lunes, 30 de marzo de 2009

Beca cobrada!!!!!


Molt beeee! El dia ha començat fatal!!!! No he canviat l’hora del mobil que em serveix de despertador i m’he adormit, aixi que no he pogut anar a fer practiques! Bo, tampoc passa res, pero ja que estava conscienciada... em fot molt!!!!!!

M’acaba de trucar la meva mare donant super bones noticies!! He cobrat la beca!!!!!! Ja soc feliç i una mica mes tranquil.la!!!!!

domingo, 29 de marzo de 2009

Marxen les nenes...








Aquest mati ens hem llevat a les 11 pero amb tot plegat em sortit de casa a la una per anar a fer la visita oficial per Bologna. Els he ensenyat la Piazza Magiore, on hi ha el Neptu i la biblioteca Sala Borsa, hem passejat pels carrerons, hem vist les Dues Torres, el canal anomenat la Venecia de Bologna, ens hem perdut entre la pluja que ens acompanyava durant el mati...
Despres hem estat dinant en un bar de Via Independenza, la Nunu ha menjat la fruiteta que hem comprat, i se’ns ha fet l’hora d’anar a pillar el bus que les portaria a l’aeroport. Quina penaaaaa! Han estat molt poc temps!!! Pero necessitavem veure’ns! Moltes gracies per venir nenes!!!! M’ho he passat genial amb vosaltres i tenia moltes ganes d’ensenyar-vos la meva nova vida, a veure si les altres s’espavilen tambe! ;)
Quan he arribat a casa he netejat una mica i he posat rentadores... I dema santornemi!

- “ Alfredo, tu que haces aqui?
- Que?
- Si, que haces aqui, en la escuela, a que has venido?
- Yo? A esdtudiar.
- A estudiar que?
- Interpretacion
- Por que?
- Como que por que?
- Porque teatro? Alguna razon tendras, no? O has elegido esto como podrias haber elejido informatica.
- No, porque esto me gusta.
- El que te gusta?
- Pues el teatro, me gusta el teatro.
- Ya, y dime, para que crees que sirve toda esta historia del teatro?
- Pues no lo se, a veces creo que para mucho y otras para nada, la verdad.
- Pero tu piensas que deberia servir para algo, no?
- Si, almenos para mejorar, ser mas conscientes de nosotros mismos, no se...
- Tu no quieres mejorar una mierda.
- Que?
- Lo que has oido, tu no quieres mejorar una mierda, a ti te preocupan otro tipo de cosas. Eso es lo que te pasa ati.
- Bueno, y se puede saber a que viene todo esto ahora?
- El otro dia me faltaste al respeto, a mi y a todos los demas. Mientiendonos a todos, contandonos esa pelicula sobre tu vida. Mira, aqui no somos tus marionetas, aqui la gente se deja el pellejo, saca a relucir cosas muy jodidas de su vida, se mojan. Pero tu no, y encima pretendes cachondearte de nosotros. Eres una mierda. No tienes respeto por nada ni por nadie. Bajate del escenario, anda, bajate...
- Eso no es cierto.
- Ah, no es cierto? Que es lo que no es cierto?
- Yo no queria cachondearme de nadie.
- Pues yo pienso que si, mira, que has venido solamente a eso.
- Yo le digo que no.
- Y entonces a que has venido, me quieres decir? Vas a contestar o no?
- Sabe por que quiero hacer teatro?
- Realmente tengo muchisimo interes en saber por que has venido aqui.
- Se lo voy a decir. Quiero hacer teatro porque quiero hacer algo por mi y por los demas. Quiero hacer teatro porque creo que sirve para comunicarse entre los seres humanos, porque creo que puede ser un camino hacia el entendimiento y hacia la comprension. Por eso.
- Asi que quieres cambiar el mundo.
- Pues si, me encantaria cambiar este puto mundo! Y creo que todavia se puede cambiar.”

Escena: Por que?
Pel.licula: Noviembre














sábado, 28 de marzo de 2009

Reggio Emilia i festeta




Aquest mai ens hem llevat a les 9.30 i fins les 11.30h no hem agafat el tren cap a Reggio Emilia! Si es que, fem el que fem, sempre ens passa el mateix!! Es un defecto genetico que no se puede evitar!
Despres d’una hora (perque hem agafat el tren mes lent que hi havia!) hem arribat a la ciutat. Les he portat a veure la meva universitat, que malgrat ser dissabte era oberta (crec que obren els dissabtes totes les universitats). Quan hem arribat, hi havia uns companys de classe gravant un videoclip musical amb taaaaan poca gracia...! Total, que hem entrat i els he ensenyat les meves aules, hem jugat donant voltes amb les cadires de rodes (com les d’oficina) que tenim a les aules, ens hem fet fotos artistiques que de tant en tant ens fem (creant una situacio estatica que fotografiem, aquesta vegada era una classe avorrida i una classe interessant a la universitat). Despres hem iniciat la ruta per la ciutat, que hem anat improvisant sobre el planning que havia fet amb un mapa i una guia turistica que m’havien donat a la uni, perque la veritat es que de Reggio nomes coneixia la universitat, l’estacio i l’escola de practiques, perque no he tingut temps de visitar-la. Bo, i hem trobat botigues interessants, hem dinat en un restaurant 3 tipus de pasta diferents i una amanida, i hem intentat comprar una entrada per al musical Hair, que feien en el teatre principal de la ciutat. Ha estat una llastima perque hi havia 3 butaques pero molt separades, i sabem que ens agrada comentar la jugada quan anem a veure un espectacle...! I l’entrada ens costava 10 euros perque els menors de 25 anys tenen un 50% de descompte! No fa niente!



Força derrotades de la passejada que ens hem fotut, hem comprat una mica de menjar per fer el sopar i hem agafat el tren de tornada. Quan hem arribat a Bologna hem anat a fer un capuccino amb la Lara, la profe de claque, a la terrassa d’un bar de Via Zamboni (el carrer de les universitats, al costat de casa meva). Despres hem passat pel Pizza Casa i hem comprat dos calzone de nutella per postres, i una mica de beguda en un paki.
Aixi que hem arribat a casa i resulta que ens hem trobat un munt de menjar fet sobre la taula i a la cuina! La Roberta ens ha dit que ho havia portat la Valentina (la noia que vivia abans aqui, que ha passat dues setmanes dormint a casa perque esta treballant). Eren les restes d’un catering de categoria, que sempre es reparteixen entre els treballadors al final del dia. Aixi que hem fet una amanida i pa amb tomaquet i formatge, i hem fet un sopar de reis! (de princeps, com es diu a Italia!). Al sopar erem la Lara, l’Ana, la Roberta, les nenes i jo.
I despres de sopar, la Lara ha marxat, perque estava molt cansada ja que ha estat treballant tot el dia i dema tambe ho havia de fer, l’Ana havia d’estudiar i la Roberta esperava que la Sara aparegues per casa per sortir, aixi que la Lluna, la Nunu i jo hem anat a casa el Marc on hem fet una mica de botellon amb els seus companys de pis de Girona que han vingut a visitar-lo, la Sandra, l’Andrea, uns brasilenys, un valencia i un d’Albacete! Despres hem decidit moure’ns i anar a algun lloc, pero no sabiem ben be on anar, aixi que hem acabat altre cop al Corto Maltese... joder...! que cansinos! Pero bueno, no ha estat malament la musica... tot i que volia ensenyar-li a les nenes alguna festa en algun dels centres socials que tenim, tot i que noen sabiem de cap avui...
I ha estat molt gracios perque hem entrat amb una cervesa i el lambrusco en el bolso, que encara no ens havem acabat, hem demanat un got buit a la barra i hem fet la consumicio gratuita! Jajaja! Pero un dels cambrers ens ha vist i no parava de mirar buscant les ampolles de manera descarada, i jo patint per si li deia alguna cosa als segurates de fora que no vinguessin, m’agafessin pels braços i em fotessin una patada al cul! Jajajaja! Pero l’hem despistat i hem continuat fent la nostra! La Lluna s’ha passat la nit parlant amb els brasilenys (perque volia practicar el seu portuges per despres sorprendre els seus companys de classe portuguesos), i la Nunu i jo pululant i parlant amb tothom. Ufff! M’ha agafat una indignacio! Resulta que el d’Albacete esta estudiant educacio musical, i se m’ha acudit preguntar-li que m’expliques algunes metodologies (mala hora en la que lo hice...) i nomes em sabia dir la tradicional i que existien moltes mes pero que ara no s’enrecordava! No em puc creure que algu que estudia educacio no en tingui ni puta idea!!!! Que cony has estat fent en tres anys, tiu? Escalfar la cadira? Joder, que estas a la universitat perque vols, perque se suposa que t’agrada... i el mes trist es que sera mestre! Vaffanculo!!!!
Total, que hem acabat la nit a les 6 del mati davant una pizzeria...

viernes, 27 de marzo de 2009

Arriven les nenes!!!!


