marc treu el cap en una parada i diu que esta molt a prop… aixi que decidim baixar del tren, caminar una mica enrere i entrar en un altre vago on el revisor ja havia passat. Con estas que baixem i el revisor no ens treu la mirada per res! I no vam poder pujar al tren! I vam quedar tirats en un poble! Haviem d’esperar el seguent, que passava en una hora i mitja… La Sandra i en Marc van comprar el bitllet fins a Ferrara que valia 1’70€ i jo no perque la maquina no acceptava bitllets. Aixi doncs, ens trobavem al poble de Poggio Renatico (cagat’hi amb el nom…). Vam passejar, vam visitar les poques coses que tenia el poble i ens va sobrar una hora per perdre el temps…
Quan per fi va arribar el tren, no us ho creureu pero, pugem al tren i en cinc minuts arribem a Ferrara! Tocate! Ens hagues donat temps a arribar a la ciutat abans que passes el revisor amb l’altre tren! En fi… un cop a Ferrara caminem cap al castell per visitar-lo. Per fora es precios, pero per dintre, de moment, no ho sabrem perque costa 7 euros… Al costat del castell havien posat un mercat de dolços i menjars tipics d’italia mentre nosaltres menjavem un entrepa al costat… Despres vam començar a fer la ruta medieval de la ciutat, visitant la Catedral (Duomo), mil esglesies super lletges per fora (son de mahons… a quien se le ocurrio tal brillante idea…?), la muralla, uns preciosos parcs… be, no es una ciutat tan bonica com m’imaginava pel que m’havien dit pero no esta mal…
Una anecdota del dia: entrem a la basilica de San Francesco, super bonica i senzilla per dintre i tot just comença la misa. Pero el cura arriba al micro partint-se el cul, mirant a tot arreu, girant-se, aguantant-se el riure, pero petant-se el cul eh? I nosaltres al final de tot partint-nos d’ell, con la lagrimilla, mentre la gent seguia la misa AMEN, AMEN, que el cura no parava de repetir les mateixes frases tota l’estona. Increible!!!!! Lo nunca visto ni imaginado!
Cap a les 7 vam agafar el tren de tornada.
Quan vaig arribar a casa, la Roby havia convidat els coleguis a sopar a canvi que ens muntessin les cadires que vam comprar a l’Ikea la primera setmana que vaig arribar… imaginate que ganas de montar-las nosotras!
L’Stefano va portar dos vinillos super bons, un de la seva terra, de la Foggia, no se si s’escriu aixi, una regio del sud. Llavors em va trucar la Sandra per anar a prendre algo en un pub irlandes, i quan era al pub em va trucar la Roby per anar a la Festa Irlandesa. I por supuesto, alla fui! Bua, quina nit mes xula! Vam estar escoltant els grups folk, despres vam anar a l’Estragon a ballar musiqueta variada, entre elles cançons tradicionals italianes ( que la Roby i l’Stefano em van ensenyar com es ballen) i despres em va trucar l’Enrico, que estava ballant amb els seus amics a la Festa Irlandesa, aixi que vaig anar una estona amb ells.
