Merdaaaaaaaaaaaaaa!! Ja som al juny i això ja s’acaba….!!!!!!!!!
Després d’estudiar una mica al matí i agobiar-me un munt, començo a trucar a tothom per anar al Festival socialle delle culture Antifasciste però ningú no pot… Bueno, doncs me’n vaig sola! I a les 18h pillo el bus, arrivo al Festival i em poso mans a la feina!
Avui hi havia una taula de discussió molt interessant sobre “la reforma Gelmini, de la crítica d’un gran moviment nacional al cas ciutadà de les escoles elementals Loghena”. Els estudiants de la facultat de Scienze della Formazione (ciències de l’educació), presenten la feina que han estat fent durant tots aquests mesos des de l’anunci de la reforma.
La reforma, entre d’altres coses, pretén:
1. Reduir el personal (de dos educadors més un auxiliar per aula passen a 1)
2. Formació de classes pont ( els alumnes immigrants que no sàpiguen parlar italià passaran els mesos de setembre-desembre en una aula a part per aprendre la llengua. Després hauran de fer un examen: si el passen podran gaudir de l’educació amb la resta de companys, sinó no podran entrar a l’escola fins l’any següent)
3. Nota numèrica
4. La reducció del temps d’escola ( mitja jornada, mentre els mestres defensen el temps complert)
Així doncs, els estudiants de Scienze della Formazione han fet un gran treball en petits grups, cada grup sobre un d’aquests temes, analitzant-los i cercant solucions mitjançant el teatre dell’opresso. Ens han explicat com s’han organitzat i després han passat el torn de paraula a mestres de les escoles que estan lluitant dia a dia. Ha estat molt interessant perquè fins i tot hi ha hagut pares que han intervingut en la taula rodona.
Tot seguit he trobat en Joao i hem anat a mirar un passe del documental “Re/sisters, donne e resistenze contemporanea”, que comparava la resistencia històrica i les noves formes de resistència des del punt de vista del gènere, entrevistant a 4 dones polítiques.
Quan ha acabat hem anat a buscar sopar i ens l’hem menjat mentre miràvem el documental “Una scuola coi fiocchi”, sobre la primera escola primària que ha ocupat les aules a Bologna en contra de la reforma Gelmini. Infants, pares, mares i mestres, tots units per una mateixa causa, creant resistència dins l’escola, les places i carrers. M’ha emocionat molt veure’l perquè em sembla un procés molt bonic i enriquidor per a tota la família, però sobretot pels infants, perquè així poden entendre què és això de la reforma de l’escola de la que tothom parla, la qual està movent grans masses, i tot per ells, per la seva educació. He recordat els temps en què vam ocupar l’institut “Pau Vila” durant una setmana contra la Guerra de l’Irak, i la passada ocupació de les facultats universitàries, dues experiències que em van fer créixer molt com a persona.
Quan van acabar, va començar un musical “NUDOeCRUDOTEATRO: Sull’italia calavan le bombe”; un magnífic espectacle conduit per tres noies on barrejaven història, música i teatre. Tracatava d’una espècie de diari (com el diari de l’Anna Frank) que relatava una nena durant els anys de la Segona Guerra Mundial i com les seves expectatives anaven decaient, la seva innocència esdevenia tristor i com les seves il·lusions desapareixien amb els anys. Una fantàstica obra.
A continuació, un grup de tetre de Verona, ha presentat el seu espectacle. Primer han sortit un home i una dona vestits de Papa amb una pancarta rosa que deia “ Layca Frozzezione” (Layca: com el gos, Frozzezione: Frozzo és una manera de dir Gay + processió). I després dues noies han representat un magnífic espectacle basat en tot de frases dites per polítics en un moment o altre de la disputa sobre la homosexualitat. Imitaven a cada un d’ells mentre deien barbaritats sobre l’homosexualitat, coses indignants. S’han fet un curro!!!
Sabieu que Verona és la zona més feixista de l’Itàlia? Es veu que quan Mussolini va dimitir no li quedava una altra) va fugir de l’Itàlia i a Verona van crear-se moviments de resistència feixista, esdevenint amb el temps una ciutat que commemora un cop a l’any el feixisme…
El millor dia de tots del Festival Sociale delle Culture Antifasciste, respecte els continguts!!!
Després d’estudiar una mica al matí i agobiar-me un munt, començo a trucar a tothom per anar al Festival socialle delle culture Antifasciste però ningú no pot… Bueno, doncs me’n vaig sola! I a les 18h pillo el bus, arrivo al Festival i em poso mans a la feina!
