Reggio Emilia i festeta

Aquest mai ens hem llevat a les 9.30 i fins les 11.30h no hem agafat el tren cap a Reggio Emilia! Si es que, fem el que fem, sempre ens passa el mateix!! Es un defecto genetico que no se puede evitar!
Despres d’una hora (perque hem agafat el tren mes lent que hi havia!) hem arribat a la ciutat. Les he portat a veure la meva universitat, que malgrat ser dissabte era oberta (crec que obren els dissabtes totes les universitats). Quan hem arribat, hi havia uns companys de classe gravant un videoclip musical amb taaaaan poca gracia...! Total, que hem entrat i els he ensenyat les meves aules, hem jugat donant voltes amb les cadires de rodes (com les d’oficina) que tenim a les aules, ens hem fet fotos artistiques que de tant en tant ens fem (creant una situacio estatica que fotografiem, aquesta vegada era una classe avorrida i una classe interessant a la universitat). Despres hem iniciat la ruta per la ciutat, que hem anat improvisant sobre el planning que havia fet amb un mapa i una guia turistica que m’havien donat a la uni, perque la veritat es que de Reggio nomes coneixia la universitat, l’estacio i l’escola de practiques, perque no he tingut temps de visitar-la. Bo, i hem trobat botigues interessants, hem dinat en un restaurant 3 tipus de pasta diferents i una amanida, i hem intentat comprar una entrada per al musical Hair, que feien en el teatre principal de la ciutat. Ha estat una llastima perque hi havia 3 butaques pero molt separades, i sabem que ens agrada comentar la jugada quan anem a veure un espectacle...! I l’entrada ens costava 10 euros perque els menors de 25 anys tenen un 50% de descompte! No fa niente!

Força derrotades de la passejada que ens hem fotut, hem comprat una mica de menjar per fer el sopar i hem agafat el tren de tornada. Quan hem arribat a Bologna hem anat a fer un capuccino amb la Lara, la profe de claque, a la terrassa d’un bar de Via Zamboni (el carrer de les universitats, al costat de casa meva). Despres hem passat pel Pizza Casa i hem comprat dos calzone de nutella per postres, i una mica de beguda en un paki.
Aixi que hem arribat a casa i resulta que ens hem trobat un munt de menjar fet sobre la taula i a la cuina! La Roberta ens ha dit que ho havia portat la Valentina (la noia que vivia abans aqui, que ha passat dues setmanes dormint a casa perque esta treballant). Eren les restes d’un catering de categoria, que sempre es reparteixen entre els treballadors al final del dia. Aixi que hem fet una amanida i pa amb tomaquet i formatge, i hem fet un sopar de reis! (de princeps, com es diu a Italia!). Al sopar erem la Lara, l’Ana, la Roberta, les nenes i jo.
I despres de sopar, la Lara ha marxat, perque estava molt cansada ja que ha estat treballant tot el dia i dema tambe ho havia de fer, l’Ana havia d’estudiar i la Roberta esperava que la Sara aparegues per casa per sortir, aixi que la Lluna, la Nunu i jo hem anat a casa el Marc on hem fet una mica de botellon amb els seus companys de pis de Girona que han vingut a visitar-lo, la Sandra, l’Andrea, uns brasilenys, un valencia i un d’Albacete! Despres hem decidit moure’ns i anar a algun lloc, pero no sabiem ben be on anar, aixi que hem acabat altre cop al Corto Maltese... joder...! que cansinos! Pero bueno, no ha estat malament la musica... tot i que volia ensenyar-li a les nenes alguna festa en algun dels centres socials que tenim, tot i que noen sabiem de cap avui...
I ha estat molt gracios perque hem entrat amb una cervesa i el lambrusco en el bolso, que encara no ens havem acabat, hem demanat un got buit a la barra i hem fet la consumicio gratuita! Jajaja! Pero un dels cambrers ens ha vist i no parava de mirar buscant les ampolles de manera descarada, i jo patint per si li deia alguna cosa als segurates de fora que no vinguessin, m’agafessin pels braços i em fotessin una patada al cul! Jajajaja! Pero l’hem despistat i hem continuat fent la nostra! La Lluna s’ha passat la nit parlant amb els brasilenys (perque volia practicar el seu portuges per despres sorprendre els seus companys de classe portuguesos), i la Nunu i jo pululant i parlant amb tothom. Ufff! M’ha agafat una indignacio! Resulta que el d’Albacete esta estudiant educacio musical, i se m’ha acudit preguntar-li que m’expliques algunes metodologies (mala hora en la que lo hice...) i nomes em sabia dir la tradicional i que existien moltes mes pero que ara no s’enrecordava! No em puc creure que algu que estudia educacio no en tingui ni puta idea!!!! Que cony has estat fent en tres anys, tiu? Escalfar la cadira? Joder, que estas a la universitat perque vols, perque se suposa que t’agrada... i el mes trist es que sera mestre! Vaffanculo!!!!
Total, que hem acabat la nit a les 6 del mati davant una pizzeria...