Com cada divendres, mati de dentista. Sempre m’atenen l’Andrea (un noi) i en Peter. Son dos estudiants de 4rt i 5è curs i es molt divertit perque mentre m’estan fent la intervencio en la dent xerren i xerren i xerren i em fan preguntes que nomes puc contestar amb un si o amb un no, o si ells em donen opcions de respostes trio la mes encertada afirmant amb el cap. I m’expliquen les seves aventuretes i ja m’he enterat que en Peter te ragazza i que tambe es una estudiant d’alla, que l’Andrea els caps de setmana se’n va a casa amb els seus pares i que en Peter ha estat a Barcelona. XD Riem molt!
Doncs avui resulta que en Peter havia de fer una altra cosa i l’Andrea s’ha buscat un altre assistent, una noia mooooolt cotilla! I com sempre, han vingut 50.000 estudiants i alguns professors a veure com estaven treballant. Eso parecia las Ramblas! Bo, aquesta vegada ja hem paliat el mal majoritariament i no he patit gaire. Que be! Em queden dues sessions mes per finiquitar la operacio! Iuhuuuuu! Pero com estare dues setmanes a Sabadell, perque ja he comprat els vols (aviso, del 6 al 22 soc a Sabadell!!!!), tindre mes temps per esperar la super beca!!!!
Quan he sortit del dentista he anat cap a casa i se m’ha acudit decorar una mica el pati amb unes teles de cortina que m’ha donat l’Ana i amb unes margarides de plastic que hem comprat amb la Roberta. I he cosit una tira plena de margarides per penjar-la.
Per entrar al meu pati haig de sortir de casa i obrir una porta que hi ha al davant tancada amb candau. Quan m’he posat a penjar-ho tot, he posat les claus sobre la caixa de la bici i quan he acabat he sortit del pati i he tancat amb candau, pero... m’he deixat les claus dintre!!!! I hi avia tambe les claus de casa, aixi que havia d’aprofitar d’estar el temps a casa fins que no tingues res mes a fer perque un cop fora ja no podria entrar fins que no arribes la Roberta. Quin desastre!!!!!!!
Total, que he fet les quatre coses que havia de fer i he anat a l’estacio a buscar la Lluna i la Nunu que havien arribat a Bologna!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Primera visita!!! A veure quan us animeu els altres!
I com que no teniem claus i haviem d’esperar fins les 8 de la tarda, hem fet una passejadeta pel centre de la ciutat. Despres hem anat a casa, hem sopat i hem sortit amb la Sandra, l’Andrea (no el dentista eh? L’amiga de la Sandra!) i la Roberta al Corto Maltese! Bo, no ha estat gaire res de l’altre mon i era ple de pops, que la Roberta n’ha enganxat un que no li feia gaire el pes i l’ha tornat a llençar al mar... Ens ha vingut a trobar l’Enrico i hem decidit canviar i desplaçar-nos a la Piazza Verdi a xerrar una estoneta. La Lluna i la Nunu han apres un munt de paraules en italia en un dia! Pero la paraula de la nit ha estat “magari” (potser). Es una paraula que l’Enrico utilitza força. Ell es del nord d’Italia, d’una ciutat que es diu Brescia, i te un accent molt marcat del nord (la Roberta es de Bergamo, una ciutat propera a Brescia, pero ella mira de no parlar amb la musicalitat que els caracteritza perque diu que no li agrada, pero en realitat fa molta gracia!). Total, que els ha donat per enfotre’s de l’accent de Brescia i m’han tingut al pobre Enrico tota la nit espantat! Jajajaja!

MAGAAAAAARI!

jueves, 26 de marzo de 2009

Surrealisme


Avui, tornant de les practiques m’ha passat una cosa molt curiosa... anava a l’autobus per Reggio Emilia i un senyor a començat a dir que li havien robat la cartera. Aleshores el conductor ha parat el bus, ha trucat la poli i ens ha tingut tancats fins que han arribat, i ens han registrat les bosses... manda huevos! Aixi que el tren que havia d’agafar per anar a Modena a la classe d’italia, l’he agafat tard i he arribat una hora tard a classe... sort que duren dues hores!
I despres, quan he arribat a Bologna, m’ha passat una altra cosa surrealista... Anava amb la bicileta per la Via Zamboni (de les universitats, al costat de casa) per arribar a casa i em para un poli. M’he cagat a les calces! M’ha dit que no es podia passar ni en bicicleta perque hi havia el rei de Suecia fent una visita oficial a un edifici de la universitat. Li he dit que vivia en aquell carrer, que com ho havia de fer, i m’ha dit que fes un giro (una volta) i entres per l’altra banda... aleshores m’he cagat en la mare que va parir el rei de Suecia i tota la monarquia del pais i he marxat corrents perque el poli em mirava amb cara de... tu avui no vols dormir a casa, oi?
I aquesta nit hem estat al Corto Maltese escoltant una mica de rumba! I m’he dedicat Canteca de Macao! Iuhuuuu!

miércoles, 25 de marzo de 2009

Encuentros inesperados!

Avui era a la universitat esperant per parlar amb la profe de practiques i a que no sabeu a qui he conegut? Bo, alguns ja sabeu de la seva existencia pero d’altres no… L’Ariadna Jaenada, una noia qe estudia a la UAB i que va venir al setembre, que ens haviem de coneixer per quan arribes jo, pero que despres no em contestava els mails i ja em va fer una mica de rabia… i que a mes es cosina de l’Oscar Jaenada, el prota de Noviembre!!! Juas!
Total, que es molt maca, pero aquesta setmana ja acaba la seva estada a Italia…
Despres he resolt el tema del practicum, que haig de fer 140 hores per aconseguir els credits que necessito.
Al vespre, l’alba m’havia trucat per anar a fer una cervesa gratis per Erasmus, i ara que jo estava decidida a anar-hi, no ha rebut els missatges que li he enviat i m’he vist al bar, sola, buscant-la… i quan l’he trucat m’ha dit que era a casa perque no havia rebut cap missatge.

martes, 24 de marzo de 2009

El cap com un timbal


Que nervios hoy!!! Tot el dia pensant en la beca, en la convalidacio de credits, en el learning agreement, que encara no tinc fet, ufff! Que estres!
I quan he arribat a casa he sopat tranquil.lament i ha vingut l’Enrico a xerrar una estoneta.

lunes, 23 de marzo de 2009

Espectacle de musica i ball tradicional de Corea





















Aquest mati me l'he passat netejant el mini pati que tenim que estava de merda fins a dalt! He tret teranyines, fulles, merda, merda, merda! Que asco! Pero ha quedado perfecto per passar unes molt bones estones ara que s'acosta la primavera i l'estiu! Iuhuuu!!!


I a la tarda m’ha trucat l’Ana per proposar-me d’anar a veure un espectacle de musica i tradicions coreanes, gratis, en un peazo teatre de la ciutat! Flipa, quina passada!!!!
Quan ha acabat l’he convidat a sopar a casa i hem comprat una pizza i un super calzone de nutella! Mmmm!!!

domingo, 22 de marzo de 2009

Stage amb la Laia Molins


Buaaaaaaaa!!! Avui he fet 8 hores de claquè i body percussion. Ha estat aqui la Laia Molins, emblematica en el mon del claqué, i com que hi ha hagut molt bon rotllo i amb la Lara tambe n’hi ha, he fet totes les classes que h ihavia. Jajajaja ! aixi que he fet el nivell de principiants, el d’avançats (treient una mica la llengua la primera vegada) i body percussion! Joder, que pasote!!! Com he gaudit del dia!!! A mes, amb la Laia hem connectat i hem passat un dia molt guapo. Hem estat dinant la Laia, la Lara i jo, i quan hem acabat l’stage, ens hem dutxat i hem anat a sopar les tres amb el novio de la Lara. Que majos que son todos!! Es que me los voy a comer con patatas!!!!!
I ara, me’n vaig a dormir que estic morrrrrrrrrrrta! Mai no havia ballat tantes hores seguides!
I de tornada a casa anava pensant…a veure si em trobo una fusta per posar al pati i assajar una mica de claque… i toma ya! Que m’he trobat en un contenidor?????? Premio para el caballero del sombrero!! Una magnifica porta d’armari que he agafat i he portat a casa! Jujujujuu!!!!


Bo, crec que us alimentare una mica amb vocabulari italia, per quan vingueu a fer visites… aixi que posare entre asteriscos, perque no aconsegueixo trobar la manera de posar un altre signe…, algunes paraules, o expressions, ok?
Per cert, sabeu que la Roby i jo hem posat una cartolina a la paret del menjador per escrire les paraules que no sabem en italia i en castella? Jejejeje!

* que cazzo fai? à que cony fas? ( tambe es pot utilitzar en altres frases pero ara no aconsegueixo pensar una en condicions, aixi que deixem la paraula oberta per un altre dia…)

* quindi à por lo tanto, llavors, enconces…

* scherzo à faig broma

* schuilo “squilo, amb la u que sona” à perduda (del mbl)

* svagliare à equivocar-se

y por hoy, basta de lecciones!!!!!!!

sábado, 21 de marzo de 2009

Dentista...

Bueno, bueno, bueno…
Avui he tingut visita al dentista altre cop!! Jajaja que cachondeo de dentistes que tinc! Me fan tant de riure! Parlen moltissim i em fan preguntes que no puc contestar perque tinc la boca oberta mentre ells treballen sobre la meva dent… son un cas…
Parece que la cosa avanza… pero que no avance tan rapido, que asi podre pagar un poco mas tarde!
Despres de la visita rutinaria (pk se esta convirtiendo en rutina…), he comprat unes cartolines per decorar la emva habitacio. He anat trobant retalls durant aquestes setmanes i els he enganxat tots, i he penjat alguna postal que m’ha arribat d’Andorra (gracies llunix!), i una que vaig comprar a Ferrara per a la meva col.leccio… aix! Quina ilusio que em fa! Quan vingueu porteu-me un foto especial, que la penjarem!!!!!

martes, 17 de marzo de 2009

Primer dia de practiques!

