... va decidir obrir els ulls al món!

Bolonya, diumenge 22 de febrer de 2009...

"Ens despertem la mar de bé. En aquest alberg s'hi dorm de conya! Llàstima altra vegada de matinada hem sentit un grup de jovenetes arribant a l'alberg. La gent no té escrúpuls! Aquest cop, però, ja sabem quin esmorzar ens espera. Tot i que aquesta vegada serà acompanyat per la Sandra i l'Andrea, les noies que vam conèixer a l'alberg la nit anterior.

Esmorzem amb elles i ens adonem que no hem mirat els horaris dels busos de diumenge. Per desgràcia, veiem que el bus 93 que hem d'agafar per anar a la parada del 20 per arribar a Bolonya només passa cada dos hores i... que l'acabem de perdre! Yuhu! Decidim anar fins la parada del 20 (que passa més sovint) caminant.

Quan arribem passa el bus! Yuhuuuuu!!! Així que ens esperem un quart d'hora. Baixem a la parada i veiem un anunci d'un pis. Ens animem a anar-lo a veure. Així que tornem a agafar el bus 20 i ens hi dirigim. Ens obra la porta una noia molt maca. El pis és molt gran i està molt nèt. Ens agrada, però la Laia el veu massa tranquil i ens comenta que segurament no s'hi quedarà. Igualment ens anima veure que no costa tan trobar casa.

Anem al centre de Bolonya i després d'unes fotos a la plaça central de la ciutat que està plena de confetti del carnestoltes i d'un bon passeig pels carrers del centre (i no tan centre) ens ve la gana i anem a un restaurant al costat de l'estació de Bolonya. Per un cop, farem un bon àpat italià. Provem els Gnoccis, que estan boníssims i un bon cafè! Ja era hora, després de tots els intents fallits de aigua amb pols marrona.

Després de dinar agafem el bus VLQ direcció l'aeroport de Bolonya. Finalment, ens plantem a l'aeroport i després de que ens robin 20€ (10€ per Nat i 10€ per la Marta) del Chek-in, ens dirigim al control de seguretat. La Laia ens acompanya fins ben bé l'entrada i allà ens despedim entre abraçades i petonets i recomanacions de que es cuidi i sobretot que mengi. Potser el sobretot seria pel que la trobarem a faltar i pel que ens tingui informades, que això no li parem de dir.

La veiem animada i amb ganes de viure aquesta experiència. Estem segures de que ens trobarà a faltar, als d'aquí i les costums d'aquí (sobretot alimentícies); però que li anirà molt bé perquè se'n surt de tot sense masses dificultats (també gràcies a la flor al cul que té), però també per l'instint de supervivència que té la Laia.

Ens explica que l'endemà anirà a la uni i que farà tot d'encàrrecs pendents... una última abraçada i ens separem. Ens anem mirant pel vidre fins ja desaparèixer. Es queda contenta i segura de que s'ho passarà genial, se li nota.

La Laia estarà súper bé i 5 mesos passen volant. Des d'aquí li recomanem que els gaudeixi fins més no poder i que torni carregada d'anècdotes a explicar-nos.

Un petonàs Laia i molts records per tothom".

[ M. ]