d'aqui a un temps ens trobarem, adeu cuideu-vos molt!

Quina setmaneta mes mogudaaaa! Encara no he tingut temps de parar-me per escriure totes les emocions i sitacions que estic vivint! Uf! Quina passada! Nomes porto aqui una setmana i ja recomano a tothom que faci un Erasmus!
Be, una setmana molt mogudeta perque he hagut de situar-me a Bolonya, Modena i Reggio (tot el dia amb el mapa a la butxaca), coneixer moltissima gent (Erasmus i italians), i coneixer uns quants locals que us ensenyare quan comenceu a venir a veure’m.
Dimecres vaig estar en un local on cada dimecres al vespres fan improvisacions de Jazz tremendes.
Dijous vaig anar a Modena, a l’escola on haig de fer un curs d’italia. Despres d’informar-me d’horaris i calendari, etc. vaig estar visitant la ciutat. He trobat un parc molt bonic!!!
I divendres, mati de papeleo altre cop! La Roberta, la meva companya de pis, que estudia espanyol, m’esta ajudant moltissim! S’ha ofert a acompanyar-me a fer-me el permis de residencia que em demanen a la uni. Despres de mitja hora parlant amb un paio (que per cert, els funcionaris son iguals a tot arreu…), vam descobrir que no puc fer-me el permis de residencia perque m’estare aqui 5 mesos, i es fa a partir de 6, i a part de la documentacio de sempre, necessito presentar un numero de compte on tingui mes de 5000 euros per demostrar que puc mantenir-me durant aquest periode de temps en un pais on no contribueixo perque no treballo. (ja em diras quin estudiant te 5000 euros estalviats! I el paio em va dir que si estava fent un Erasmus segur que tenia mes o menys aquesta quantitat, i jo li vaig dir si sabia que volia dir viure i gaudir d’una beca… PORCA PUTANA!!!!). Uf! Vam sortir totes dues indignadissimes i sulfurades. Vaig trucar unes noies que tambe estan fent practiques a Reggio Emilia (que no conec, pero que la tutora em va donar els seus telefons) per preguntar que havien fet elles. Em van dir que nomes havien presentat un codi fiscal, aixi que la Robi i jo vam anar a buscar-lo, i me’l van fer en un plis.
Despres ella va haver d’anar a treballar (li vaig fer un entrepa per menjar perque no tenia temps jejeje) i jo vaig dinar, vaig fer una peazo de siesta que feia mil anys que no feia tot mirant els Simpsons i “Un paso adelante” en italia. Per cert, la veu del Homer no esta gens aconseguida perque no el fa tan burro com es i la veu de la Lola de la serie es massa intel.lectual…
Tambe vaig poder contactar amb l’Andrea i la Sandra despres d’una setmana d’intents, les noies de l’alberg, i vam quedar per la tarda. Despres vam anar a sopar i en Jorge em va trucar per sortir amb uns amics seus que havien arribat. Aixi que totes tres, despres de menjar una tipical pizza de bolonya per 2’5 euros en un “Paki”, que n’hi ha milers!, vam dirigir-nos cap a la plaça del botellon per trobar-nos amb la resta.
Els colegues d’en Jorge eren la Sofia i en Miguel de Madrid que estan d’Erasmus a Paris, i van venir amb en Miquel de Saragossa, la Carine de Canaries, un noi Islandes que no recordo el nom… ( ho sento!!!!), i altres amb els que no he tingut gaire contacte. Entre birres, limoncello, whisky, ron amb cola, i altres, vam anar coneixent aquesta nova genteta. Jo vaig coneixer en Miguel, el rastes de Saragossa, que vam estar xerrant fins a marxar al local. A les 3 vam decidir anar a l’Arteria, el local on fan Jazz els dimecres, on avui punxaven musica. Hi vam anar en Miguel, la Carine, l’islandes i jo i ens vam trobar amb els murcians (en Francismo, la novia i amigues). A les 4 ja van tancar i vam anar defilant cap a casa. Ens vam repartir i el Miguel va venir a dormir a casa meva, on vam xerrar fins les 7 del mati.
Sort que quan vaig arribar a casa vaig avisar la Roberta que es quedava a dormir perque al dia seguent haviem d’anar a les 9 a l’IKEA a comprar unes cadires que volia per casa ella. Quan es va llevarem va somriure i em va dir que no calia que hi anes. Aixi que em vaig quedar dormint fins les 12, que vaig despertar a en Miguel, perque aixi podiem fer una mica de turisme per la ciutat. Em va convidar a esmorzar en una pastisseria molt barata del carrer Belle Arti, en una terrasseta, tots dos xerrant tranquil.lament. Vam visitar la facultat de Belles Arts, super bonica i la biblioteca general de Bolonya, que flipareu quan la veieu. Despres vam anar-nos a trobar amb la Sofia i l’altre Miguel i vam continuar la ruta per la ciutat sense rumb definit. Aqui va ser quan vaig començar a parlar amb la Sofia i vam encaixar super be. Es