Bo, i avui ha arribat el gran dia, el primer dia a una escola comunal de Reggio Emilia!!!!! Es diu Martiri di Sesso (sexo, si xd).
Quina escola, mamma mia!!!!! Mireu, esta situada en una fraccio (que no es ni poble, ni ciutat, ni barri, no se ben be que es…) de Reggio Emilia. Una zona super tranquil.la i rodejada de herba. L’escola la van crear fa 60 anys pero aquest setembre han estrenat el nou edifici. Esta dissenyat per arquitectes, mestre, pedagogs i tots els professionals que passen per l’escola, que han treballat conjuntament per adequar l’espai a la seva funcio i a la comoditat dels infants, pares i mestres que passaran el dia a l’escola. Es tota blanca i les parets son vidreres, excepte alguna paret que dona al sud, per evitar que el sol molesti ( l’edifici esta situat segons la llum solar). A l’entrada trobem el Salone o Piazza (li diuen aixi perque es el lloc de trobada de tota la gent que frequenta l’esscola, un lloc d’intercanvi, de comunicacio). En el salone hi ha situats uns armaris (per deixar les jaquetes i motxil.les), l’espai de les disfresses, una piramide plena de miralls a l’interior i moltes taules disposades en petits grups que servexen tambe com a menjador (fliparieu com es para una taula aqui! Com un restaurant, nens! Dos plats, mantelillo, cada taula te una ampolla d’aigua de vidre…). Des del salone es pot entrar al taller, on es treballa en petits grups amb l’atelierista (tallerista), a la cuina (que esta super super neta i els cuiners son super cuidadosos, us juro que sembla un hotel!), i a les aules de la seccio de 3, 4 i 5 anys (estan dividits en grups d’edat). Les aules de les seccions de 4 i 5 anys es comuniquen des de l’interior. A cada aula hi ha una gran escala que et porta a un espai (es treballa per espais en aquestes escoles) i entre aquests espais hi ha una habitacio plena de matalassos amb els llençols i mantes de cada infant (cadascu te el seu) on fan la migdiada d’1 a 3 de la tarda. Com dic, l’aula esta plena d’espais (espai natural, del metall, dels missatges, de la pintura, de les contruccions, de la taula de llum…) i cada mati, despres de l’assemblea, cada infant decideix on vol anar a treballar.
Bo, ara us he fet una idea general de com es l’escola pero mes endavant explicare en que consisteix cada una d’aquestes coses, ok? Perque tot te una rao i una especial importancia ja que esta pensat col.lectivament per a treballar coses diverses i enfocat per a l’aprenentatge (tant dels infants com dels adults que els acompanyen).
Una ultima cosa es dir que les escoles comunals de Reggio Emilia son conegudes com a laboratoris ( no en el mal sentit de la paraula). Son concebudes com a laboratoris perque es treballa amb els infants indagant que es el que aprenen, com aprenen, i aixo nomes es pot saber utilitzant la pedagogia de l’escolta, observant, documentant, es a dir, fotografiant, gravant i apuntant tot allo que diuen, i despres analitzar-ho.

La uni ha estat molt interessant avui. A metodologia del lavoro di gruppo hem fet el joc de trair deu objectes en cas de catastrofe. Els deu objectes imprescindibles que agafaries si tinguessis temps d’anar a casa i agafar-los. Primer es fa individulament i despres en parelles, grups de 4, 8 … Ja l’he fet 3 cops… pero avui ha estat interessant tambe perque hem posat emfasi en la manera en com cada grup ha decidit quins objectes agafar, en les estrategies de convenciment, en si ens fixavem en la qualitat o en la quantitat, … molt curios!

Que suenyo, por diossssssssssssss!!!!!!!!!

lunes, 16 de marzo de 2009

Claqué als Giardini Marguerita


I si, si, a les dues del migdia em vaig despertar com si res…
Ahir havia enviat a la Lara, una noia a la que vaig escriure abans de venir a Bologna perque el Guillem Alonso ( un crack del claqué) m’havia donat el seu contacte. Li vaig escriure el mail per preguntar-li si sabia d’alguna escola a Bologna, pero despres no me’n vaig enrecordar mes. Doncs resulta que a les 7 del mati, tornant de festa, de m’acudeix d’enviar-li un sms per dir-li si avui diumenge volia anar als Giardini Marguerita a ballar claqué. I quan m’he llevat he vist el seu missatge dient que vale! I ens hem trobat alla. Ha estat fantastic! Han vingut la Urana i l’Alex, un noi i una noia que tambe ballen claqué ( amb un nivell mes avançat que el meu), amb una taula de fusta, un disckman i uns altaveus. I vinga, que hem estat ballant tota la tarda alla, fent improvisacions, ells mes que jo perque encara no estic preparada per aixo… I la gent passava i feia corrillo, i alguns preguntaven com podien aprendre a fer-ne. Us explico, aqui a Italia no es gaire conegut aixo del claqué. Si a vosaltres us va semblar estrany la primera vegada que us vaig dir que volia apuntar-me a fer-ne, imagineu-vos els italians quan els dius que fas claqué quina cara fan… xd
Total, que d’aquesta manera, la Lara (que es profe de claqué en una escola de Bologna, nomes hi ha una escola que en facin) va aconseguir una noia mes! I quina tia, la Lara!!! Es encantadora!!!! I te unes ganes de fer tantes coses!!! I aixi doncs, em va encaramelar perque anes dimecres a provar les seves classes, i perque dissabte fes un stage de claqué amb la gran Laia Molins!!!
Aix… esta molt contenta d’haver-me trobat, pero jo encara mes!!! Ja donava per perdut el tema de trobar una escola de dansa per fer claque a bologna, despres de preguntar a tanta gent i a tants llocs… i ara he triomfat!!!!!!!

Despres d’una gran tarda, el Miguel de Valencia m’ha dit que estava al bar dels Jardins i hem anat amb la Sandra, l’Andrea i en Marc a fer un beure. Resulta que hi havia un munt de penya i les noies portaven malabars. Oleeeeee! Una altra cosa a fer un diumenge a la tarda! Iuhuuuu!! Nenes, em portareu les meves boleas? Gracies!!!!!!
I ara a dormir, que dema a les 6.30h em llevo per anar a escola, per arribar a les 9h!!!! Tren a les 7.30h, arribada a Reggio, agafo un bus fins a la uni i despres un altre fins a l’escola! Dios mio, que sacrificio mas grande que estoy haciendo! Els que em coneixeu ja sabeu perque ho dic!

domingo, 15 de marzo de 2009

FERRARA, POGGIO RENATICO i Festa Irlandesa







Bo, de bon principi vam quedar la Sandra, en Marc i jo per anar a visitar Ferrara a les 9.30 al bus. El van perdre i van arribar a les 10 a l’estacio de trens… quan just havia passat el tren… aixi que vam haver d’esperar una horeta per pillar el seguent, tot fent un cafe.
No vam comprar bitllet perque quasi mai passa el revisor i valia 3,80€… Aixi que vam pujar al tren, i vam pensar que podiem anar vigilant a cada parada per on venia el revisor, i controlar si haviem de seguir caminant vagons endavant o sortir i deixar el revisor darrere. Total, que anava vigilant jo, cada cinc minuts el tren feia una parada… quan ja em va veure un parell de cops el revisor va començar a vigilar en Marc. Estavem en un vago on la porta per entrar desde el vago anterior no funcionava, aixi que si el revisor venia havia de baixar del tren i entrar per la porta al nostre vago… Tot just el Marc treu el cap en una parada i diu que esta molt a prop… aixi que decidim baixar del tren, caminar una mica enrere i entrar en un altre vago on el revisor ja havia passat. Con estas que baixem i el revisor no ens treu la mirada per res! I no vam poder pujar al tren! I vam quedar tirats en un poble! Haviem d’esperar el seguent, que passava en una hora i mitja… La Sandra i en Marc van comprar el bitllet fins a Ferrara que valia 1’70€ i jo no perque la maquina no acceptava bitllets. Aixi doncs, ens trobavem al poble de Poggio Renatico (cagat’hi amb el nom…). Vam passejar, vam visitar les poques coses que tenia el poble i ens va sobrar una hora per perdre el temps…
Quan per fi va arribar el tren, no us ho creureu pero, pugem al tren i en cinc minuts arribem a Ferrara! Tocate! Ens hagues donat temps a arribar a la ciutat abans que passes el revisor amb l’altre tren! En fi… un cop a Ferrara caminem cap al castell per visitar-lo. Per fora es precios, pero per dintre, de moment, no ho sabrem perque costa 7 euros… Al costat del castell havien posat un mercat de dolços i menjars tipics d’italia mentre nosaltres menjavem un entrepa al costat… Despres vam començar a fer la ruta medieval de la ciutat, visitant la Catedral (Duomo), mil esglesies super lletges per fora (son de mahons… a quien se le ocurrio tal brillante idea…?), la muralla, uns preciosos parcs… be, no es una ciutat tan bonica com m’imaginava pel que m’havien dit pero no esta mal…
Una anecdota del dia: entrem a la basilica de San Francesco, super bonica i senzilla per dintre i tot just comença la misa. Pero el cura arriba al micro partint-se el cul, mirant a tot arreu, girant-se, aguantant-se el riure, pero petant-se el cul eh? I nosaltres al final de tot partint-nos d’ell, con la lagrimilla, mentre la gent seguia la misa AMEN, AMEN, que el cura no parava de repetir les mateixes frases tota l’estona. Increible!!!!! Lo nunca visto ni imaginado!
Cap a les 7 vam agafar el tren de tornada.
Quan vaig arribar a casa, la Roby havia convidat els coleguis a sopar a canvi que ens muntessin les cadires que vam comprar a l’Ikea la primera setmana que vaig arribar… imaginate que ganas de montar-las nosotras!
L’Stefano va portar dos vinillos super bons, un de la seva terra, de la Foggia, no se si s’escriu aixi, una regio del sud. Llavors em va trucar la Sandra per anar a prendre algo en un pub irlandes, i quan era al pub em va trucar la Roby per anar a la Festa Irlandesa. I por supuesto, alla fui! Bua, quina nit mes xula! Vam estar escoltant els grups folk, despres vam anar a l’Estragon a ballar musiqueta variada, entre elles cançons tradicionals italianes ( que la Roby i l’Stefano em van ensenyar com es ballen) i despres em va trucar l’Enrico, que estava ballant amb els seus amics a la Festa Irlandesa, aixi que vaig anar una estona amb ells.