No vam comprar bitllet perque quasi mai passa el revisor i valia 3,80€… Aixi que vam pujar al tren, i vam pensar que podiem anar vigilant a cada parada per on venia el revisor, i controlar si haviem de seguir caminant vagons endavant o sortir i deixar el revisor darrere. Total, que anava vigilant jo, cada cinc minuts el tren feia una parada… quan ja em va veure un parell de cops el revisor va començar a vigilar en Marc. Estavem en un vago on la porta per entrar desde el vago anterior no funcionava, aixi que si el revisor venia havia de baixar del tren i entrar per la porta al nostre vago… Tot just el Marc treu el cap en una parada i diu que esta molt a prop… aixi que decidim baixar del tren, caminar una mica enrere i entrar en un altre vago on el revisor ja havia passat. Con estas que baixem i el revisor no ens treu la mirada per res! I no vam poder pujar al tren! I vam quedar tirats en un poble! Haviem d’esperar el seguent, que passava en una hora i mitja… La Sandra i en Marc van comprar el bitllet fins a Ferrara que valia 1’70€ i jo no perque la maquina no acceptava bitllets. Aixi doncs, ens trobavem al poble de Poggio Renatico (cagat’hi amb el nom…). Vam passejar, vam visitar les poques coses que tenia el poble i ens va sobrar una hora per perdre el temps…
Quan per fi va arribar el tren, no us ho creureu pero, pugem al tren i en cinc minuts arribem a Ferrara! Tocate! Ens hagues donat temps a arribar a la ciutat abans que passes el revisor amb l’altre tren! En fi… un cop a Ferrara caminem cap al castell per visitar-lo. Per fora es precios, pero per dintre, de moment, no ho sabrem perque costa 7 euros… Al costat del castell havien posat un mercat de dolços i menjars tipics d’italia mentre nosaltres menjavem un entrepa al costat… Despres vam començar a fer la ruta medieval de la ciutat, visitant la Catedral (Duomo), mil esglesies super lletges per fora (son de mahons… a quien se le ocurrio tal brillante idea…?), la muralla, uns preciosos parcs… be, no es una ciutat tan bonica com m’imaginava pel que m’havien dit pero no esta mal…
Una anecdota del dia: entrem a la basilica de San Francesco, super bonica i senzilla per dintre i tot just comença la misa. Pero el cura arriba al micro partint-se el cul, mirant a tot arreu, girant-se, aguantant-se el riure, pero petant-se el cul eh? I nosaltres al final de tot partint-nos d’ell, con la lagrimilla, mentre la gent seguia la misa AMEN, AMEN, que el cura no parava de repetir les mateixes frases tota l’estona. Increible!!!!! Lo nunca visto ni imaginado!
Cap a les 7 vam agafar el tren de tornada.
Quan vaig arribar a casa, la Roby havia convidat els coleguis a sopar a canvi que ens muntessin les cadires que vam comprar a l’Ikea la primera setmana que vaig arribar… imaginate que ganas de montar-las nosotras!
L’Stefano va portar dos vinillos super bons, un de la seva terra, de la Foggia, no se si s’escriu aixi, una regio del sud. Llavors em va trucar la Sandra per anar a prendre algo en un pub irlandes, i quan era al pub em va trucar la Roby per anar a la Festa Irlandesa. I por supuesto, alla fui! Bua, quina nit mes xula! Vam estar escoltant els grups folk, despres vam anar a l’Estragon a ballar musiqueta variada, entre elles cançons tradicionals italianes ( que la Roby i l’Stefano em van ensenyar com es ballen) i despres em va trucar l’Enrico, que estava ballant amb els seus amics a la Festa Irlandesa, aixi que vaig anar una estona amb ells.
Despres vaig tornar amb la Roby, l’Stefano, la Sara i en Botch (el novio de la Sara) a l’Estragon. I vam estar fins les 5 del mati, que ja ens van fer fora.
I caminant, caminant, de tornada, la Roby demana un mocador a uns nois que hi havia per alla parats al descampat perque volia fer pipi. Va resultar que eren valencians, aixi que vaig començar a parlar amb ells. I aixi vaig coneixer en Miguel i la resta, que no recordo com es diuen… i tot el cami de tornada vaig estar parlant amb en Miguel mentre la Roby intentava lligar-se l’Stefano (que no hay manera, que tio mas tonto!!!).
A les 7 del mati vam arribar a casa! I l’Stefano volia anar a esmorzar! Pero que dices! Li vaig dir que vingues a casa, que teniem moltes coses per esmorzar! Realment no tenia son pero em feien molt mal els peus i necessitava descansar…
I caminant, caminant, de tornada, la Roby demana un mocador a uns nois que hi havia per alla parats al descampat perque volia fer pipi. Va resultar que eren valencians, aixi que vaig començar a parlar amb ells. I aixi vaig coneixer en Miguel i la resta, que no recordo com es diuen… i tot el cami de tornada vaig estar parlant amb en Miguel mentre la Roby intentava lligar-se l’Stefano (que no hay manera, que tio mas tonto!!!).
