Me l'he trobat com a guia turistica
a Modena!XD
Modena 
Universita degli studi de Reggio Emilia e Modena
24/2/2009
I primer dia d’universitat!
La meva uni esta situada a Reggio Emilia, a uns 40 minuts en tren de Bolonya.
Es una universitat molt bonica, pero les de Bolonya tenen el seu encant antic que encara conserven, i son mes maques de veure. Nomes arribar vaig entrar a un edifici on creia que era “Rapporti Internationale”, on ens hem de dirigit tots els Erasmus per fer tot el papeleo. I va resultar que aquell edifici era una radio de la universitat. La noia em va explicar que acabaven de començar amb el projecte i que si m’interessava, busquen gent per fer qualsevol tasca. Li vaig dir que m’informes sobre el tema i em va semblar molt interessant. La setmana que ve, quan tingui mes clar la resta de coses, vindre a veure com puc participar-hi.
Despres vaig trobar el real edifici de “Rapporti Internationale”. Pensava que seria un follon aclarir-me amb aquella gent en italia, perque no m’expressaria be. I va resultar que la noia era molt maca, que em va ajudar moltissim, em va passar tota la info necessaria sobre la uni i la ciutat, li vaig entregar tots els papers, vam enviar la beca (que espero que arribi aviat!) i em va fer omplir altres coses, em va fer el carnet d’estudiant, etc.
Despres em va dir que anes a buscar la meva tutora d’Erasmus. Be, una tia molt legal que em va aclarir tots els dubtes que tenia sobre les assignatures, per fer canvis, decidir amb quines assignatures em quedo, quines son recomenables per Erasmus, etc. Hem quedat que durant tota aquesta setmana assisteixi a les classes que em vinguin de gust per veure que tal son i la setmana que ve farem la matricula definitiva.
Despres em va portar amb la coordinadora de practiques. Uf, aqui tenim un problema! Resulta que jo vull fer les practiques en unes escoles especifiques. Aquestes escoles es diuen “Scuoli comunali”. La historia d’aquestes escoles comença uns anys mes tard de la fi de la segona guerra mundial. Moltes dones, havent perdut els seus marits a la guerra, van volcar-se sobre l’educacio dels seus fills. Aleshores van crear unes escoles on elles eren les mateixes educadores. Van començar a arribar pedagogs i altres professionals, com Loris Malaguzzi, que van aconsellar sobre metodologies d’aprenentatge i poc a poc, entre tots, van aixecar la nova tipologia d’escola. Aquestes escoles parteixen de l’interes de l’infant per a la construccio del seu propi aprenentatge. El mestre aqui es un guia que ajuda l’infant a coneixer el mon que l’envolta i a trobar eines i mecanismes per poder-ho fer sol.
Aixi doncs, Reggio Emilia compta amb 3 tipus d’escola: les “Scuola comunale”, “Scuola statale” i l’escola privada. Pel que diuen treballen de forma semblant, pero, evidentment, els que cuiden la metodologia qe m’interessa son les “scuoli comunali”.
La coordinadora m’ha dit que les practiques van comenòar al gener, i que, per tant, no podre fer les 100 hores que em toquen de practiques en una “scuola comunale”. Malgrat tot, m’han aconseguit 50 hores en aquestes escoles i 50 a l’escola estatal. Be, aixi tambe podre comparar com treballen les dues escoles i coneixer les diferencies.
Despres d’explicar-me tot aixo, em va presentar a la que sera la meva tutora de practiques, una tia molt maca tambe. Encara no sabem quan començare les practiques pero m’ha dit que els horaris es parlen amb l’escola i que me’ls podre fer compatibles amb les classes perque no es com a Catalunya que has de fer dues setmanes seguides de practiques sino que has de fer tantes hores repartides com vulguis, aixo si, et donen un dia maxim per acabar-les. Esta molt be aixo!!!!
Uf! I despres de la feinada que havia fet en un sol mati vaig passejar per la uni, vaig coneixer la biblioteca i vaig assistir a un parell de classes. Una es de literatura infantil. Sembla molt interessant i el profe s’ho curra, pero se’m solapa amb una altra que m’agrada mes i de fet, ja he estudiat literatura infantil a la UAB.