Despres vaig tornar amb la Roby, l’Stefano, la Sara i en Botch (el novio de la Sara) a l’Estragon. I vam estar fins les 5 del mati, que ja ens van fer fora.
I caminant, caminant, de tornada, la Roby demana un mocador a uns nois que hi havia per alla parats al descampat perque volia fer pipi. Va resultar que eren valencians, aixi que vaig començar a parlar amb ells. I aixi vaig coneixer en Miguel i la resta, que no recordo com es diuen… i tot el cami de tornada vaig estar parlant amb en Miguel mentre la Roby intentava lligar-se l’Stefano (que no hay manera, que tio mas tonto!!!).
A les 7 del mati vam arribar a casa! I l’Stefano volia anar a esmorzar! Pero que dices! Li vaig dir que vingues a casa, que teniem moltes coses per esmorzar! Realment no tenia son pero em feien molt mal els peus i necessitava descansar…

sábado, 14 de marzo de 2009

Visita al dentista i Festa Irlandesa


I avui… m’he posat l’alarma a les 9.30, quan tenia dentista a les 9, aixi que he arribat una hora tard… pero no passa res perque el meu dentista es un tros de pa (nomes faltaria, con la pasta que voy a soltar…), perque es un estudiant d’ultim curs i a ell l’interessa practicar. Aixi que l’Andrea, que aixi es diu l’afortunat dentista que te el plaer de coneixer la meva caries, i un altre noi que no recordo ni si em va dir el seu nom, em van fer omplir una pila de paperots abans d’iniciar la operacio… i amb la son que tenia jo, l’Andrea no parava de fer-me preguntes sobre la meva vida d’estudiant erasmus, la vida a Barcelona, etc. I jo amb la boca oberta anar fent que si o que no amb el cap…XD una situacio molt curiosa… doncs ha estat una hora posant-me anestesia, no perque sigui un estudiant pringat que no sap on posa l’anestesia… (jajaja no,no, podria passar pero no es el cas) sino perque la caries s’ha estes per tot el nervi i cada cop que em tocava una part em feia mal, aixi que ha preferit estar punxant i que se m’adormis tot. Despres han fet la operacio que havien de fer i se acabo el sufrimiento. Pero no!!! No se acabo el sufrimiento! Com que he sortit d’hora he anat a comprar pa amb la boca feta aigua de pensar que em faria uns ous fregits amb patates quan em passes el mal de queixal i se’m despertes tot. I resulta que he tingut mal tooooota la tarda, tota la nit i part del dia seguent… dios!!! Quin mal! Crec que el mal de queixal es el pitjor mal que es pot tenir. I encima muerta de hambre i sense poder menjar res… Que mal!!!
Bo, malgrat el mal, el meu cos encara tenia ganes de festa, aixi que he trucat la Sandra per convidar-la a la Fira Irlandesa que fan a Bologna aquests dies. I hi hem anat amb ella i el Marc. Pero resulta que la maldita fiesta esta situada en un parc a 40 minuts del centre caminant. Jo pensava que era a prop pel que havia vist en el cartell, i la penya anava en cotxe, i nosaltres caminant per sota d’una autopista, en un lloc rollo poligon industrial… jajaja que cachondeo! Llavors vam arribar i havien muntat una carpa on s’hi allotja la Festa Irlandesa amb bars per veure cervesa i menjar plats tipics del pais, on feien balls tradicionals i tocaven grups folk. I davant d’aquesta carpa hi ha el centre social Estragon on fan concerts de grups famosillos italians que valien 10 euros. Asi que tuvimos que abstenernos de estos conciertillos i vam estar escoltant musiqueta folk. A la Sandra encara li agradava pero el Marc estava bastant rallat i cansat… aixi que li vaig dir si volia marxar a casa i evidentment va acceptar la oferta. Una llastima perque se que amb les meves nenes hagues estat brutal la festaaaaaaaa!!!!
Ah! I tambe hi ha paradetes de coses artesanes i vaig coneixer la noia de la parada de coses fetes amb feltre, pero el feltre que es fa a ma (amb sabo i tal, com diu en el meu llibre que vaig comprar). I parlant parlant veig que es d’un poble autogestionat! Toma ia! Ajajjaja I li vaig preguntar on era, em va donar una targeta i em va dir que faria un curs a l’estiu per aprendre a treballar aquest feltre. Asi que creo que alla iremos! Algu s’hi apunta? ;)

viernes, 13 de marzo de 2009

Tinc escola comunal a Reggio Emilia!


Aquest mati m’he llevat a les 6.30 per agafar el tren de les 7.30h (cosa que ara haure de fer gairebe cada dia…) amb la Greta i la Sara, dues noies que estudien a la uni de Bologna, pero que fan practiques a Reggio. Haviem d’anar a una mena de reunio amb totes les noies que fan practiques a Reggio, que explicarien i intercnaviarien experiencies i dubtes que sorgeixen mentre es fan les practiques. Resulta que en la trobada erem ensenyants (com es diuen els mestres), pedagogs, tutors de practiques i practicants. Han estat parlant de com es treballa a les escoles comunals de Reggio, les noies han compartit els seus dubtes i han explicat allo que mes els ha impressionat. Els mestres i pedagogs han compartit tambe experiencies i han preguntat a les noies perque creien que es treballava d’aquella manera, per tal d’aprofundir una mica. Ha estat una experiencia super enriquidora, perque era com una conferencia amb grans professionals, pero en la que podiem participar i dir la nostra i ells mai tampoc donaven una resposta unica i vertadera, sino que tot eren opinions i explicacions perque cadascu contrueixi el seu propi concepte (com es fa amb els infants).
I resulta que justament, en l’escola on s’ha fet la trobada, sera la meva primera escola de practiques! Es genial! Esta en una fraccio de Reggio Emilia (no es un altre poble, sino una part de Reggio, una mica mes a les afores, que sembla un altre poble, pero que comparteixen ajuntament), en una zona tranquil.lissima, envoltada de gespa per tot arreu, les parets son totes de grans vidres, tant les interiors com les exteriors, de manera que tot es pot veure. Tenen un espai grandissims. Sembla una casa, entres i et trobes com un rebedor amb taules i cadires disposades per treballar en grup, que fan servir de menjador (mengen amb estovalles, plats de ceramica, gots de vidre, tot molt cuidat), despres hi ha la cuina on hi treballa una gent molt curosa. Despres tenen les classes, que es comuniquen entre elles. Entres en una classe, super espaiosa i amb mil recursos, puges unes escales que tenen i vas a parar a un espai ambientat en algun tema, com per exemple el mar, amb molts materials relacionats on els infants poden experimentar. Al costat hi ha uns passadissos on hi ha els llits per fer la migdiada o per quan els infants estan cansats, i si baixes les escales de l’altra banda pots anar a l’altra classe.
Bua, m’encanta!!!! Ja us posare fotos mes endavant i fare explicacions mes concretes, sobretot per aquestes mestres que llegiu el blog.

I nit de festa!!! Aquest cop al Corto Maltese, on punxava rumbeta en Julio, un colega de l’Ana. Anda que no!!! Us podeu imaginar com he gaudit, no? Jajajja Quant de temps!!! I hem conegut a mes gent al local. A mes, result que els dijous fan de 00.00h a 01.30h, sagria gratis per Erasmus. I vingaaaaaa! Hem fet una reserva, perque nomes arribar hem anat a demanar tres gots cadascuna per tenir de reserva, i vinga a ballar i a riure!!! I la Roby tambe ha vingut!

Quan hem sortit d’alla ens hem vist amb l’Enrico. L’Anna, l’Alba i la Roby han anat a dormir i la Sandra, l’Andrea, l’Enrico i jo hem anat a la Piazza Verdi, on hem tingut una altra super conversa politica. Jajajaja! Pero ha estat molt be, aquesta vegada. A les 5.30 ja no podiem mes i hem anat a dormir.

jueves, 12 de marzo de 2009

Maldito dinero...

Avui dia de lamentacio economica… Socorroooooooooo!!! Esta gente que me tiene que pagar la beca, que vaya espavilandooooo!! Per cert, sabeu que els catalans som uns pringats amb aixo de les beques Erasmus? Un catala cobra 200 euros, i gracies al mes.Voleu saber quant cobra un valencia? 400 euros, Un murcia? 500 euros Un andalus? 700, 800 euros!!!! Pero que conyo esta pasando en Catalunya!? Donde van a parar mis inversiones en los impuestos? Que mala ostia que em pilla quan penso aixo…
I per arreglar-ho tot, Trenitalia s’emporta la palma en retards dels trens. Pitjor que la Renfe!!! Avui he trigat una hora i mitja per arribar de Bologna a Reggio Emilia, quan un trajecte normal dura 40 minuts. I a mi quien me recupera las clases? Con lo puesta que estoy! Que no falto a cap!!!!
Pero aquesta tarda s’ha equilibrat la balança. Resulta que quan ha acabat la classe de metodo dil lavoro di gruppo, he anat a parlar amb el profe a preguntar-li com es diu la web del seu grup de teatre per veure quins dies actuaven (www.teatrodellopresso.it). Total, que xerrant, xerrant em diu que dimarts que ve fan una presentacio d’un laboratori, que crec que es un taller, pero a Bologna. I li he dit que jo visc a Bologna. Ah! Doncs fantastic! Li he dit que si sabia on podia apuntar-me a fer teatre d’aquest tipus a Bologna i m’ha dit que parlara amb el seu colega per veure si li sembla be que m’afegeixi al grup, perque diu que veu en els meus ulls que se’m dona be el teatre (vaia tela…)
Total, que al final hem quedat que dimarts quan acabem la classe me’n vaig amb ell en cotxe a Bologna, al centre social on actuen i em relaciono una mica amb aquella gent. Que xulo, no???!!! Estic moooooolt emocionada! Uf! Se m’ha obert una altra porta! ;)

miércoles, 11 de marzo de 2009

Vag 61

Aquesta nit ens hem posat ben guapes la Roby i jo i hem anat al Vague 61, un centre social onfeien un concertillo. Bua, quina merda de musica el primer grup! Pero ens hem pillat una cerveseta i hem començat a mirar al nostre voltant. Despres un grup de teatre, que se m’han presentat tots abans de començar (surrealista, ho se, pero estem a Bolonya) han fet una petita actuacio. La trama no era gens interessant… bo, començava un narrador situant-nos en un context del Paris del 1800, semblava molt interessant, pero de sobte apareix una dona llegint una recepta de cuina sobre com cuinar un ratoli mentre un home ( vestit com una dona de cintura avall i com un home de cintura a dalt, que ara no recordo com es diuen pero son persones que no defineixen el seu sexe) cuinava el ratoli. El ratoli era un home amb unes orelles de ratoli en tanga… Mentre passava tot aixo un noi tocava l’arpa (la unica cosa que m’ha agradat) i finalement ha aparegut un altre home vestit de gat amb un ganivet i una forquilla, fregant-los (li ha caigut el ferro del ganivet i casi li dona a una noia…i el pavo ni s’ha empanat!) i aqui ha acabat la historia. I tot aixo en 10 minuts. T’hi cagues, oi? Jo tambe…
Despres ha tocat un grup de musiqueta tipica italiana, tradicional, molt xulo!
En todas estas que Christian m’ha enviat el gran missatge i li he dit que estavem al Vague 61. Ha arribat i aleshores hem sortit a fora a xerrar, perque feia molta calor. I vinga, una altra conversa de politica i llengues, amb la Roby i jo. Pfffff! Este hombre no habla de otra cosa… Bo, m’ha preguntat on viviem i entre la Roby i jo ens hem fet les loques dient-li que viviem al centre, sota les dues torres… XD el tiu flipava… i li hem dit que marxavem… em sap greu… i m’ha dit si m’agradaria que ens tornessim a veure… joder…. Que pesaooooooooooo! Ciao ciao bello!

martes, 10 de marzo de 2009

Cafe Paris

Be, avui tinc la sensacio que vaig una mica perduda a les classes… pero suposo que aviat em passara. Tot just estic acostumant-me als diversos dialectes dels profes que, tot i que parlen italia estandard, tenen una pronuncia una mica estranya.
Aquesta nit he sortit al mitic Cafe Paris amb la Sandra i en Marc per prendre alguna coseta rapida, pero, finalment se’ns han fet les 4 de mati altre cop… I altre cop, dins el surrealisme de Bologna, m’ha passat una cosa. Era a la barra demanant un cafe Borguetti con panna i entra un rastes, em mira, i em diu: Sei tuuuu!! La ragazza de Via Zamboni! Jajajajajaja Resulta que el primer dia que vaig estar sola a Bologna, quan vaig acompanyar a la Marta i la Nat a l’aeroport i vaig tornar al centre, estava perduda i no sabia com trobar la via Zamboni. Vaig veure aquest noi i li vaig preguntar, pero no m’entenia perque no pronunciava be. I al final li vaig treure un mapa, i li vaig dir, si, joder, si es el carrer de les facultats! I li vaig mostrar en el mapa. I diu, ah! Zamboni! I la pronuncia correctament. Toca’t els ous… pues eso! I em va acompanyar tot xerrant. Pero tot va quedar aqui. Divendres passat el vaig veure a la plaça Santo Steffano i ens miravem pero no ens deiem res (suposo que passava allo de l’anunci del bus: si s’asseu li dic algo, si em diu algo m’assec). No, be, de fet jo no li deia res perque pensava que no s’enrecordaria i ell es veu que no estava segur que fos jo. I nada tu, nos unio el Cafe Paris! I em va presentar uns amics espanyols que estaven per aqui de visita. Despres vam marxar a Piazza Verdi i pel cami vaig coneixer en Christian, un noi d’origen romanes i holandes, que parla 6 llengues, i un poco marisabidillo… bueno, doncs res, que tambe em va demanar el mobil i em va preguntar molt cortesment si em podria enviar un missatge per quedar. XD Que formal! Jaajaja! I res, despres d’una llarga conversa sobre politica (on la Sandra va tenir un gran protagonisme, jajajaja, ja la coneixereu!) llego la hora de dormir.

lunes, 9 de marzo de 2009

Mal de pipa... (com diuen en italia...)


Grrrrrrrrrr!!!!!!!! Estic molt enfadadaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! Tot un mes de lloguer gastat en un puto queixal! Visca les caries! Ufffff…! I sort que m’ho estan fent els estudiants d’ultim curs d’odonotologia de la universitat de Bologna, que sino les tengo que dar el unico rinyon que me queda… MECATXIS!!!!!

domingo, 8 de marzo de 2009

Tarda de fotosintesi...





Aquest mati, altre cop, vida de perro… jajajja
Pero a la tarda ha fet un solete impressionant i hem anat als jardins Margarita, un peazo de parc estil el Parc de la Ciutadella!!!! Guapissim! Hippis fent malabars, gent amb paradeta d’arracades… (que m’han dit que son espanyols i la setmana que ve els preguntare si m’hi puc posar amb ells… XD s’han de treure les peles d’algun lloc mentre no tingui feina…!), mamis i papis jugant amb els seus bambini, un llac, molta herba…! k guapo! Qui s’apunta diumenge que ve??????
I res, despres tota la nit amb mal de queixal…

sábado, 7 de marzo de 2009

Dia de la Dona, a Bologna













Aquest mati hem anat al mercat de Montagnola (Mar, es pronuncia com el teu poble!). Cada divendres i dissabte monten un peazo mercat a la plaça i fins el parc de Montagnola. Hi ha una part que es rollo el mercadillo del diumenge i una altra que es mes intercultural i alternatiu i hi ha parades de hippis, d’objectes africans, fan trenes, etc. Es molt xula aquesta part. Total, que hem estat passejant amb la Roberta i l’Ana, i m’he comprat una jaqueta de “entretiempo XD” de la qual la meva mama estara molt orgullosa. Jajajaja
Despres he anat a dinar a casa de l’Ana, ens hem fet uns gnoquis (pero si el Diego, eh, Lluna? Que estos no han sabido tan bien…) i hem vist una film di merda pel cinetube, que no recorodo ni com es diu pero que te un argument di merda!
A les 7 he anat a un teatre que vaig coneixer la setmana passada amb la Sofia, on fan cursos i tallers per adults per treballar teatre amb nins, pero resulta que era un festival que durava una setmana, i que justament acabava ahir… cagundeu! Ara, he passejat pel teatre durant una hora, entrant als tallers, a les sales, a la cafeta, parlant amb la gent d’alla, aix, que bonic! Ja us l’ensenyare quan vingueu!
Despres he quedat amb la Roberta per anar a la manifestacio del Dia de la Dona, que es dema, 8 de març.
Hem arribat a la plaça d’on iniciava i hi havia grups de dones, totes amb pancartes i cartells. El moviment feminista a Bologna es molt ampli: hi ha col.lectius que son feministes pero que accepten el suport dels homes, i d’altres separatistes que no l’accepten. Es per aixo que alguns grups no volien la participacio dels homes a la mani, si mes no, que es situessin al final de la mani, perque creuen que avui es el Dia de la Dona i que som les dones les que hem de manifestar-nos.
Jo estava molt emocionada, perque realment la participacio de les dones que hi havia era sincera, nose, no he tingut la mateixa sensacio en manifestacions que he assistit a Sabadell o Barcelona per la mateixa causa.
Aqui a Bologna actualment hi ha molt moviment feminista i s’esta lluitant molt per la paritat perque realment hi ha moltissima desigualtat. Tothom deu saber que Italia s’emporta la palma amb el masclisme.
A Bologna hi ha hagut molts casos de violacio i gairebe el 64% han estat en mans d’italians, i no d’immigrants, com passa en altres paisos.
Grups d’homes, sensibilitzats amb aquesta questio, ”ronda di notte” han format grups d’homes que fan torns i pasegen per la nit per la ciutat per protegir les dones de possibles violacions, ja que veuen que la seguretat nacional no es suficient. Els col.lectius feministes no son d’acord amb aquesta decisio que han pres i afirmen que les dones ens podem defensar soles, per aixo, a la mani tambe es reclamava l’autodefensa de les dones.
Com sabreu, el cas de la nena del Brasil (una nena de 9 anys va ser violada i ha quedat ambaraçada de bessons. La nena ha abortat i l’esglesia ha excomulgat els metges que van fer la operacio perque han matat dues vides. El Vatica s’ha unit a aquesta excomulgacio.INCREIBLE!!!!!! i la vida de la nena que???) ha estat molt present aquests dies tambe i se n’ha parlat durant la manifestacio. Qui volia podia acostar-se al camio i llegir un manifest o parlar sobre el que vulgues relacionat amb el tema. Una dona brasiliana, que de fet esta dins el grup de tallers de teatre del qual us he parlat abans, ens ha preguntat si podia parlar i ha fet el seu discurs.
Hi havia molts eslogans escrits en castella, perque hi ha força col.lectius de mexicanes.
Alguns eslogans:
“Il nostro corpo non è un campo di battaglia”
“Se tuo nonno è un porco denuncialo ora, il suo funerale non curerà le tue ferite”
“El machismo mata”
“Ni una mas”
“La violenza sulle done non è questione di ordine pubblico”
“Le brave ragazze vanno in paradiso, le cative ovunque”
“Libere di circolare di giorno e di notte”
“è bella chi si ribella”

Bo, ha estat un peazo de manifestacio que ha durat dues hores!
Cap al final de la mani, una de les dones d’un col.lectiu separatista ha començat a cridat “fora els homes” i s’ha escridassat amb un home, que, al meu parer, ha reaccionat molt pacificament respecte com a ella l’ha tractat. Li ha faltat el respecte i l’ha escridassat un munt. L’home li parlava tranquilament i li raonava perque volia ser a la manifestacio pero ella no l’escoltava… Be, cadascu es lliure de pensar el que vulgui, pero, jo crec que quina mena de llibertat estan demanant quan no permeten la llibertat d’expressio dels homes que, a mes, s’estan unint a la seva lluita.

viernes, 6 de marzo de 2009

Tarda dolça...


Bua, avui tame he dormit fins les tantes…! Com que la Roberta no hi era, m’he fet el dinar, un bon te, i m’he posat a veure “Chocolat”. Gran peliiiiii!!!!

La veritat es que esta guai perque son pelis que ja em se l’argument i que, per tant, nomes m’haig de fixar en l’idioma. D’aqui dues setmanes mes sere tota una experta parlant italia! Jajajaja
Com que m’estava rallant ja de no sortir de casa he trucat a la Greta, una de les noies que tambe fa practiques a Reggio Emilia, pero que estudien a la facultat de Bologna. Hem anat a la Scuderia, un local on pots anar a prendre qualsevol cosa i a la nit es converteix en super discoteca. Esta molt guapo tambe. Total, que ens hem passat hores i hores xerrant, coneixent-nos, pensant quins viatges podem fer, parlant del projecte de Reggio, en fi, de moltissimes coses!
I a la nit he sortit amb en Chechu l’Ana, el Jorge, la Nuria, el Luis i uns amics d’en Jorge que l’han vingut a veure. Primer hem fet botellon a la Plaça de Santo Steffano, mitica plaça dels Erasmus, parlant i parlant i parlant… Despres hem estat en un centre social on posaven Regae Music. Quan hem arribat a la barra per demanar ja no els quedava res! A les dues de la matinada! Mamma mia!!! Que gente esta!!!! Total, que m’he posat a parlar amb el noi de la barra perque em parlava en castella, un castella de granada, i jo pensava que era granadino, pero no! Era sicilia!!!! Resulta que ha apres castella a Granada, perque ha estat d’Erasmus i te un accent andalus de la ostia! Jajajajaja Que gracia! En fin, i hem estat per alla fins les 3 i mitja, que jo m’estava rallant i hem marxat a dormir.

jueves, 5 de marzo de 2009

on acaba el cel.