una noia molt interessant que estudia periodisme i dret perque creu que per ser periodista has de tenir una base justificativa per opinar, basada en documentacio legal. Vam parlar mil hores sobre la implicacio general de la gent dins la societat i en les problematiques social, sobre el teatre, i sobre infinitat de temes. A les 6 de la tarda se’ns va acudir que podriem anar a dinar i vam comprar pasta, verduretes, amanida i vam fer el dinar a casa meva. Vam acabar a les 19.30h. I que be que vam dinar! Despres vam anar a comprar quatre cosetes per fer el sopar (perque vaig organitzar un sopar de benvinguda a casa), vam menjar un gelat bonissim i la Sofia i jo vam visitar una mica el centre mentre els altres acompanyaven la Carine i l’Islandes a cercar el restaurant on havien quedat per sopar amb una altra noia. A les 21’30 vam arribar a casa i vam començar a fer el sopar. En principi haviem de ser molta gent pero els van sorgir coses i no van poder venir a sopar, sino que van venir despres a seguir la festa. Total, que com nosaltres haviem dinat molt tard, nomes van sopar l’Andrea, la Sandra i l’Alba (de Jaen) mentre nosaltres quatre miravem. Jajajaja Tot seguit va començar a venir la penya i vam acabar sent 20 persones en un menjador petitissim on haviem de seure al terra i vam acabar repartits entre dins i fora de casa perque volien fumar. Uf!!!! Una setmana a la ciutat i 20 persones en el sopar de benvinguda! Jajajaj! Increible! Estava taaaaan contenta! La Roberta m’havia dit que feien festa en un centre social i vam decidir anar a continuar la festa alla. Pero no vam saber arribar i a les 4 del mati erem sobre un pont amb molt de fred. Com que estavem força cansats vam acomiadar-nos i vam marxar a dormir.
Altre cop en Miguel va venir a dormir a casa. Quan vam arribar vam trobar la Roberta netejant el lavabo perque deia que es volia dutxar al mati ( tot i que ja li havia dit que jo netejaria, evidentment, al dia seguent…) be, ens va entrar molta vergonya als dos…
Total, que ella va marxar a dormir i em va avisar que es despertaria a les 5 de la tarda! Jajaja
Aquest mati, quan m’he llevat, m’he trobat en Miguel netejant el terra blanc (que havia esdevingut negra amb les petjades i les restes d’alcohol…). Li he demant que ho deixes estar, que ja ho faria jo despres, pero ha insistit… aixi que ens hem posat a endreçar-ho tot entre els dos. I despres d’un esmorzar de rics ens hem acostat a l’estacio, on haviem quedat amb la Sofia, en Miquel, la Carina i l’islandes per agafar el tren cap a Florencia, on acabarien la seva ruta per italia.
Com que encara quedava una hora perque arribes el tren, ens hem dividit i la Sofia i jo hem anat a seguir coneixent la ciutat. Hem trobat un teatre guapissim on fan teatre per a infants, tallers per a professors i educadors, conferencies, tot dedicat a l’educacio. I tenen una cafeta molt xula on ens hem assegut a fer un cafe. Hem fet el xafarder una mica i hem trobat una sala oberta, on ens hem fet unes fotillos… jejejeje I xerrant, xerrant, ha passat l’hora i hem hagut d’anar a l’estacio, on ens hem trobat amb la resta. Els he acompanyat fins a la via, on ens hem acomiadat emotivament, sobretot amb en Miguel de Saragossa i la Sofia ( perque hem congeniat moltissim!) i els hi he dit adeu rollo mami… jejejeje I quina pena! Despres de dos dies tan intensos plens d’emocions, de converses, de sentiments, de compartir moments, uffff! Be, sempre ens quedara Paris… i tant que si! M’hi han convidat i m’han dit que puc portar qui vulgui, perque alla a la residencia es reparteixen els convidats entre habitacions, com aqui fem entre cases. Algu s’hi anima!? I amb la Sofia ens trobarem tambe a Venecia!
I quan he arribat a casa he acabat de netejar, i cap alla a les 3 s0ha despertat la Roberta, que m’ha explicat com li havia anat la cita amb un noi… i despres he hagut de dormir unes horetes per recuperar-me. I ara estic escrivint el diari del viatger, ple d’experiències, aventures, sentiments, emocions i anècdotes mentre penso en que dema haig d’anar a la universitat i solucionar el tema de la matricula i decidir-me per les assignatures de les que em vull examinar.
Com diu en Chechu, venga pues!
Y por hoy, esto es todo amigos!

Aviso para navegantes: des del 27 d’abril fins el 16 de maig estare sola a casa perque la Roberta marxa a Granada a fer un curs d’espanyol. Heu començat a pensar el dia que vindreu??????
Ciao bambini!!!!!!

Fotos de esta gente... proximamente! quan me les passi per mail la Sofia!