L’altra classe es per flipar!! Es genial! Es diu metodologies per al treball en grup. Vaig entrar, nomes erem 7 o 8 persones, em vaig presentar al profe dient-li que era una “Incoming Erasmus” (jajajaja que guayon son aquest nom, eh?) i li vaig preguntar si podia quedar-me d’oient a classe per decidir-me. I tant que si! Jajajaja I durant tota la classe va estar molt atent per veure si entenia les coses que explicava. Es molt xula aquesta assignatura eh? Lluna, a tu t’agradaria molt! Resulta que el profe es d’un grup de teatre social “teatro de l’opresso” i utilitza els videos dels espectacles i treballs que fan per fer la classe. Vam parlar sobre la comunicacio dins d’un grup, com sentir-se integrat i comode dins d’un grup al que pertanys. En els seus espectacles treballen d’una manera molt original (semblant a la d’Improfighters). Fan espectacles per a petits grups i sempre hi ha molta llum per veure’s les cares. Hi ha un actor que es el moderador de l’espectacle. Uns mesos abans de l’espectacle, els actors fan un laboratori on sorgeixen situacions de la vida quotidiana on son present problematiques que dificulten la comunicacio i la integracio. Quan tenen segur el que volen presentar, fan l’espectacle. Comencen representant aquestes escenes i en el moment en que un espectador creu que ell no actuaria com un dels personatges ho esta fent, pot demanar un canvi, i es el mateix espectador el que es transforma en actor i canvia el desenvolupament de la historia. Quan un altre espectador vol un canvi, el demana, i aixi participa tot aquell que vol. D’aquesta manera possibiliten que l’espectador sigui conscient de la diferencia que hi ha entre veure una situacio des de fora, trobant possibilitats de ressolucio que des de dins no son les mateixes. A mes, s’emporten un ventall de possibilitats de mecanismes de resolucio que podran utilitzar en altres situacions reals. Bua! M’encantaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!
I por hoy, se acabo!
I primer dia d’universitat!
La meva uni esta situada a Reggio Emilia, a uns 40 minuts en tren de Bolonya.
Es una universitat molt bonica, pero les de Bolonya tenen el seu encant antic que encara conserven, i son mes maques de veure. Nomes arribar vaig entrar a un edifici on creia que era “Rapporti Internationale”, on ens hem de dirigit tots els Erasmus per fer tot el papeleo. I va resultar que aquell edifici era una radio de la universitat. La noia em va explicar que acabaven de començar amb el projecte i que si m’interessava, busquen gent per fer qualsevol tasca. Li vaig dir que m’informes sobre el tema i em va semblar molt interessant. La setmana que ve, quan tingui mes clar la resta de coses, vindre a veure com puc participar-hi.
Despres vaig trobar el real edifici de “Rapporti Internationale”. Pensava que seria un follon aclarir-me amb aquella gent en italia, perque no m’expressaria be. I va resultar que la noia era molt maca, que em va ajudar moltissim, em va passar tota la info necessaria sobre la uni i la ciutat, li vaig entregar tots els papers, vam enviar la beca (que espero que arribi aviat!) i em va fer omplir altres coses, em va fer el carnet d’estudiant, etc.
Despres em va dir que anes a buscar la meva tutora d’Erasmus. Be, una tia molt legal que em va aclarir tots els dubtes que tenia sobre les assignatures, per fer canvis, decidir amb quines assignatures em quedo, quines son recomenables per Erasmus, etc. Hem quedat que durant tota aquesta setmana assisteixi a les classes que em vinguin de gust per veure que tal son i la setmana que ve farem la matricula definitiva.
