23/02/2009
Mati de recerca. Recerca de la casa perfecte per viure-hi durant uns quants mesos. Aqui els preus no baixen de 200€ una habitacio compartida. Pots llogar una “stanza doppia” (habitacio doble) per 200-300€ o una “stanza singola” (habitacio individual) per 350-450€.
Se n’aprofiten tant del fet que hi hagi tants estudiants desesperats buscant un forat on refugiar-se…! Pero ja se sap… la llei oferta-demanda…
En un principi havia de compartir pis o llogar dues habitacions en un pis amb en Luis, el compi que estudia infermeria a Sant Cugat. Pero es molt dificil trobar-les, aixi que vam decidir buscar una doppia i compartir-la. Normalment, les ofertes que hi ha al carrer (que per cert, tenen la ciutat empaperada amb anuncis que diuen “stanza in affito” (habitacio en lloguer) son per compartir habitacio amb algu que ja hi viu, aixi que vaig agafar aquests telefons.
La primera trucada la va fer en Jorge perque jo no em veia segura encara de poder-la fer, pero despres me’n vaig ensortir.
Vam visitar 7 o 8 pisos. Alguns no estaven malament, pero d’altres es increible com s’atreveixen a fer pagar aquests
preus per l’habitacio que ofereixen… 
L’ultim pis que vaig visitar sola, perque en Jorge havia de fer uns encarrecs. M’oferien una “stanza doppia” amb 2 llits disponibles, rollo alberg, i un armari cutrissim, una cuina on no hi caben dues persones, una nevera, una taula i dues cadires al menjador. Cap altre moble ni decoracio, i per 240€ mes despeses ( mes o menys 280€). A mes, normalment demanen la “caparra” (fiança) de dos mesos. Aixo volia dir que d’entrada havia de donar mes de 700€ per viure en una merda de pis!!!
Molt trista i amoinada per no trobar res (a casa del Jorge i el Chechu, el seu company d’habitacio de Vigo amb que el constantment discuteix sobre si es mes bo el peix de Galicia o el de Madrid… XD, estava molt be pero tenia moltes ganes d’instal.lar-me i sentir que estava a casa meva). Vaig caminar sense rumb fins a arribar a un carrer. Quan vaig mirar el nom del carrer em va venir un somriure a la boca. Era al carrer Belle Arti (sona bonic, oi?). Diumenge passat, quan havia agafat dades dels anuncis, havia trobat un pis en aquest carrer molt be de preu pero, per desgracia, no havia apuntat el telefon.
Durant tot el mati havia estat pensant que havia de tornar al carrer dels anuncis per apuntar el telefon d’aquesta casa, pero no vaig tenir temps, i ara era en aquest mateix carrer! Vaig passejar una mica i… si!!!!! Vaig trobar el telefon!!!! De seguida vaig trucar i la “ragazza” italiana (noia) em va dir que podia passar a veure’l ara mateix.OHHHHH!!! Quin piset mes macooooooo!!! Estil IKEA, molt net i endreçat, bona olor i per tan sols 235€ mes despeses!!!!!!! Un “trilocale” (habitacio doppia, cuina-menjador i lavabo) i un super sofa doble!!!!! Si!! Havia de ser meu.
Despres de parlar una estona amb ella li vaig dir que havia vist molts pisos i que aquest m’encantava. Ella em va dir que havia vist moltes noies buscant pis i que jo li agradava molt, aixi que, enamorada la una de l’altra, em va dir que podia entrar a viure l’endema mateix!
I molt feliç vaig sortir de casa meva (perque ja m’hi sentia d’alla). Es una planta baixa d’un edifici antic, sota una porxada rotllo Girona, i just davant l’academia de Belles Arts.
Vaig donar la noticia a en Jorge i als meus papis i vam sortir a celebrar-ho amb l’Andony i en Carlos. En el local ens vam trobar amb el Francisco, la novia i unes amigues que han vingut a passar una setmana per aqui, la Isabel i altra gent que no recordo els noms. Es un pub molt xulo on pagues 5€ i et donen una cerveseta i pots menjar el que vulguis del que ofereixen, rollo tapes.
Els Erasmus tenen super controlades les ofertes dels bars, pubs, locals, discos, etc.
Despres vam anar a una plaça (que no recordo el nom) on es troben tots els estudiants per fer botellon, pero va resultar que nomes erem nosaltres i un altre grupet de gent, quan normalment hi ha 200 persones… Es curios, pero m’han explicat que si et pillen bebent assegut et poden multar. La rao es perque estas assegut en moboliari urba public no destinat a aquesta finalitat. Si no estas bebent nomes et diuen que t’aixequis. Estan com una cabra els italianus!!!