A les 7 del mati vam arribar a casa! I l’Stefano volia anar a esmorzar! Pero que dices! Li vaig dir que vingues a casa, que teniem moltes coses per esmorzar! Realment no tenia son pero em feien molt mal els peus i necessitava descansar…
sábado, 14 de marzo de 2009
Visita al dentista i Festa Irlandesa
I avui… m’he posat l’alarma a les 9.30, quan tenia dentista a les 9, aixi que he arribat una hora tard… pero no passa res perque el meu dentista es un tros de pa (nomes faltaria, con la pasta que voy a soltar…), perque es un estudiant d’ultim curs i a ell l’interessa practicar. Aixi que l’Andrea, que aixi es diu l’afortunat dentista que te el plaer de coneixer la meva caries, i un altre noi que no recordo ni si em va dir el seu nom, em van fer omplir una pila de paperots abans d’iniciar la operacio… i amb la son que tenia jo, l’Andrea no parava de fer-me preguntes sobre la meva vida d’estudiant erasmus, la vida a Barcelona, etc. I jo amb la boca oberta anar fent que si o que no amb el cap…XD una situacio molt curiosa… doncs ha estat una hora posant-me anestesia, no perque sigui un estudiant pringat que no sap on posa l’anestesia… (jajaja no,no, podria passar pero no es el cas) sino perque la caries s’ha estes per tot el nervi i cada cop que em tocava una part em feia mal, aixi que ha preferit estar punxant i que se m’adormis tot. Despres han fet la operacio que havien de fer i se acabo el sufrimiento. Pero no!!! No se acabo el sufrimiento! Com que he sortit d’hora he anat a comprar pa amb la boca feta aigua de pensar que em faria uns ous fregits amb patates quan em passes el mal de queixal i se’m despertes tot. I resulta que he tingut mal tooooota la tarda, tota la nit i part del dia seguent… dios!!! Quin mal! Crec que el mal de queixal es el pitjor mal que es pot tenir. I encima muerta de hambre i sense poder menjar res… Que mal!!!
Bo, malgrat el mal, el meu cos encara tenia ganes de festa, aixi que he trucat la Sandra per convidar-la a la Fira Irlandesa que fan a Bologna aquests dies. I hi hem anat amb ella i el Marc. Pero resulta que la maldita fiesta esta situada en un parc a 40 minuts del centre caminant. Jo pensava que era a prop pel que havia vist en el cartell, i la penya anava en cotxe, i nosaltres caminant per sota d’una autopista, en un lloc rollo poligon industrial… jajaja que cachondeo! Llavors vam arribar i havien muntat una carpa on s’hi allotja la Festa Irlandesa amb bars per veure cervesa i menjar plats tipics del pais, on feien balls tradicionals i tocaven grups folk. I davant d’aquesta carpa hi ha el centre social Estragon on fan concerts de grups famosillos italians que valien 10 euros. Asi que tuvimos que abstenernos de estos conciertillos i vam estar escoltant musiqueta folk. A la Sandra encara li agradava pero el Marc estava bastant rallat i cansat… aixi que li vaig dir si volia marxar a casa i evidentment va acceptar la oferta. Una llastima perque se que amb les meves nenes hagues estat brutal la festaaaaaaaa!!!!
Ah! I tambe hi ha paradetes de coses artesanes i vaig coneixer la noia de la parada de coses fetes amb feltre, pero el feltre que es fa a ma (amb sabo i tal, com diu en el meu llibre que vaig comprar). I parlant parlant veig que es d’un poble autogestionat! Toma ia! Ajajjaja I li vaig preguntar on era, em va donar una targeta i em va dir que faria un curs a l’estiu per aprendre a treballar aquest feltre. Asi que creo que alla iremos! Algu s’hi apunta? ;)
viernes, 13 de marzo de 2009
Tinc escola comunal a Reggio Emilia!
Aquest mati m’he llevat a les 6.30 per agafar el tren de les 7.30h (cosa que ara haure de fer gairebe cada dia…) amb la Greta i la Sara, dues noies que estudien a la uni de Bologna, pero que fan practiques a Reggio. Haviem d’anar a una mena de reunio amb totes les noies que fan practiques a Reggio, que explicarien i intercnaviarien experiencies i dubtes que sorgeixen mentre es fan les practiques. Resulta que en la trobada erem ensenyants (com es diuen els mestres), pedagogs, tutors de practiques i practicants. Han estat parlant de com es treballa a les escoles comunals de Reggio, les noies han compartit els seus dubtes i han explicat allo que mes els ha impressionat. Els mestres i pedagogs han compartit tambe experiencies i han preguntat a les noies perque creien que es treballava d’aquella manera, per tal d’aprofundir una mica. Ha estat una experiencia super enriquidora, perque era com una conferencia amb grans professionals, pero en la que podiem participar i dir la nostra i ells mai tampoc donaven una resposta unica i vertadera, sino que tot eren opinions i explicacions perque cadascu contrueixi el seu propi concepte (com es fa amb els infants).
I resulta que justament, en l’escola on s’ha fet la trobada, sera la meva primera escola de practiques! Es genial! Esta en una fraccio de Reggio Emilia (no es un altre poble, sino una part de Reggio, una mica mes a les afores, que sembla un altre poble, pero que comparteixen ajuntament), en una zona tranquil.lissima, envoltada de gespa per tot arreu, les parets son totes de grans vidres, tant les interiors com les exteriors, de manera que tot es pot veure. Tenen un espai grandissims. Sembla una casa, entres i et trobes com un rebedor amb taules i cadires disposades per treballar en grup, que fan servir de menjador (mengen amb estovalles, plats de ceramica, gots de vidre, tot molt cuidat), despres hi ha la cuina on hi treballa una gent molt curosa. Despres tenen les classes, que es comuniquen entre elles. Entres en una classe, super espaiosa i amb mil recursos, puges unes escales que tenen i vas a parar a un espai ambientat en algun tema, com per exemple el mar, amb molts materials relacionats on els infants poden experimentar. Al costat hi ha uns passadissos on hi ha els llits per fer la migdiada o per quan els infants estan cansats, i si baixes les escales de l’altra banda pots anar a l’altra classe.
Bua, m’encanta!!!! Ja us posare fotos mes endavant i fare explicacions mes concretes, sobretot per aquestes mestres que llegiu el blog.
I nit de festa!!! Aquest cop al Corto Maltese, on punxava rumbeta en Julio, un colega de l’Ana. Anda que no!!! Us podeu imaginar com he gaudit, no? Jajajja Quant de temps!!! I hem conegut a mes gent al local. A mes, result que els dijous fan de 00.00h a 01.30h, sagria gratis per Erasmus. I vingaaaaaa! Hem fet una reserva, perque nomes arribar hem anat a demanar tres gots cadascuna per tenir de reserva, i vinga a ballar i a riure!!! I la Roby tambe ha vingut!
I resulta que justament, en l’escola on s’ha fet la trobada, sera la meva primera escola de practiques! Es genial! Esta en una fraccio de Reggio Emilia (no es un altre poble, sino una part de Reggio, una mica mes a les afores, que sembla un altre poble, pero que comparteixen ajuntament), en una zona tranquil.lissima, envoltada de gespa per tot arreu, les parets son totes de grans vidres, tant les interiors com les exteriors, de manera que tot es pot veure. Tenen un espai grandissims. Sembla una casa, entres i et trobes com un rebedor amb taules i cadires disposades per treballar en grup, que fan servir de menjador (mengen amb estovalles, plats de ceramica, gots de vidre, tot molt cuidat), despres hi ha la cuina on hi treballa una gent molt curosa. Despres tenen les classes, que es comuniquen entre elles. Entres en una classe, super espaiosa i amb mil recursos, puges unes escales que tenen i vas a parar a un espai ambientat en algun tema, com per exemple el mar, amb molts materials relacionats on els infants poden experimentar. Al costat hi ha uns passadissos on hi ha els llits per fer la migdiada o per quan els infants estan cansats, i si baixes les escales de l’altra banda pots anar a l’altra classe.
Bua, m’encanta!!!! Ja us posare fotos mes endavant i fare explicacions mes concretes, sobretot per aquestes mestres que llegiu el blog.