Despres em va portar amb la coordinadora de practiques. Uf, aqui tenim un problema! Resulta que jo vull fer les practiques en unes escoles especifiques. Aquestes escoles es diuen “Scuoli comunali”. La historia d’aquestes escoles comença uns anys mes tard de la fi de la segona guerra mundial. Moltes dones, havent perdut els seus marits a la guerra, van volcar-se sobre l’educacio dels seus fills. Aleshores van crear unes escoles on elles eren les mateixes educadores. Van començar a arribar pedagogs i altres professionals, com Loris Malaguzzi, que van aconsellar sobre metodologies d’aprenentatge i poc a poc, entre tots, van aixecar la nova tipologia d’escola. Aquestes escoles parteixen de l’interes de l’infant per a la construccio del seu propi aprenentatge. El mestre aqui es un guia que ajuda l’infant a coneixer el mon que l’envolta i a trobar eines i mecanismes per poder-ho fer sol.
Aixi doncs, Reggio Emilia compta amb 3 tipus d’escola: les “Scuola comunale”, “Scuola statale” i l’escola privada. Pel que diuen treballen de forma semblant, pero, evidentment, els que cuiden la metodologia qe m’interessa son les “scuoli comunali”.
La coordinadora m’ha dit que les practiques van comenòar al gener, i que, per tant, no podre fer les 100 hores que em toquen de practiques en una “scuola comunale”. Malgrat tot, m’han aconseguit 50 hores en aquestes escoles i 50 a l’escola estatal. Be, aixi tambe podre comparar com treballen les dues escoles i coneixer les diferencies.
Despres d’explicar-me tot aixo, em va presentar a la que sera la meva tutora de practiques, una tia molt maca tambe. Encara no sabem quan començare les practiques pero m’ha dit que els horaris es parlen amb l’escola i que me’ls podre fer compatibles amb les classes perque no es com a Catalunya que has de fer dues setmanes seguides de practiques sino que has de fer tantes hores repartides com vulguis, aixo si, et donen un dia maxim per acabar-les. Esta molt be aixo!!!!
Uf! I despres de la feinada que havia fet en un sol mati vaig passejar per la uni, vaig coneixer la biblioteca i vaig assistir a un parell de classes. Una es de literatura infantil. Sembla molt interessant i el profe s’ho curra, pero se’m solapa amb una altra que m’agrada mes i de fet, ja he estudiat literatura infantil a la UAB.
L’altra classe es per flipar!! Es genial! Es diu metodologies per al treball en grup. Vaig entrar, nomes erem 7 o 8 persones, em vaig presentar al profe dient-li que era una “Incoming Erasmus” (jajajaja que guayon son aquest nom, eh?) i li vaig preguntar si podia quedar-me d’oient a classe per decidir-me. I tant que si! Jajajaja I durant tota la classe va estar molt atent per veure si entenia les coses que explicava. Es molt xula aquesta assignatura eh? Lluna, a tu t’agradaria molt! Resulta que el profe es d’un grup de teatre social “teatro de l’opresso” i utilitza els videos dels espectacles i treballs que fan per fer la classe. Vam parlar sobre la comunicacio dins d’un grup, com sentir-se integrat i comode dins d’un grup al que pertanys. En els seus espectacles treballen d’una manera molt original (semblant a la d’Improfighters). Fan espectacles per a petits grups i sempre hi ha molta llum per veure’s les cares. Hi ha un actor que es el moderador de l’espectacle. Uns mesos abans de l’espectacle, els actors fan un laboratori on sorgeixen situacions de la vida quotidiana on son present problematiques que dificulten la comunicacio i la integracio. Quan tenen segur el que volen presentar, fan l’espectacle. Comencen representant aquestes escenes i en el moment en que un espectador creu que ell no actuaria com un dels personatges ho esta fent, pot demanar un canvi, i es el mateix espectador el que es transforma en actor i canvia el desenvolupament de la historia. Quan un altre espectador vol un canvi, el demana, i aixi participa tot aquell que vol. D’aquesta manera possibiliten que l’espectador sigui conscient de la diferencia que hi ha entre veure una situacio des de fora, trobant possibilitats de ressolucio que des de dins no son les mateixes. A mes, s’emporten un ventall de possibilitats de mecanismes de resolucio que podran utilitzar en altres situacions reals. Bua! M’encantaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!
I por hoy, se acabo!
No hay comentarios:
Publicar un comentario