Se n’aprofiten tant del fet que hi hagi tants estudiants desesperats buscant un forat on refugiar-se…! Pero ja se sap… la llei oferta-demanda…
En un principi havia de compartir pis o llogar dues habitacions en un pis amb en Luis, el compi que estudia infermeria a Sant Cugat. Pero es molt dificil trobar-les, aixi que vam decidir buscar una doppia i compartir-la. Normalment, les ofertes que hi ha al carrer (que per cert, tenen la ciutat empaperada amb anuncis que diuen “stanza in affito” (habitacio en lloguer) son per compartir habitacio amb algu que ja hi viu, aixi que vaig agafar aquests telefons.
La primera trucada la va fer en Jorge perque jo no em veia segura encara de poder-la fer, pero despres me’n vaig ensortir.
Vam visitar 7 o 8 pisos. Alguns no estaven malament, pero d’altres es increible com s’atreveixen a fer pagar aquests
preus per l’habitacio que ofereixen… 
L’ultim pis que vaig visitar sola, perque en Jorge havia de fer uns encarrecs. M’oferien una “stanza doppia” amb 2 llits disponibles, rollo alberg, i un armari cutrissim, una cuina on no hi caben dues persones, una nevera, una taula i dues cadires al menjador. Cap altre moble ni decoracio, i per 240€ mes despeses ( mes o menys 280€). A mes, normalment demanen la “caparra” (fiança) de dos mesos. Aixo volia dir que d’entrada havia de donar mes de 700€ per viure en una merda de pis!!!
Molt trista i amoinada per no trobar res (a casa del Jorge i el Chechu, el seu company d’habitacio de Vigo amb que el constantment discuteix sobre si es mes bo el peix de Galicia o el de Madrid… XD, estava molt be pero tenia moltes ganes d’instal.lar-me i sentir que estava a casa meva). Vaig caminar sense rumb fins a arribar a un carrer. Quan vaig mirar el nom del carrer em va venir un somriure a la boca. Era al carrer Belle Arti (sona bonic, oi?). Diumenge passat, quan havia agafat dades dels anuncis, havia trobat un pis en aquest carrer molt be de preu pero, per desgracia, no havia apuntat el telefon.
Durant tot el mati havia estat pensant que havia de tornar al carrer dels anuncis per apuntar el telefon d’aquesta casa, pero no vaig tenir temps, i ara era en aquest mateix carrer! Vaig passejar una mica i… si!!!!! Vaig trobar el telefon!!!! De seguida vaig trucar i la “ragazza” italiana (noia) em va dir que podia passar a veure’l ara mateix.OHHHHH!!! Quin piset mes macooooooo!!! Estil IKEA, molt net i endreçat, bona olor i per tan sols 235€ mes despeses!!!!!!! Un “trilocale” (habitacio doppia, cuina-menjador i lavabo) i un super sofa doble!!!!! Si!! Havia de ser meu.
Despres de parlar una estona amb ella li vaig dir que havia vist molts pisos i que aquest m’encantava. Ella em va dir que havia vist moltes noies buscant pis i que jo li agradava molt, aixi que, enamorada la una de l’altra, em va dir que podia entrar a viure l’endema mateix!
I molt feliç vaig sortir de casa meva (perque ja m’hi sentia d’alla). Es una planta baixa d’un edifici antic, sota una porxada rotllo Girona, i just davant l’academia de Belles Arts.
Vaig donar la noticia a en Jorge i als meus papis i vam sortir a celebrar-ho amb l’Andony i en Carlos. En el local ens vam trobar amb el Francisco, la novia i unes amigues que han vingut a passar una setmana per aqui, la Isabel i altra gent que no recordo els noms. Es un pub molt xulo on pagues 5€ i et donen una cerveseta i pots menjar el que vulguis del que ofereixen, rollo tapes.
Els Erasmus tenen super controlades les ofertes dels bars, pubs, locals, discos, etc.
Despres vam anar a una plaça (que no recordo el nom) on es troben tots els estudiants per fer botellon, pero va resultar que nomes erem nosaltres i un altre grupet de gent, quan normalment hi ha 200 persones… Es curios, pero m’han explicat que si et pillen bebent assegut et poden multar. La rao es perque estas assegut en moboliari urba public no destinat a aquesta finalitat. Si no estas bebent nomes et diuen que t’aixequis. Estan com una cabra els italianus!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario