martes, 24 de febrero de 2009

... que un bon dia va creuar el mar!

Milà, dissabte 21 de febrer de 2009...

"Ens aixequem amb l'esquena mig cruixida (per no dir altres coses) i maleïnt les nenes que a la matinada han fet molt de xivarri i ens han despertat a les 6:00 am. La gent ja no té escrúpols. Ens espera un esmorzar ranci d'alberg, el qual consta de torrades amb mantega acompanyades d'aigua amb colorant a gust de taronja (el qual tenen la barra d'anomenar "Orange Juice") i d'un cafè que sembla aigua amb pols marrona. No, no saben el què és un bon esmorzar. Després d'aquest formidable àpat, amb el què algunes també han decidit provar els cereals rancis amb llet; ens decidim a abandonar aquella stanzza per anar cap a visitar la catedral de Milà, de la qual ens han parlat tan bé i ens han recomanat tantes persones.


Decidim, després de pujar i baixar totes les escales de metro amb el monstre de 32 kg de la protagonista de la història erasmica, deixar les maletes en el "deposite di bagagli" (o algo per l'estil) de l'estació central de Milà i així, repossar una mica d'aquesta tortura del carrateig de les maletes amunt i avall. Per sorpresa nostre al arribar al dipòsit, després de passejar-nos per tota l'estació en "su búsqueda", trobem una petita clàusula en les condicions d'aquell "antro" que diu que només es poden guardar les maletes de fins a 20 kg. Ehem... sí... preguntem per què és així i ens diuen que és una llei d'aquell formidable país... esclar!

Total, que cansades i una mica enfurismades optem per comprar el bitllet de 24 magnífics eurets pel tren que ens portarà cap a Bolonya. Que per cert... confirmem que el preu no és tan descarat quan pugem el tren i veiem que és formidable per fer una becaineta, d'aquelles que et rennoven tant.


Arribem a Bolonya, després de passar per la parada de Reggio Emilia, i una pobra vista ens invadeix els ulls... ens sembla que Bolonya no és tan maca com ens esperàvem, però bé... diuen que tot és segons com ho enfoquis!!! Així que baixem del tren i esperem aviam si trobem el Jorge (l'amic cibernètic disposat a acollir la Laia durant els primers dies italians, el qual no hem vist mai i no en tenim cap foto). Després de fer algunes uposicions i d'adonar-nos que això de no veure'l abans ni en imatge és bastant poc responsable, veiem entrar un noi tot estressat amb la bicicleta i un palestí. Decidit! Aquest segur que és el Jorge! I evidentment... resulta ser-ho! Es presenta i acte seguit ens explica alguns aspectes importants a saber sobre Bolonya, com que el bus no es paga (sí que es paga, però ningú ho fa, ja que es pot entrar per darrere i no es paga al conductor sinó que has de comprar tu el bitllet i només si passa el revisor és validat que has pagat... i casualment si et pilla el revisor la multa te l'envien a Espanya, cosa que mai arriba.... així que en teoria, no hi ha problema). També ens comenta l'aspecte de robar bicicletes (ja us ho explicarà la Laia més endavant) i totes les poques normes que hi ha a la ciutat de l'erasmus.

Després de totes aquestes explicacions ens diu que pugem el bus número 25 i que baixem a la parada "Mengoli" on ens tornarem a trobar. Així ho fem... pugem el monstre de 32 kg al bus i intentem quedar-nos en un racó del fons per no molestar ningú. Sorprenentment a una parada posterior puja una senyora gran que ens diu que ho hem fet malament de posar-nos allà i que molestem. A continuació, ho comenta en italià amb una noia jove que va tota de negra (la qual és batejada per nosaltres com la "viuda negra"). Nosaltres no entenem massa el raonament de la senyora gran i creiem que no té massa raó... ella pretenia que ens posséssim al mig del passadís... sí, senyora...

Finalment a Mengoli baixem, després de les indicacions d'una bona dona espanyola (a Bolonya hi han 1900 espanyols, més o menys, entre estudiants d'erasmus i gent que hi ha anat a viure), i ens tornem a retrobar amb el Jorge, el qual ens ensenya el seu petit pis compartit amb una parella i dos estudiants més... i també, el pis que servirà per dormir a la Laia durant els primers dies. El Jorge se'l veu un noi molt legal i molt responsable, després d'aquesta estona amb ell ens sentim més tranquil·les, queda comprovat que la Laia té una flor al cul.

Deixem el monstre de 32 kg a casa el Jorge i decidim anar a dinar una pizza barata en algun bareto que ens indica el nou amic. Mentre dinem el Jorge ens comenta una mica més sobre Bolonya, els busos, el pla de Bolonya, etc. Finalment paguem i anem a buscar la parada del bus que ens ha de portar al nostre segon alberg on passarem la segona i última nit juntes a Itàlia.


Després de trobar-la, el Jorge ens abandona per anar a ajudar a un amic a robar una bicicleta i nosaltres decidim mirar una mica Bolonya... després de passejar força comprovem que Bolonya no és tan maca com ens pensàvem, però bé.. amb el temps suposem que la Laia li trobarà el seu encant. A més... tampoc hem pogut veure tant com per arribar aquesta conclusió tan dràsticament, així que decidim que el proper viatge ens la mirarem més bé i valorarem.

Finalment, agafem el bus cap a l'alberg on ens diuen que no tenen constància de la nostra reserva. Flipem! Sort que la Laia portava la confirmació i l'ensenya en el recepcionista. Se n'adonen de l'error i després d'evitar que ens separin dues en l'altre edifici i una en el central (l'alberg estava format per dos edificis separats per 200 m), anem a deixar les maletes a l'habitació que, sorprenentment, és totalment Ikea i comfortable.

Després d'això, anem a sopar a l'alberg central amb la Sandra i l'Andrea, dues espanyoles que hem conegut només arribar a l'alberg i que ens han caigut molt bé. Parlem amb elles sobre el seu erasmus, els motius, etc. I cap allà 2/4 d'11 ens disposem a tornar a l'habitació reventades i cansadíssimes. Finalment, després de posar-nos el pijama i fer les tasques d'higiene, ens adormim".

No hay comentarios:

Publicar un comentario