Avui hi havia una taula de discussió molt interessant sobre “la reforma Gelmini, de la crítica d’un gran moviment nacional al cas ciutadà de les escoles elementals Loghena”. Els estudiants de la facultat de Scienze della Formazione (ciències de l’educació), presenten la feina que han estat fent durant tots aquests mesos des de l’anunci de la reforma.
La reforma, entre d’altres coses, pretén:
1. Reduir el personal (de dos educadors més un auxiliar per aula passen a 1)
2. Formació de classes pont ( els alumnes immigrants que no sàpiguen parlar italià passaran els mesos de setembre-desembre en una aula a part per aprendre la llengua. Després hauran de fer un examen: si el passen podran gaudir de l’educació amb la resta de companys, sinó no podran entrar a l’escola fins l’any següent)
3. Nota numèrica
4. La reducció del temps d’escola ( mitja jornada, mentre els mestres defensen el temps complert)
Així doncs, els estudiants de Scienze della Formazione han fet un gran treball en petits grups, cada grup sobre un d’aquests temes, analitzant-los i cercant solucions mitjançant el teatre dell’opresso. Ens han explicat com s’han organitzat i després han passat el torn de paraula a mestres de les escoles que estan lluitant dia a dia. Ha estat molt interessant perquè fins i tot hi ha hagut pares que han intervingut en la taula rodona.
Tot seguit he trobat en Joao i hem anat a mirar un passe del documental “Re/sisters, donne e resistenze contemporanea”, que comparava la resistencia històrica i les noves formes de resistència des del punt de vista del gènere, entrevistant a 4 dones polítiques.
Quan ha acabat hem anat a buscar sopar i ens l’hem menjat mentre miràvem el documental “Una scuola coi fiocchi”, sobre la primera escola primària que ha ocupat les aules a Bologna en contra de la reforma Gelmini. Infants, pares, mares i mestres, tots units per una mateixa causa, creant resistència dins l’escola, les places i carrers. M’ha emocionat molt veure’l perquè em sembla un procés molt bonic i enriquidor per a tota la família, però sobretot pels infants, perquè així poden entendre què és això de la reforma de l’escola de la que tothom parla, la qual està movent grans masses, i tot per ells, per la seva educació. He recordat els temps en què vam ocupar l’institut “Pau Vila” durant una setmana contra la Guerra de l’Irak, i la passada ocupació de les facultats universitàries, dues experiències que em van fer créixer molt com a persona.
Quan van acabar, va començar un musical “NUDOeCRUDOTEATRO: Sull’italia calavan le bombe”; un magnífic espectacle conduit per tres noies on barrejaven història, música i teatre. Tracatava d’una espècie de diari (com el diari de l’Anna Frank) que relatava una nena durant els anys de la Segona Guerra Mundial i com les seves expectatives anaven decaient, la seva innocència esdevenia tristor i com les seves il·lusions desapareixien amb els anys. Una fantàstica obra.
A continuació, un grup de tetre de Verona, ha presentat el seu espectacle. Primer han sortit un home i una dona vestits de Papa amb una pancarta rosa que deia “ Layca Frozzezione” (Layca: com el gos, Frozzezione: Frozzo és una manera de dir Gay + processió). I després dues noies han representat un magnífic espectacle basat en tot de frases dites per polítics en un moment o altre de la disputa sobre la homosexualitat. Imitaven a cada un d’ells mentre deien barbaritats sobre l’homosexualitat, coses indignants. S’han fet un curro!!!
Sabieu que Verona és la zona més feixista de l’Itàlia? Es veu que quan Mussolini va dimitir no li quedava una altra) va fugir de l’Itàlia i a Verona van crear-se moviments de resistència feixista, esdevenint amb el temps una ciutat que commemora un cop a l’any el feixisme…
El millor dia de tots del Festival Sociale delle Culture Antifasciste, respecte els continguts!!!
Després la Sara i la Roberta m’han donat un passaggio en el cotxe de la Sara i he acabat a la Piazza Santo Stefano fins a les 5 de la matinada amb uns nois que tocaven la guitarra, el clarinet i el tamburello (pandereta), música tradicional italiana, del sud. Molt bonic!
IM-PRESSIONANT!!!
ResponderEliminarTot plegat es fantastic Laia!!!
Qina envejota!!!
muaa!
LLuna!