Aquest mati he dormit fins les 12.30! Feia molts dies que no ho feia! Quin regal! A les 2, pero, tenia classe d’italia a Modena. He conegut en Pedro, un noi de Vigo, que ens ha tocat fer els exercicis junts, amb una altra noia. La veritat es que ens hem passat tota la classe parlant fluixet, com quan erem petits i ho feiem a l’escola. Tothom esta en el nivell de 2n de veritat, perque ja han fet italia anteriorment, i jo soc la pringada que no s’empana de la gramatica encara… pero ho aconseguirem! Jajajaj la roberta m’ha dit que em fara un cop de ma.
A la nit han vingut a casa la Laura i la Sara, les amigues de la Roberta. Haviem fet el plan de sopar i mirar Bridget Jones. Ens em posat els pijames i hem menjat molta Nutel.la i xocolata mentre miravem la peli! Jajaja Sempre va be aquesta dosi de riure, xocolata i emocions! Pero m’he apalancat molt i ja no he tingut ganes de sortir aixi que he anat a dormir.

miércoles, 4 de marzo de 2009

Rastre de fang a les mans...

Be, avui, per fi, ja he decidit a quines assignatures em amtriculare. “Metodologia dil lavoro di gruppo”, “L’approccio delle scuole comunali dell’infanzia di Reggio Emilia” i “Didattica musicale”. Si! Son totes molt divertides.
Bua, aquesta nit, altre cop de festa amb l’Steffano i l’Angelo, dos amics de la Roberta! Esto es un no parar eh? Jo no puc seguir aquest ritme… Nit de jazz a l’Arteria. Ha estat molt guapo perque mentre tocava el grup, un noi ha començat a ballar breakdance! Ha estat una passada! Semblava un ninot!
Despres hem continuat la festa al Cafe Paris. Vinga xupitos de Cafe Borguetti amb panna (nata). Alla ens hem trobat amb l’Andrea i la Sandra, el novio i el germa, que l’han vingut a veure. Finalment, altre cop, a les 4 arribavem a casa.

martes, 3 de marzo de 2009

i cor valent!


Aquest mati he estat a la uni fins les 8 de la tarda, que he arribat a Bolonya. Ha estat un dia durillo, la veritat. Amb alguns profes em costa seguir les classes perque parlen una mica fluixet… Les classes de “L’approacio delle scuole comunali dell’infanzia di Reggio Emilia” em semblen moooolt interessants perque tractem tot el projecte de les escoles de Reggio, que es, en realitat, el perque soc aqui. Cada classe es diferent. Un dia es la profe la que parla de les escoles i el projecte, pero molts dies venen pedagogs, mestres de les escoles, i altra gent relacionada d’una manera o una altra amb aquest projecte a fer-nos conferencies.
Les classes de “Metodologia del lavoro di gruppo” estan molt xules. Fem dinamiques i les classes teoriques tenen molt a veure amb la practica. Ens passem les classes fent exercicis de teatre! Jajajja! Estoy en mi salsa!!!!
A la tarda he estat a Modena per fer la meva primera classe ofocial d’italia (abans de venir havia fet 3 o 4 classes amb en Massimo). He parlat amb la profe sobre l’horari, que no puc seguir el de primer curs perque em coincideix amb les classes de la uni, i m’ha dit que no hi ha cap problema, que faci el curs de 2n, tot i que em posara deures personalitzats per aprendre la gramatica que encara no he apres. Madre miaaaa!! Socorrooooo!!!
Quan he arribat a Bologna, he recollit a en Luis a l’estacio, el noi que estudia infermeria i que acaba d’arribar a terres italianes. Ens vam coneixer una setmana abans de venir cap a italia, per buscar un pis per compartir, pero la cosa esta una mica xunga per trobar dues habitacions en un mateix pis, aixi que vam decidir que jo em buscaria una i que quan arribes l’ajudaria a buscar la seva.
Despres de deixar les coses a casa i sopar un kebab i un falafel, hem sortit per acomiadar-nos de l’Andony, ja que era la seva ultima nit a la ciutat, se le acabo el chollo del Erasmus…Hem estat al “Soda-pop”, on els dimarts, de 22.00 a 23.00h donen sangria gratis i despres hem acabat la festa al “Cafe de Paris”. M’ha trucat la Roberta, la meva compi de pis (coinquilina, com li diuen aqui) i ha vingut amb la Laura i en Marco, dos amics seus. Hem begut uns quants xupitos, us recomao el cafe Borguetti amb nata! Diossss! Un cambrer m’ha convidat, pero crec que ha estat que s’ha equivocat… jajaja pero no le iba a hacer un feo… no no no!!!
Despres de moltissims xupitos, l’Alba i l’Andony han sortit a prendre la fresca de la nit i els altres hem seguit parlant al local. Ha estat molt divertit!
A les 2 del mati hem trucat a l’Alba i l’Andony per saber on eren… Resulta que a l’Alba li havia sentat una mica malament la beguda i era vomitant… Hem estat amb ells una estona pero l’Alba es trobava fatal i l’hem portat a casa. Jajajaja super divertit!! Una colla de borratxos portant una borratxissima! Els unics que ens aguantavem drets erem en Luis, la Roberta i jo, pero la resta anaven fatal! I s’empenyaven en portar l’Alba! Mentre nosaltres els portavem a ells… jajaj ha acabat sent una fila de borratxos ocupant tot el carrer…Despres ens hem acomiadat de l’Andony.

Vaja, m’ha fet pena perque estava força trist, en general. Acomiadar-se de tota la gent que t’ha acompanyat durant el teu Erasmus deu ser dur, perque es la teva unica familia a la ciutat…

lunes, 2 de marzo de 2009

Home de poques paraules...





Avui, anant a la uni, he passat per la Radio de la universitat. Just estan començant amb el seu projecte i em ve molt de gust de formar-hi part. He estat parlant amb la Valentina, que es una noia molt simpatica que coordina el tema i m’ha explicat que fan. M’ha registrat a la pagina web perque pugui entrar en els forums i assistir a les reunions. Li fa molta ilusio que hi vagi perque soc la primera Erasmus que s’hi ha acostat. De moment, pero, les reunions les fan en horari en que jo tinc classe, aixi que encara no hi he pogut assistir.
A la nit, hem fet un sopar a casa de l’Andony per acomiadar-lo, que ja torna a casa. S’ha currat un peazo soparet! Jejeje Tambe ha servit per fer el sopar de “comiat”, d’alguna manera, d’en Jorge. No torna a Madrid encara pero li han ofert un projecte de desenvolupament i cooperacio amb el tema de Gaza i ha de fer-lo a Forly, una ciutat que es troba a una hora de Bologna. Sabem que, de totes maneres, es passara a Bologna mes temps que a Forly… jajajaja
I… ja tinc bicicletaaaaaaaaaaa!!!!!!!!! L’he heretat d’en Fernando, el murciano.

d'aqui a un temps ens trobarem, adeu cuideu-vos molt!

Quina setmaneta mes mogudaaaa! Encara no he tingut temps de parar-me per escriure totes les emocions i sitacions que estic vivint! Uf! Quina passada! Nomes porto aqui una setmana i ja recomano a tothom que faci un Erasmus!
Be, una setmana molt mogudeta perque he hagut de situar-me a Bolonya, Modena i Reggio (tot el dia amb el mapa a la butxaca), coneixer moltissima gent (Erasmus i italians), i coneixer uns quants locals que us ensenyare quan comenceu a venir a veure’m.
Dimecres vaig estar en un local on cada dimecres al vespres fan improvisacions de Jazz tremendes.
Dijous vaig anar a Modena, a l’escola on haig de fer un curs d’italia. Despres d’informar-me d’horaris i calendari, etc. vaig estar visitant la ciutat. He trobat un parc molt bonic!!!
I divendres, mati de papeleo altre cop! La Roberta, la meva companya de pis, que estudia espanyol, m’esta ajudant moltissim! S’ha ofert a acompanyar-me a fer-me el permis de residencia que em demanen a la uni. Despres de mitja hora parlant amb un paio (que per cert, els funcionaris son iguals a tot arreu…), vam descobrir que no puc fer-me el permis de residencia perque m’estare aqui 5 mesos, i es fa a partir de 6, i a part de la documentacio de sempre, necessito presentar un numero de compte on tingui mes de 5000 euros per demostrar que puc mantenir-me durant aquest periode de temps en un pais on no contribueixo perque no treballo. (ja em diras quin estudiant te 5000 euros estalviats! I el paio em va dir que si estava fent un Erasmus segur que tenia mes o menys aquesta quantitat, i jo li vaig dir si sabia que volia dir viure i gaudir d’una beca… PORCA PUTANA!!!!). Uf! Vam sortir totes dues indignadissimes i sulfurades. Vaig trucar unes noies que tambe estan fent practiques a Reggio Emilia (que no conec, pero que la tutora em va donar els seus telefons) per preguntar que havien fet elles. Em van dir que nomes havien presentat un codi fiscal, aixi que la Robi i jo vam anar a buscar-lo, i me’l van fer en un plis.
Despres ella va haver d’anar a treballar (li vaig fer un entrepa per menjar perque no tenia temps jejeje) i jo vaig dinar, vaig fer una peazo de siesta que feia mil anys que no feia tot mirant els Simpsons i “Un paso adelante” en italia. Per cert, la veu del Homer no esta gens aconseguida perque no el fa tan burro com es i la veu de la Lola de la serie es massa intel.lectual…
Tambe vaig poder contactar amb l’Andrea i la Sandra despres d’una setmana d’intents, les noies de l’alberg, i vam quedar per la tarda. Despres vam anar a sopar i en Jorge em va trucar per sortir amb uns amics seus que havien arribat. Aixi que totes tres, despres de menjar una tipical pizza de bolonya per 2’5 euros en un “Paki”, que n’hi ha milers!, vam dirigir-nos cap a la plaça del botellon per trobar-nos amb la resta.
Els colegues d’en Jorge eren la Sofia i en Miguel de Madrid que estan d’Erasmus a Paris, i van venir amb en Miquel de Saragossa, la Carine de Canaries, un noi Islandes que no recordo el nom… ( ho sento!!!!), i altres amb els que no he tingut gaire contacte. Entre birres, limoncello, whisky, ron amb cola, i altres, vam anar coneixent aquesta nova genteta. Jo vaig coneixer en Miguel, el rastes de Saragossa, que vam estar xerrant fins a marxar al local. A les 3 vam decidir anar a l’Arteria, el local on fan Jazz els dimecres, on avui punxaven musica. Hi vam anar en Miguel, la Carine, l’islandes i jo i ens vam trobar amb els murcians (en Francismo, la novia i amigues). A les 4 ja van tancar i vam anar defilant cap a casa. Ens vam repartir i el Miguel va venir a dormir a casa meva, on vam xerrar fins les 7 del mati.
Sort que quan vaig arribar a casa vaig avisar la Roberta que es quedava a dormir perque al dia seguent haviem d’anar a les 9 a l’IKEA a comprar unes cadires que volia per casa ella. Quan es va llevarem va somriure i em va dir que no calia que hi anes. Aixi que em vaig quedar dormint fins les 12, que vaig despertar a en Miguel, perque aixi podiem fer una mica de turisme per la ciutat. Em va convidar a esmorzar en una pastisseria molt barata del carrer Belle Arti, en una terrasseta, tots dos xerrant tranquil.lament. Vam visitar la facultat de Belles Arts, super bonica i la biblioteca general de Bolonya, que flipareu quan la veieu. Despres vam anar-nos a trobar amb la Sofia i l’altre Miguel i vam continuar la ruta per la ciutat sense rumb definit. Aqui va ser quan vaig començar a parlar amb la Sofia i vam encaixar super be. Es una noia molt interessant que estudia periodisme i dret perque creu que per ser periodista has de tenir una base justificativa per opinar, basada en documentacio legal. Vam parlar mil hores sobre la implicacio general de la gent dins la societat i en les problematiques social, sobre el teatre, i sobre infinitat de temes. A les 6 de la tarda se’ns va acudir que podriem anar a dinar i vam comprar pasta, verduretes, amanida i vam fer el dinar a casa meva. Vam acabar a les 19.30h. I que be que vam dinar! Despres vam anar a comprar quatre cosetes per fer el sopar (perque vaig organitzar un sopar de benvinguda a casa), vam menjar un gelat bonissim i la Sofia i jo vam visitar una mica el centre mentre els altres acompanyaven la Carine i l’Islandes a cercar el restaurant on havien quedat per sopar amb una altra noia. A les 21’30 vam arribar a casa i vam començar a fer el sopar. En principi haviem de ser molta gent pero els van sorgir coses i no van poder venir a sopar, sino que van venir despres a seguir la festa. Total, que com nosaltres haviem dinat molt tard, nomes van sopar l’Andrea, la Sandra i l’Alba (de Jaen) mentre nosaltres quatre miravem. Jajajaja Tot seguit va començar a venir la penya i vam acabar sent 20 persones en un menjador petitissim on haviem de seure al terra i vam acabar repartits entre dins i fora de casa perque volien fumar. Uf!!!! Una setmana a la ciutat i 20 persones en el sopar de benvinguda! Jajajaj! Increible! Estava taaaaan contenta! La Roberta m’havia dit que feien festa en un centre social i vam decidir anar a continuar la festa alla. Pero no vam saber arribar i a les 4 del mati erem sobre un pont amb molt de fred. Com que estavem força cansats vam acomiadar-nos i vam marxar a dormir.
Altre cop en Miguel va venir a dormir a casa. Quan vam arribar vam trobar la Roberta netejant el lavabo perque deia que es volia dutxar al mati ( tot i que ja li havia dit que jo netejaria, evidentment, al dia seguent…) be, ens va entrar molta vergonya als dos…
Total, que ella va marxar a dormir i em va avisar que es despertaria a les 5 de la tarda! Jajaja
Aquest mati, quan m’he llevat, m’he trobat en Miguel netejant el terra blanc (que havia esdevingut negra amb les petjades i les restes d’alcohol…). Li he demant que ho deixes estar, que ja ho faria jo despres, pero ha insistit… aixi que ens hem posat a endreçar-ho tot entre els dos. I despres d’un esmorzar de rics ens hem acostat a l’estacio, on haviem quedat amb la Sofia, en Miquel, la Carina i l’islandes per agafar el tren cap a Florencia, on acabarien la seva ruta per italia.
Com que encara quedava una hora perque arribes el tren, ens hem dividit i la Sofia i jo hem anat a seguir coneixent la ciutat. Hem trobat un teatre guapissim on fan teatre per a infants, tallers per a professors i educadors, conferencies, tot dedicat a l’educacio. I tenen una cafeta molt xula on ens hem assegut a fer un cafe. Hem fet el xafarder una mica i hem trobat una sala oberta, on ens hem fet unes fotillos… jejejeje I xerrant, xerrant, ha passat l’hora i hem hagut d’anar a l’estacio, on ens hem trobat amb la resta. Els he acompanyat fins a la via, on ens hem acomiadat emotivament, sobretot amb en Miguel de Saragossa i la Sofia ( perque hem congeniat moltissim!) i els hi he dit adeu rollo mami… jejejeje I quina pena! Despres de dos dies tan intensos plens d’emocions, de converses, de sentiments, de compartir moments, uffff! Be, sempre ens quedara Paris… i tant que si! M’hi han convidat i m’han dit que puc portar qui vulgui, perque alla a la residencia es reparteixen els convidats entre habitacions, com aqui fem entre cases. Algu s’hi anima!? I amb la Sofia ens trobarem tambe a Venecia!
I quan he arribat a casa he acabat de netejar, i cap alla a les 3 s0ha despertat la Roberta, que m’ha explicat com li havia anat la cita amb un noi… i despres he hagut de dormir unes horetes per recuperar-me. I ara estic escrivint el diari del viatger, ple d’experiències, aventures, sentiments, emocions i anècdotes mentre penso en que dema haig d’anar a la universitat i solucionar el tema de la matricula i decidir-me per les assignatures de les que em vull examinar.
Com diu en Chechu, venga pues!
Y por hoy, esto es todo amigos!

Aviso para navegantes: des del 27 d’abril fins el 16 de maig estare sola a casa perque la Roberta marxa a Granada a fer un curs d’espanyol. Heu començat a pensar el dia que vindreu??????
Ciao bambini!!!!!!

Fotos de esta gente... proximamente! quan me les passi per mail la Sofia!

i empren el llarg viatge tot sol...