I nit de festa!!! Aquest cop al Corto Maltese, on punxava rumbeta en Julio, un colega de l’Ana. Anda que no!!! Us podeu imaginar com he gaudit, no? Jajajja Quant de temps!!! I hem conegut a mes gent al local. A mes, result que els dijous fan de 00.00h a 01.30h, sagria gratis per Erasmus. I vingaaaaaa! Hem fet una reserva, perque nomes arribar hem anat a demanar tres gots cadascuna per tenir de reserva, i vinga a ballar i a riure!!! I la Roby tambe ha vingut!
Quan hem sortit d’alla ens hem vist amb l’Enrico. L’Anna, l’Alba i la Roby han anat a dormir i la Sandra, l’Andrea, l’Enrico i jo hem anat a la Piazza Verdi, on hem tingut una altra super conversa politica. Jajajaja! Pero ha estat molt be, aquesta vegada. A les 5.30 ja no podiem mes i hem anat a dormir.
jueves, 12 de marzo de 2009
Maldito dinero...
Avui dia de lamentacio economica… Socorroooooooooo!!! Esta gente que me tiene que pagar la beca, que vaya espavilandooooo!! Per cert, sabeu que els catalans som uns pringats amb aixo de les beques Erasmus? Un catala cobra 200 euros, i gracies al mes.Voleu saber quant cobra un valencia? 400 euros, Un murcia? 500 euros Un andalus? 700, 800 euros!!!! Pero que conyo esta pasando en Catalunya!? Donde van a parar mis inversiones en los impuestos? Que mala ostia que em pilla quan penso aixo…
I per arreglar-ho tot, Trenitalia s’emporta la palma en retards dels trens. Pitjor que la Renfe!!! Avui he trigat una hora i mitja per arribar de Bologna a Reggio Emilia, quan un trajecte normal dura 40 minuts. I a mi quien me recupera las clases? Con lo puesta que estoy! Que no falto a cap!!!!
Pero aquesta tarda s’ha equilibrat la balança. Resulta que quan ha acabat la classe de metodo dil lavoro di gruppo, he anat a parlar amb el profe a preguntar-li com es diu la web del seu grup de teatre per veure quins dies actuaven (www.teatrodellopresso.it). Total, que xerrant, xerrant em diu que dimarts que ve fan una presentacio d’un laboratori, que crec que es un taller, pero a Bologna. I li he dit que jo visc a Bologna. Ah! Doncs fantastic! Li he dit que si sabia on podia apuntar-me a fer teatre d’aquest tipus a Bologna i m’ha dit que parlara amb el seu colega per veure si li sembla be que m’afegeixi al grup, perque diu que veu en els meus ulls que se’m dona be el teatre (vaia tela…)
Total, que al final hem quedat que dimarts quan acabem la classe me’n vaig amb ell en cotxe a Bologna, al centre social on actuen i em relaciono una mica amb aquella gent. Que xulo, no???!!! Estic moooooolt emocionada! Uf! Se m’ha obert una altra porta! ;)
I per arreglar-ho tot, Trenitalia s’emporta la palma en retards dels trens. Pitjor que la Renfe!!! Avui he trigat una hora i mitja per arribar de Bologna a Reggio Emilia, quan un trajecte normal dura 40 minuts. I a mi quien me recupera las clases? Con lo puesta que estoy! Que no falto a cap!!!!
Pero aquesta tarda s’ha equilibrat la balança. Resulta que quan ha acabat la classe de metodo dil lavoro di gruppo, he anat a parlar amb el profe a preguntar-li com es diu la web del seu grup de teatre per veure quins dies actuaven (www.teatrodellopresso.it). Total, que xerrant, xerrant em diu que dimarts que ve fan una presentacio d’un laboratori, que crec que es un taller, pero a Bologna. I li he dit que jo visc a Bologna. Ah! Doncs fantastic! Li he dit que si sabia on podia apuntar-me a fer teatre d’aquest tipus a Bologna i m’ha dit que parlara amb el seu colega per veure si li sembla be que m’afegeixi al grup, perque diu que veu en els meus ulls que se’m dona be el teatre (vaia tela…)
Total, que al final hem quedat que dimarts quan acabem la classe me’n vaig amb ell en cotxe a Bologna, al centre social on actuen i em relaciono una mica amb aquella gent. Que xulo, no???!!! Estic moooooolt emocionada! Uf! Se m’ha obert una altra porta! ;)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)