Cu-cut! Algu recorda la Pimpa?
Me l'he trobat com a guia turistica
a Modena!XD


Modena



Universita degli studi de Reggio Emilia e Modena

24/2/2009

I primer dia d’universitat!
La meva uni esta situada a Reggio Emilia, a uns 40 minuts en tren de Bolonya.
Es una universitat molt bonica, pero les de Bolonya tenen el seu encant antic que encara conserven, i son mes maques de veure. Nomes arribar vaig entrar a un edifici on creia que era “Rapporti Internationale”, on ens hem de dirigit tots els Erasmus per fer tot el papeleo. I va resultar que aquell edifici era una radio de la universitat. La noia em va explicar que acabaven de començar amb el projecte i que si m’interessava, busquen gent per fer qualsevol tasca. Li vaig dir que m’informes sobre el tema i em va semblar molt interessant. La setmana que ve, quan tingui mes clar la resta de coses, vindre a veure com puc participar-hi.
Despres vaig trobar el real edifici de “Rapporti Internationale”. Pensava que seria un follon aclarir-me amb aquella gent en italia, perque no m’expressaria be. I va resultar que la noia era molt maca, que em va ajudar moltissim, em va passar tota la info necessaria sobre la uni i la ciutat, li vaig entregar tots els papers, vam enviar la beca (que espero que arribi aviat!) i em va fer omplir altres coses, em va fer el carnet d’estudiant, etc.
Despres em va dir que anes a buscar la meva tutora d’Erasmus. Be, una tia molt legal que em va aclarir tots els dubtes que tenia sobre les assignatures, per fer canvis, decidir amb quines assignatures em quedo, quines son recomenables per Erasmus, etc. Hem quedat que durant tota aquesta setmana assisteixi a les classes que em vinguin de gust per veure que tal son i la setmana que ve farem la matricula definitiva.
Despres em va portar amb la coordinadora de practiques. Uf, aqui tenim un problema! Resulta que jo vull fer les practiques en unes escoles especifiques. Aquestes escoles es diuen “Scuoli comunali”. La historia d’aquestes escoles comença uns anys mes tard de la fi de la segona guerra mundial. Moltes dones, havent perdut els seus marits a la guerra, van volcar-se sobre l’educacio dels seus fills. Aleshores van crear unes escoles on elles eren les mateixes educadores. Van començar a arribar pedagogs i altres professionals, com Loris Malaguzzi, que van aconsellar sobre metodologies d’aprenentatge i poc a poc, entre tots, van aixecar la nova tipologia d’escola. Aquestes escoles parteixen de l’interes de l’infant per a la construccio del seu propi aprenentatge. El mestre aqui es un guia que ajuda l’infant a coneixer el mon que l’envolta i a trobar eines i mecanismes per poder-ho fer sol.
Aixi doncs, Reggio Emilia compta amb 3 tipus d’escola: les “Scuola comunale”, “Scuola statale” i l’escola privada. Pel que diuen treballen de forma semblant, pero, evidentment, els que cuiden la metodologia qe m’interessa son les “scuoli comunali”.
La coordinadora m’ha dit que les practiques van comenòar al gener, i que, per tant, no podre fer les 100 hores que em toquen de practiques en una “scuola comunale”. Malgrat tot, m’han aconseguit 50 hores en aquestes escoles i 50 a l’escola estatal. Be, aixi tambe podre comparar com treballen les dues escoles i coneixer les diferencies.
Despres d’explicar-me tot aixo, em va presentar a la que sera la meva tutora de practiques, una tia molt maca tambe. Encara no sabem quan començare les practiques pero m’ha dit que els horaris es parlen amb l’escola i que me’ls podre fer compatibles amb les classes perque no es com a Catalunya que has de fer dues setmanes seguides de practiques sino que has de fer tantes hores repartides com vulguis, aixo si, et donen un dia maxim per acabar-les. Esta molt be aixo!!!!
Uf! I despres de la feinada que havia fet en un sol mati vaig passejar per la uni, vaig coneixer la biblioteca i vaig assistir a un parell de classes. Una es de literatura infantil. Sembla molt interessant i el profe s’ho curra, pero se’m solapa amb una altra que m’agrada mes i de fet, ja he estudiat literatura infantil a la UAB.
L’altra classe es per flipar!! Es genial! Es diu metodologies per al treball en grup. Vaig entrar, nomes erem 7 o 8 persones, em vaig presentar al profe dient-li que era una “Incoming Erasmus” (jajajaja que guayon son aquest nom, eh?) i li vaig preguntar si podia quedar-me d’oient a classe per decidir-me. I tant que si! Jajajaja I durant tota la classe va estar molt atent per veure si entenia les coses que explicava. Es molt xula aquesta assignatura eh? Lluna, a tu t’agradaria molt! Resulta que el profe es d’un grup de teatre social “teatro de l’opresso” i utilitza els videos dels espectacles i treballs que fan per fer la classe. Vam parlar sobre la comunicacio dins d’un grup, com sentir-se integrat i comode dins d’un grup al que pertanys. En els seus espectacles treballen d’una manera molt original (semblant a la d’Improfighters). Fan espectacles per a petits grups i sempre hi ha molta llum per veure’s les cares. Hi ha un actor que es el moderador de l’espectacle. Uns mesos abans de l’espectacle, els actors fan un laboratori on sorgeixen situacions de la vida quotidiana on son present problematiques que dificulten la comunicacio i la integracio. Quan tenen segur el que volen presentar, fan l’espectacle. Comencen representant aquestes escenes i en el moment en que un espectador creu que ell no actuaria com un dels personatges ho esta fent, pot demanar un canvi, i es el mateix espectador el que es transforma en actor i canvia el desenvolupament de la historia. Quan un altre espectador vol un canvi, el demana, i aixi participa tot aquell que vol. D’aquesta manera possibiliten que l’espectador sigui conscient de la diferencia que hi ha entre veure una situacio des de fora, trobant possibilitats de ressolucio que des de dins no son les mateixes. A mes, s’emporten un ventall de possibilitats de mecanismes de resolucio que podran utilitzar en altres situacions reals. Bua! M’encantaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!
I por hoy, se acabo!

de cap a peus, no hi h marxa enrera.






23/02/2009













Mati de recerca. Recerca de la casa perfecte per viure-hi durant uns quants mesos. Aqui els preus no baixen de 200€ una habitacio compartida. Pots llogar una “stanza doppia” (habitacio doble) per 200-300€ o una “stanza singola” (habitacio individual) per 350-450€.
Se n’aprofiten tant del fet que hi hagi tants estudiants desesperats buscant un forat on refugiar-se…! Pero ja se sap… la llei oferta-demanda…
En un principi havia de compartir pis o llogar dues habitacions en un pis amb en Luis, el compi que estudia infermeria a Sant Cugat. Pero es molt dificil trobar-les, aixi que vam decidir buscar una doppia i compartir-la. Normalment, les ofertes que hi ha al carrer (que per cert, tenen la ciutat empaperada amb anuncis que diuen “stanza in affito” (habitacio en lloguer) son per compartir habitacio amb algu que ja hi viu, aixi que vaig agafar aquests telefons.
La primera trucada la va fer en Jorge perque jo no em veia segura encara de poder-la fer, pero despres me’n vaig ensortir.
Vam visitar 7 o 8 pisos. Alguns no estaven malament, pero d’altres es increible com s’atreveixen a fer pagar aquests preus per l’habitacio que ofereixen…
L’ultim pis que vaig visitar sola, perque en Jorge havia de fer uns encarrecs. M’oferien una “stanza doppia” amb 2 llits disponibles, rollo alberg, i un armari cutrissim, una cuina on no hi caben dues persones, una nevera, una taula i dues cadires al menjador. Cap altre moble ni decoracio, i per 240€ mes despeses ( mes o menys 280€). A mes, normalment demanen la “caparra” (fiança) de dos mesos. Aixo volia dir que d’entrada havia de donar mes de 700€ per viure en una merda de pis!!!
Molt trista i amoinada per no trobar res (a casa del Jorge i el Chechu, el seu company d’habitacio de Vigo amb que el constantment discuteix sobre si es mes bo el peix de Galicia o el de Madrid… XD, estava molt be pero tenia moltes ganes d’instal.lar-me i sentir que estava a casa meva). Vaig caminar sense rumb fins a arribar a un carrer. Quan vaig mirar el nom del carrer em va venir un somriure a la boca. Era al carrer Belle Arti (sona bonic, oi?). Diumenge passat, quan havia agafat dades dels anuncis, havia trobat un pis en aquest carrer molt be de preu pero, per desgracia, no havia apuntat el telefon.
Durant tot el mati havia estat pensant que havia de tornar al carrer dels anuncis per apuntar el telefon d’aquesta casa, pero no vaig tenir temps, i ara era en aquest mateix carrer! Vaig passejar una mica i… si!!!!! Vaig trobar el telefon!!!! De seguida vaig trucar i la “ragazza” italiana (noia) em va dir que podia passar a veure’l ara mateix.OHHHHH!!! Quin piset mes macooooooo!!! Estil IKEA, molt net i endreçat, bona olor i per tan sols 235€ mes despeses!!!!!!! Un “trilocale” (habitacio doppia, cuina-menjador i lavabo) i un super sofa doble!!!!! Si!! Havia de ser meu.
Despres de parlar una estona amb ella li vaig dir que havia vist molts pisos i que aquest m’encantava. Ella em va dir que havia vist moltes noies buscant pis i que jo li agradava molt, aixi que, enamorada la una de l’altra, em va dir que podia entrar a viure l’endema mateix!
I molt feliç vaig sortir de casa meva (perque ja m’hi sentia d’alla). Es una planta baixa d’un edifici antic, sota una porxada rotllo Girona, i just davant l’academia de Belles Arts.
Vaig donar la noticia a en Jorge i als meus papis i vam sortir a celebrar-ho amb l’Andony i en Carlos. En el local ens vam trobar amb el Francisco, la novia i unes amigues que han vingut a passar una setmana per aqui, la Isabel i altra gent que no recordo els noms. Es un pub molt xulo on pagues 5€ i et donen una cerveseta i pots menjar el que vulguis del que ofereixen, rollo tapes.
Els Erasmus tenen super controlades les ofertes dels bars, pubs, locals, discos, etc.
Despres vam anar a una plaça (que no recordo el nom) on es troben tots els estudiants per fer botellon, pero va resultar que nomes erem nosaltres i un altre grupet de gent, quan normalment hi ha 200 persones… Es curios, pero m’han explicat que si et pillen bebent assegut et poden multar. La rao es perque estas assegut en moboliari urba public no destinat a aquesta finalitat. Si no estas bebent nomes et diuen que t’aixequis. Estan com una cabra els italianus!!!

Convençut i sense rancunia ha pres la decisio...





Els titols son frases de la canço!!! Quan acabi el blog tindreu tota la lletra! jajaja


Be, doncs, demano disculpes a tots aquells linguistes que, com jo, odien les faltes d’ortografia, pero aquests teclats italians no saben idiomes i no accepten la interculturalitat, i per tant, no existeix la “ny” castellana, i la tecla dels accents tampoc perque tenen tecles especifiques per les vocals amb accents. Total, que m’estic jutificant per la quantitat de faltes conscients que pretenc fer durant aquests mesos. Com molts sabeu, no tinc portatil, aixi que la meva companya m’ha fet un prestec del seu per fer els meus treballs.

Vinga doncs, despres del currele que s’ha fet la Marta iniciant aquest diari d’aventures, segueixo jo explicant les peripecies d’una catalana enmig de la immensitat de Bolonya entre mes de 1600 Erasmus espanyols. M’agradaria saber com aprendre italia!!!! Jajajaja sort que visc amb una italiana!!

Tambe vull demanar disculpes per anticipat per no actualitzar el blog amb tanta frequencia com voldrieu pero a casa no tinc internet, i el temps aqui esta ocupadissim! Os juro que flipo de tot el que tinc en tan sols una setmana! Oh yeah !!! ;)

Aixi doncs, envoltada de gent amb maletes tan grosses com la meva, va començar la meva aventura sola.
En el moment que vaig dir adeu a la Marta i la Nat va ser quan vaig reaccionar i adonar-me que ja no tornava a casa fins d’aqui a molts mesos, que no era un viatge d’amigues de cap de setmana. Vaig inspirar i despres va sortir tot l’aire que tenia dins ple de nervis i tensio.
Ara havia d’agafar l’autobus que em portaria a l’estacio de trens de Bolonya. Vaig passejar tota la tarda pel centre intentant familiaritzar-me amb la ciutat.
Cap al vespre vaig trucar en Jorge, vam sopar i vam anar a casa de l’Andony, un noi molt maco, on tambe hi havia en Carlos, el Sevillano. Entre birres i limoncello ens vam coneixer una mica i em van donar la mala noticia que tornaven a casa aquest mes… Quina llastima! Arribades ja les tantes de la nit, vam anar a dormir a casa el Jorge (evidentment, com a transport vam utilitzar la seva bicicleta, ja us explicare com funciona aquest tema a Bolonya). Jo encara no en tinc, de bicicleta, pero no sera dificil aconseguir-ne una.